|
|
|
 |
|
12/09/2002 |
|
|
|
|
Calia coratge, aquest any m�s que mai, per reunir-se i pregar amb esperan�a per la pau. L�anterior convocat�ria de la Comunitat de Sant Egidi, justament a Barcelona, havia acabat davant la nostra catedral amb l�abra�ada joiosa de la pau entre cristians i jueus i musulmans i budistes i xintoistes i gent de les m�s diverses cultures i maneres de pensar. Al cap d�una setmana, eren atacades les torres bessones de Nova York i sorgia una nova situaci� mundial marcada pel desconcert, les repres�lies indiscriminades i la desconfian�a. El cop va ser fort. Per� no va poder v�ncer l�esperit d�Ass�s. Una altra vegada, els primers dies d�aquest setembre, la Comunitat de Sant Egidi ens ha convocat, aquest any a Palerm, sota aquest lema ben actual: �Religions i cultures entre el conflicte i el di�leg.� En la sessi� d�obertura de la trobada, Andrea Riccardi parlava expressament de la trag�dia de l�11 de setembre. Tamb� al�ludia ��rem a Sic�lia- a la inacabable hist�ria de la m�fia i a les seves v�ctimes. El missatge del Papa, per la seva banda, ens recordava els horrors de Terra Santa. No era pas q�esti� de mirar a l�altra banda dels problemes. Era q�esti�, aix� s�, d�aportar-hi una resposta diferent: la guerra neix al cor i a la ment de les persones abans d�esclatar a l�exterior. La preg�ria t� la for�a de sanar des de l�arrel. L�home i la dona que prega fa avan�ar la pau, perqu� �nom�s en el rostre de D�u podem trobar la ra� de la nostra exist�ncia i l�arrel de la nostra esperan�a�, com diu tamb� en el seu missatge Joan Pau II. I, juntament amb la preg�ria, el di�leg. Van ser molts els temes debatuts en nombroses taules rodones pels dos milers de participants actius en la trobada de Palerm. Una �nima per a Europa, cristians en confrontaci� va ser un des primers: quina aportaci� i quina pres�ncia dels cristians ens proposem en la nova Europa? Un altre debat viu va ser: Israelians i palestins, di�leg de cara al futur. Hi van participar, entre d�altres un ministre israeli� i l�editorialista de la televisi� d�Israel, d�una banda, i un delegat de la comunitat palestina, de l�altra. �frica, �sia i Am�rica Llatina van ser objecte, cada una d�altres taules rodones. Tamb� es van debatre temes estrictament religiosos com ara Autocr�tica de les religions, El Vatic� II i el di�leg amb els altres, El monaquisme, una reserva de fe i de di�leg, etc. El manifest final va ser llegit per una germana del jutge Borsellino, assassinat per la m�fia. Acaba aix�: �Reunits a Palerm, al cor de la Mediterr�nia, com humils pelegrins de pau, volem dir a tot el m�n que cap conflicte, cap odi, cap rancor pot ser resistent a la preg�ria, al perd� i a l�amor. Per aix� demanem perd� i perdonem. I D�u transformar� la desconfian�a i la por en confian�a i amistat. Que D�u concedeixi al nostre segle el do meravell�s de la pau.�
Joan Carrera Planas
|
|
|
|