|
15 juny 2000
Al servei de l'esperan�a i la caritat
- "La vida consisteix a aprendre a estimar", abb� Pierre, Comunitat d'Ema�s.
- "Aspirem a viure amb I'Evangeli en una m� i el diari en l'altra", Mateo Zuppi consiliari de Ia Comunitat de Sant Egidi a Roma.
- "Com m�s eI cristi� vol viure un absolut de D�u, m�s es fa necessari que aquest absolut sigui viscut amb eI cor del patiment hum�", Gm�. Roger, fundador de la comunitat de Taiz�.
Aquestes tres declaracions de fe, d'esperan�a i caritat fetes des de Ia humilitat m�s gran del cor hum�, potser no s�n m�s que una selecci�, un apunt breu sobre el sentiment de cristians senzills que han optat per lliurar la seva vida a Crist, acompanyant d'altres cristians amb qui viuen en comunitat, i al servei dels m�s necessitats. No pret�n m�s que ser aix�, una selecci� d'algunes de les frases m�s belles sortides del cor de grans persones que ens animen a seguir les petjades de Crist, a oferir esperan�a al m�n. Sant Egidi, Taiz�, Ema�s, les Benaurances, Catholic Worker.. cal emmarcar-los com a comunitats entre els "nous moviments" que fomenten una visi� d'Esgl�sia i de laics, i que han volgut llen�ar el seu missatge tamb� a Internet.
La Comunitat de Sant Egidi va n�ixer a Roma l'any 1968, a Ia llum del Concili Vatic� II. Com ells mateixos es defineixen, s�n un moviment la�cal. El seu fundador, Andrea Riccardi, es va inspirar en el desig de Joan XXIII que l'Esgl�sia no havia de ser un museu, sin� la font a la pla�a del poble, oberta a tothom que tingui set. A la seva p�gina web http://www.santegidio.org (en cinc idiomes) podem trobar amb facilitat tota la informaci� necess�ria per con�ixer qui s�n, les seves activitats, com contactar amb ells...
Aquesta associaci� p�blica de laics de l'Esgl�sia, amb m�s de 30.000 persones compromeses amb l'evangelitzaci� i la caritat en m�s de 25 pa�sos de diferents continents, aspiren a viure amb els ulls i el cor oberts a tots els problemes del m�n. Amb les seves �ltimes campanyes a favor de la morat�ria de la pena de mort o la intercessi� com a mitjancers en processos de pau han fet que molts els considerin el bra� laic de la diplom�cia del Vatic�.
El desig de crear una comunitat en la qual sigui possible concretar la reconciliaci� cada dia, �s present en l'origen del projecte de vida de la Comunitat de Taiz�, fundada el 1940 pel germ� Roger. A http://www.taize.org (en diversos idiomes). Amb un clar esperit ecum�nic, la comunitat acull a la preg�ria tothom que alimenti l'esperan�a en el seu cor o estigui disposat a acollir-la. Per definici�, des de la seva m�s pregona ess�ncia, la comunitat �s un signe de reconciliaci� entre cristians dividits, entre pobles separats i, com ells mateixos apunten, "voldr�em ser una par�bola de comuni� en la qual cada dia se cerqui la reconciliaci�". A m�s de les seves conegudes trobades internacionals de joves, Taiz�, des de fa anys i a trav�s de l'Operaci� Esperan�a considera un deure donar suport als m�s desheretats a zones com Sud-�frica, Bangla Desh, el Brasil...
- El 1933, als Estats Units naixia e moviment Catholic Worker. La periodista Dorothy Day i Peter Maurin van crear les comunitats de Catholic Worker partint de la ferma creen�a que la dignitat de D�u es manifesta en cada �sser hum�. Les m�s de 140 comunitats que actualment es poden trobar als Estats Units, Austr�lia i Europa estan formades per cristians compromesos amb la no-viol�ncia, la pobresa, la preg�ria i l'hospitalitat amb els sense sostre, els refugiats... i sempre en cont�nua protesta contra la injust�cia, les guerres, el racisme, etc. A la seva web http://www.catholicworker.org (angl�s) podem informar-nos-en m�s �mpliament.
http://www.beatitudes.org (en castell�, angl�s, itali�, alemany) �s una de les noves comunitats que van n�ixer a Fran�a el 1973. Els seus membres s�n cristians que fan una forta aposta per la vida en com�, comparteixen b�ns, pobresa volunt�ria, vida sacramental i servei. Aquesta comunitat carism�tica dedicada als m�s pobres la formen fam�lies amb fills, solters/eres, sacerdots, germans/anes, diaques permanents, etc.
Anna-Bel Carbonell i Grazyna Groth