|
|
|
 |
|
03/09/01 |
|
TROBADA DE 200 LIDERS POLITICS I CONFESSIONALS |
|
|
El fundador de la Comunitat de Sant Egidi, l'historiador Andrea Riccardi, va reiterar ahir al Gran Teatre del Liceu que confia en les religions, que segons el seu parer es poden convertir en "una escola de conviv�ncia i pau", per acabar amb els conflictes b�l.lics, i va reclamar la intervenci� dels dirigents de les diferents confessions en l'escalada de viol�ncia que es viu a l'Orient Mitj�. Acompanyat pel cardenal franc�s Roger Etchegaray; el president de Costa d'Ivori, Laurent Gbadgo; el ministre d'Afers Estrangers espanyol, Josep Piqu�, i el president de la Generalitat, Jordi Pujol, Riccardi es va preguntar "si, davant l'agreujament del conflicte entre israelians i palestins, les tres religions monoteistes no tenen cap paraula a dir m�s enll� del que declaren o fan els pol�tics" . UNA VINTENA DE DEBATS L'acte va servir per inaugurar la trobada in- terreligiosa anual de la Comunitat de Sant Egidi, col.lectiu especialitzat en la intermediaci� en disputes b�l- liques, que en aquesta ocasi� ha escollit la ciutat de Barcelona com a seu. Dos centenars de dirigents po- l�tics i confessionals participaran fins dimarts en una vintena de debats. En l'acte d'inauguraci� tamb� hi van intervenir el cardenal Ricard Maria Carles, l'alcalde, Joan Clos, un rab�, un patriarca ortodox i un te�- leg musulm�. Pujol es va referir al fet que durant els �ltims 150 anys Catalunya i Espanya havien conegut �poques "crispades, fins i tot sagnants", per� que al llarg de les �ltimes d�cades s'havien fet grans esfor�os "per eliminar la viol�ncia, els ressentiments i la intoler�ncia", va assenyalar. "Crec que en l�nies generals, i malgrat que encara queda una dolorosa excepci� (en refer�ncia a ETA), es pot dir que ho hem aconseguit", va afegir el president. Tot i aix�, "la mala herba sempre pot tornar a brotar", va advertir, cosa que fa necessari estar "sempre vigilants". El ministre Piqu� tamb� es va referir al terrorisme i va reclamar que les religions, citant particularment les esgl�sies cristianes, no callin "quan grups inqualificables, enganyant els seus pobles, fan servir la repres�lia venjativa, a vegades genocida, per assassinar els seus germans i imposar les seves idees". Piqu� ja havia al.ludit a principis d'any a la percepci� que hi ha "un d�ficit de comprom�s de l'Esgl�sia amb les v�ctimes del terrorisme". AJUDA AL RAVAL L'alcalde Clos va destacar, aix� mateix, el comprom�s de la Comunitat de Sant Egidi amb els m�s pobres a les ciutats on ha obert una seu, com �s el cas de Barcelona, on treballa al barri del Raval, tasca que compatibilitza amb la vocaci� mediadora el precursor LA PRESENCIA DE RAMON LLULL Quatre dels oradors que van intervenir en la sessi� inaugural de la trobada de la Comunitat de Sant Egidi van al.ludir a la figura del fil�sof mallorqu� Ramon Llull com a precursor del di�leg entre les religions. Tant el cardenal Carles, com Pujol i Piqu�, hi van fer refer�ncia, igual que Riccardi. El president va arribar a proposar que les trobades de Sant Egidi incorporin entre els seus "referents" aquesta figura "tan catalana i tan cristiana". Riccardi, que va fundar la comunitat a finals de la d�cada dels 60, no es va privar ahir de recordar que la trobada celebrada a Malta, el 1991, "va donar impuls" a les negociacions per a la posterior firma de la pau a Mo�ambic. El comprom�s, a qu� es va arribar el 1992, va posar fi "a una guerra africana molt ignorada que havia produ�t un mili� de morts", va dir Riccardi. Aquest acord �s el principal actiu de la comunitat en la seva feina com a organisme mediador.
Jordi Casabella
|
|
|
|