|
|
|
 |
|
15/05/2001 |
|
L'historiador i activista ecum�nic rep avui al vespre el Premi Internacional Catalunya de mans del president Jordi Pujol |
|
|
L' entrega coincideix amb la traducci� al castell� del seu darrer llibre, El siglo de los m�rtires (Plaza & Jan�s), un recorregut per les persecucions que han sofert els cristians durant el segle XX. Andrea Riccardi ha escrit l'obra a partir de la documentaci� reunida per enc�rrec de Joan Pau II dins la Comissi� Nous M�rtirs, constitu�da pel Vatic� en el marc del Jubileu 2000. L'acc�s a m�s de 12.000 hist�ries de cristians morts en els �ltims 100 anys ha servit a Riccardi per confegir un treball singular i per constatar que "des dels primers cristians sota l'Imperi Rom�, la hist�ria de la fe sempre ha anat lligada a la pol�tica: el religi�s pur no existeix". Tot i fer expl�cita la dificultat de comptabilitzar els morts, Riccardi explica que "el cristianisme ha tingut entre dos i tres milions de m�rtirs al segle XX", dins els quals hi suma un mili� d'armenis i mig mili� de russos. Tot i ser espectacular, "la xifra �s molt menor a la de l'Holocaust hebraic", precisa. La Uni� Sovi�tica, l'Europa de Hitler, l'Europa de l'est, el comunisme asi�tic, el M�xic revolucionari del primer ter� de segle, els conflictes a l'�frica independent i l'Espanya republicana s�n alguns del cap�tols de l'obra. Respecte al cas peninsular, l'historiador, seguint l'obra d'autors com Hilari Raguer, mostra una realitat dual formada per la persecuci� de religiosos al costat de l'integrisme de l'Esgl�sia oficial espanyola, convertida, amb poques excepcions -Vidal i Barraquer-, en suport espiritual al r�gim dictatorial de Franco. Preguntat sobre el fet que l'Esgl�sia espanyola no hagi demanat perd� per la seva complicitat amb el feixisme, la responsta de Riccardi, elegant, d�na a entendre la manca de preparaci� de la jerarquia espanyola: "El perd� s'ha de demanar no de forma teatral, sin� despr�s d'una reflexi� i des de la convicci�". L'experi�ncia del Papa Pel guanyador del Premi Catalunya, rere la voluntat del Papa de recuperar la mem�ria dels creients assassinats al segle XX hi ha la seva experi�ncia personal a la Pol�nia comunista: "El Papa ha arribat a la conclusi� que el martiri �s una realitat contempor�nia del cristianisme", escriu Riccardi, que de totes formes nega cap voluntat "de revisionisme hist�ric ni cap dimensi� ideol�gica" en aquest tr�gic mosaic de milers de persones de fe i pac�fiques. Per� no nom�s de m�rtirs parla Andrea Riccardi. La immigraci�, la pena de mort, els conflictes armats i el di�leg entre religions s�n alguns dels temes sobre els quals treballa priorit�riament la comunitat de Sant Egidi, fundada el 1968 al Trastevere rom� i que avui t� seus arreu del m�n, incloses Barcelona i Manresa. Riccardi recorda que Europa "necessita els immigrants" com a for�a laboral i refusa les alarmes sobre el perill per a les identitats de les societats europees: "El nostre treball amb els immigrans pobres, amb els clandestins, ens ha fet veure que tenen una grandiosa set d'integraci�, el que passa �s que sovint nosaltres no ho veiem perqu� estem distrets o perqu� som poc cultes i no sabem res de les seves cultures d'origen". Riccardi creu exagerat afirmar que s'avan�a cap a "societats multi�tniques" i pronostica "unes societats d'identitat consolidada amb grups particulars molt integrats per� que alhora conservaran els seus trets propis". A m�s, precisa la import�ncia de l'idioma com a factor essencial d'integraci� i insisteix en l'exemple del model catal�, "on la defensa de la pr�pia identitat ha estat m�s un pont cap a l'exterior que un mur". El l�der de Sant Egidi, comunitat que ha recollit 2 milions de firmes per a una morat�ria mundial sobre la pena de mort, opina que aquesta batalla s'ha de guanyar als EUA i deplora la conversi� d'execucions en espectacles medi�tics. Quant als conflictes armats, preguntat sobre el Pa�s Basc, precisa que la seva organitzaci� mai va posar-se "seriosament" a fer una intermediaci� i apel�la "a la for�a del di�leg, cosa que no vol dir legitimar la viol�ncia". I ja de ple en la q�esti� pol�tica, ahir era inevitable preguntar-li per Berlusconi, la vict�ria del qual considera que �s m�s "una autoderrota de l'esquerra" que t� el seu origen "en el moment en qu� es va fer caure Prodi". "Com a home de negocis ficat en pol�tica, el primer que haur� de fer Berlusconi ser� treballar per ser acceptat a Europa", adverteix Riccardi. Gorbatxov ser� a Barcelona
Ignasi Aragay
|
|
|
|