|
|
|
 |
|
18/12/2001 |
|
|
|
|
Un valent i documentat al�legat contra la pena de mort �s el llibre �No matar�s. Por qu� es necesario abolir la pena de muerte�, recull de textos coordinats pel president i portaveu de la Comunitat de Sant Egidi, Mario Marazitti, que publica Pen�nsula. E l volum �s el resultat directe de la campanya que la Comunitat de Sant Egidi ha engegat fa tres anys a favor d'una morat�ria universal de la pena de mort. A aquesta campanya s'hi han afegit ja gaireb� 4 milions de persones i institucions d'arreu del m�n. Sant Egidi �s un moviment laic en favor dels drets humans arreu del m�n, fundat a Roma el 1968 per Andrea Riccardi, que enguany ha rebut el Premi Internacional Catalunya. Al llibre -que ahir va ser presentat a Barcelona pel l�der dels socialistes catalans, Pasqual Maragall- hi escriuen, a part del mateix Marazitti, personalitats com el president d'Amnistia Internacional, Pierre San�; el biblista i professor de teologia Armand Puig; el fil�sof Norberto Bobbio; l'expresident d'It�lia Francesco Cossiga; la intel�lectual italiana Patrizia Toia; el rus Anatoli Pristavkin; i la monja nord-americana Helen Prejean, autora de Pena de muerte, llibre que va inspirar la pel�l�cula hom�nima protagonitzada per Susan Sarandon i Sean Penn. El tema del llibre, publicat fa dos anys a It�lia, ha cobrat una especial intensitat despr�s dels esdeveniments de l'11 de setembre, tenint en compte que l'abolici� de la pena de mort nom�s es pot inscriure en un context de drets humans i conservaci� dels drets civils. Per Marazziti, un dels objectius del terrorisme �s crear un enfrontament de civilitzacions. "Per aix� cedir a la temptaci� de crear un m�n entre bons i dolents �s fer el joc al terrorisme -afegeix-. Si redu�m el nivell de dignitat i llibertat humanes per combatre el terrorisme, el terrorisme haur� ven�ut, encara que perdi militarment". Marazziti tamb� lliga la guerra contra el terrorisme amb la guerra contra la pobresa arreu del m�n. Est� conven�ut que les dues guerres han d'anar plegades: "No es pot combatre el terrorisme sense recordar que hi ha 25 milions de malalts de sida a l'�frica sense medicaments, per exemple. Quan la viol�ncia arriba al punt del su�cidi i a la capacitat de destrucci� que hem vist l'11 de setembre, les defenses que tenim s�n poques. El millor que podem fer �s crear un m�n m�s decent". Per Marazziti, la mor�toria pot ser una bona arma per aconseguir l'abolici� definitiva de la pena capital, ja que no posa en gu�rdia l'opini� p�blica a favor del fenomen i demostra, a mesura que la morat�ria es mant�, que la criminalitat no nom�s no augmenta sin� que descendeix. "La campanya per una morat�ria universal �s una oferta tamb� per als pa�sos que mantenen la pena de mort. Pot ser acceptada per pa�sos isl�mics, per exemple. �s una proposta que poden acceptar Estats amb una opini� p�blica a favor per� que t� dubtes sobre la seva correcci� i aplicaci�. �s el que acaba de passar a l'Estat d'Illinois, on hi ha una morat�ria despr�s que es va demostrar que s'havien executat tretze innocents". Entre les raons que Marazziti d�na per estar en contra de la pena de mort, hi ha aquestes: "La pena de mort �s in�til perqu� en cap pa�s on existeix han desaparegut els delictes greus, al contrari, en Estats com Louisiana i Texas la criminalitat �s molt alta; la pena de mort legitima la mort, fins que no s'aboleix, mant� una cultura de mort; la pena de mort cont� una gran dosi de tortura. Al Jap�, per exemple, ni els condemnats ni la seva fam�lia no saben la data de l'execuci�". No matar�s inclou un interessant i �til ap�ndix documental amb dades per pa�sos sobre l'estat de salut de la pena de mort, aix� com un text hist�ric del jurista itali� Cesare Beccaria (s. XVIII), el primer intel�lectual que es va mostrar en contra de la pena capital. Maragall: "Bin Laden ha de ser presoner de la just�cia internacional; si no, haurem creat un m�rtir" Pasqual Maragall coneix de ben a prop les activitats de la Comunitat de Sant Egidi, ja que va viure una temporada al barri del Trastevere de Roma, a prop de la seu romana d'aquest moviment. Per aix�, i perqu� "combrego totalment amb la tesi del llibre", va voler estar present ahir en la presentaci� del volum No matar�s. Referint-se a l'actual situaci� internacional, despr�s dels atemptats de l'11 de setembre, el l�der socialista va criticar l'ordre dels Estats Units de capturar Bin Laden "viu o mort", una frase totalment contr�ria a la ra� pr�ctica i moral. En aquest sentit, Maragall t� molt clar que Bin Laden ha d'acabar jutjat en un tribunal internacional: "Si mor sense que se s�piga ben b� com o quan, haurem creat un m�rtir". Aix� doncs, Sant Egidi "podria encap�alar un moviment a favor dels judicis internacionals". El pol�tic es mostra totalment a favor de la demanda d'una morat�ria universal de la pena de mort. "Des dels governs i la pol�tica, hem de pressionar els pa�sos on la pena de mort �s llei perqu� deixi de ser-ho. S'ha de for�ar des de les comunitats internacionals de governs democr�tics. Haur�em d'aconseguir de grans pa�sos amb pena de mort, com els Estats Units i la Xina, uns terminis d'eliminaci� de la pena de mort. Per la seva banda, la Uni� Europea pot arribar a ser un gran pa�s sense pena de mort".
Montse Frisach
|
|
|
|