|
No fan gaire soroll, per� des de la Comunitat de Sant Egidi es treballa sense descans en la lluita contra la sida. A Mo�ambic acaben d�iniciar el programa DREAM (�somni�, en angl�s), per al qual han aconseguit el suport de diverses administracions p�bliques, inclosa la catalana. L�11 de juliol passat, durant la celebraci� de la XIV Confer�ncia Internacional de la Sida a Barcelona, signaven un conveni de col�laboraci� pel qual la Generalitat es comprometia a construir un laboratori de Biologia Molecular a Beira (Mo�ambic). Tot i aix�, encara queda molta feina a fer i tota ajuda �s poca. Qui vulgui col�laborar en el projecte pot fer-ho a trav�s del n�mero de compte 2100-3000-10-2201666250.
Un somni s�ha fet realitat, DREAM. En qu� consisteix aquest somni?
DREAM �s la resposta que volem donar avui al problema de la sida a Mo�ambic. �s el somni d�aplicar a l��frica la cura de la malaltia, com es fa a Occident, i no �nicament la prevenci�. Aix�, que �s el que s�havia fet fins ara, ha fracassat, no n�hi ha prou. 28 milions d�africans seropositius ens ho diuen.
Quina �s la gran novetat de DREAM?
Fins avui s�ha parlat principalment de la prevenci� maternoinfantil, entenent per aquest terme la prevenci� de la malaltia per al nad� que ha de n�ixer, per� encara no es parlava de la cura per a les mares. Aix� vol dir que augmentaven els orfes a l��frica. La nostra manera d�afrontar el problema �s una de les primeres experi�ncies en qu� es parla de cura de la dona embarassada. Una cura que es diu HAART � Ter�pia Antiretroviral Altament Activa- i que t� en compte l�aplicaci� de la triple ter�pia per a les dones embarassades per tal que tamb� se salvin les mares. A l��frica salvar la mare vol dir salvar tota la fam�lia. Per aix� el nostre primer objectiu �s el binomi mare-fill.
I el segon?
Un altre objectiu �s el de protegir el desenvolupament del pa�s tot actuant sobre algunes categories determinades de treballadors, en particular els professionals sanitaris i els mestres. Es tracta de protegir i de guarir el qui ha de guarir i el qui ha d�educar. A Mo�ambic nom�s hi ha 400 metges per a una poblaci� de 17 milions d�habitants, mentre que la relaci� mestre-alumne �s avui d�1 a 60.
El programa DREAM ja s�ha comen�at a aplicar a 150 dones, xifra que, de moment, no �s gaire elevada...
Les xifres que avui estem fent servir s�n petites, per� �s una experi�ncia extremadament avan�ada per al continent. Durant els dies del congr�s de Barcelona es va poder comprovar que les experi�ncies ja comen�ades de cures antiretrovirals en forma HAART a l��frica s�n poqu�ssimes. De 15.000 estudis cient�fics presentats nom�s 11 parlaven de HAART al continent. Nosaltres creiem que en cinc anys podrem administrar 30.000 ter�pies anuals per subjecte sobre un total de 150.000 o 200.000 persones que reben la cura. Els n�meros creixeran r�pidament.
Mentre moltes ONG es dediquen a parlar, denunciar, discutir amb l�administraci� p�blica, Sant Egidi aconsegueix aliar-se amb ella i treballar plegats, com s�ho fan?
Una caracter�stica del programa DREAM �s haver volgut fer una pol�tica d�aliances on cient�fics, associacions, pol�tics... puguin trobar la millor manera de lluitar contra la sida; tothom pot trobar-hi el seu espai.
El gran esc�ndol de la sida a l��frica �s el fet que actualment nom�s s�han guarit 30.000 rics privilegiats sobre un total de 28 milions de malalts. Hi ha una gran injust�cia. Com passa sovint, nosaltres creiem que la millor manera de respondre a les injust�cies �s proposant un cam� practicable perqu� la sida pugui ser abolida. En el fons, el problema avui de la sida no �s un problema econ�mic, perqu� els preus dels f�rmacs han disminu�t molt�ssim amb l�elaboraci� de gen�rics. El veritable desafiament �s construir un sistema de cura en pa�sos que tenen un sistema sanitari destru�t. En aquest sentit, m�s que discutir, nosaltres intentem assumir una posici� constructiva, ja que no hem d�oblidar que les injust�cies, despr�s, les paguen els m�s pobres. Nosaltres treballem en la lluita contra la sida per ajudar els pobres.
Samuel Guti�rrez
|
