|
|
|
 |
|
12/09/2002 |
|
|
|
|
PALERM.- La trobada interreligiosa organitzada per la Comunitat de Sant Egidi va comptar amb la pres�ncia important de l�Esgl�sia de Catalunya. Aix�, hi van assistir entre d�altres, l�arquebisbe de Tarragona, Mons. Llu�s Mart�nez Sistach, el bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Joan Carrera, i l�abat de Montserrat, P. Josep M. Soler. De l��mbit pol�tic hi va anar el president de la Generalitat, Jordi Pujol. La intervenci� del P. Josep M. Soler va tenir lloc en el marc de la taula rodona titulada El monaquisme, que va compartir juntament amb el cardenal Lubomyr Husar, cap de l�Esgl�sia cat�lica ucra�nesa; Ioan Selejan, bisbe ortodox del Patriarcat de Romania; Simeon, metropolita ortodox de l�Esgl�sia de Bulg�ria, i Kojun Handa, monjo budista de Tendai (Jap�). En la seva exposici�, l�abat de Montserrat va parlar del paper del monjo a la societat actual i va dir que �referint-se a unes paraules de Pau VI- �cal que surti de la comunitat eclesial i social� perqu� �vivint a fons la seva vocaci� mon�stica, faci sentir la veu de l�Evangeli�. Aquest punt el va dur a explicar la tensi� enter soledat i acollida, constant en tota la hist�ria mon�stica: �La responsabilitat eclesial o social ha requerit que els monjos sortissin a la pla�a del mercat, que s�obrissin a l�acollida d�homes i dones, que els necessitaven.� Durant la pon�ncia, el P. Josep M. Soler tamb� va assegurar que �la soledat i el silenci s�n la condici� de la recerca absoluta de D�u en una vida intensa i de preg�ria�. Ho va argumentar dient que �nom�s si s�evita la dispersi� interior, hom deixa de ser desconegut per a ell mateix i es pot obrir aut�nticament a l�acollida dels altres i entrar en di�leg sincer amb D�u�. I va puntualitzar el seg�ent: �En la soledat interior, el monjo es troba amb ell mateix i apr�n a viure amb l�Altre que el porta, d�alguna manera, cap els altres.�
Mons. Llu�s Mart�nez Sistach, arquebisbe metropolit� de Tarragona i primat, va participar en una taula rodona presidida pel cardenal Roger Etchegaray, president em�rit del Consell Pontifici per a la Just�cia i la Pau que es titulava : El Concili Vatic� II: di�leg amb els pobres. Mons. Mart�nez Sistach va remarcar que el Concili va representar un gir important en l�actitud de l�Esgl�sia, no tant pel que fa a continguts doctrinals, sin� pel que fa a la perspectiva des de la qual l�Esgl�sia encara els problemes socials. El prelat va indicar que la riquesa del pensament conciliar nom�s t� una finalitat: servir l�home en totes les seves febleses, en totes les seves necessitats. Tamb� es va referir al fet que el Concili ja va indicar �que no es podia abandonar el progr�s al curs gaireb� mec�nic de l�activitat econ�mica dels individus ni nom�s al poder de l�autoritat p�blica� i que es deia llavors que per fer aquest progr�s econ�mic just i equitatiu, �s a dir, �tic, calia que es fessin tots els esfor�os possibles per suprimir les enormes desigualtats existents. Mons. Mart�nez Sistach va recordar igualment que el Concili qualificava la carrera armament�stica com �una plaga grav�ssima de la humanitat que perjudica de manera intolerable els pobres�. Va finalitzar la intervenci� dient que l�Esgl�sia s�ha declarat servidora de la humanitat i que el significat definitiu del Concili �s una crida, de manera vehement i amistosa, al g�nere hum� a trobar-se amb D�u.
Joan Boronat
|
|
|
|