16/01/2003

Sant Egidi convida al comprom�s per la pau
Una marxa organitzada l�1 de gener passat va aplegar a Barcelona m�s de 2.000 persones

Barcelona.- Enmig de la vor�gine nadalenca, mentre molta gent encara pa�a els torrons, la Comunitat de Sant Egidi va tornar a fer de les seves i l�1 de gener passat va convocar a diverses ciutats del m�n la ja coneguda Marxa per la Pau. A Barcelona, m�s de 2.000 persones van marxar pels carrers de la ciutat per �fer mem�ria de totes les terres que en el nord i en el sud del m�n esperen la fi de la guerra, font del patiment per a tants pobles i �mare� de totes les pobreses, i la fi del terrorisme�.

Un dels desitjos m�s pregons de la Comunitat de Sant Egidi �s el desig de pau. Forma part del seu carisma i per tal de fer-lo realitat treballen dia rere dia en un esfor� constant que vol arribar a tots els indrets del m�n. L�1 de gener passat van tornar a posar paraules a aquest desig en forma de manifestacions i moments de preg�ria a desenes de ciutats d�Europa, �frica, �sia i Am�rica. �s la seva forma de clamar per un dels drets m�s elementals de l��sser hum� i alhora d�unir-se al papa Joan Pau II en la Jornada Mundial per la Pau. A Roma, on la comunitat va n�ixer ara fa 40 anys, m�s de 10.000 persones es van acostar a la pla�a de Sant Pere, on van sentir les paraules del Pont�fex i li van donar el seu suport en la convicci� que �la pau �s possible i que la guerra est� contra tota ra�.

�Pacem in terris, Pau a la terra!� va ser el clam que m�s fort es va sentir durant aquestes trobades. A la Ciutat Comtal la marxa per la pau va aplegar m�s de 2.000 persones, en un trajecte que va comen�ar a la pla�a de la Catedral i va portar els participants, que al�aven 32 cartells amb el nom de les terres on encara hi ha conflictes o guerres, fins a la pla�a de Sant Jaume.

En la cerim�nia final es va llegir un manifest en el qual es clamava �per la pau en el nostre m�n, tant dividit avui dia i travessat per fractures, injust�cies, pobresa i viol�ncia�. El document, per�, no es quedava nom�s en paraules boniques sin� que la seva signatura �exigia� un comprom�s: �Estem conven�uts que la pau dep�n tamb� de l�actitud del cor. Per aix� ens comprometem a fer cada dia els gestos de pau necessaris per a la conviv�ncia humana, capa�os de sostenir la pau i de restablir les relacions humanes on han estat ferides, sense caure en el pessimisme i en el descoratjament.� Qui encara no hagi pogut signar el manifest i ho desitgi fer, encara pot fer-ho a la p�gina web www.santegidio.org.

L�acte a la pla�a Sant Jaume va continuar amb diferents testimonis, un minut de silenci en mem�ria de les v�ctimes de la guerra i la viol�ncia, i l�encesa de 15 candeles que recordaven les terres on hi ha conflictes i guerra i els homes i dones que les pateixen. La senzilla cerim�nia es va tancar amb una emotiva abra�ada de pau, signe de l�anhel que avui m�s que mai roman en el cor dels homes i dones de bona voluntat.

Jaume Castro �s el responsable a Barcelona de la Comunitat de Sant Egidi
�La guerra �s la mare de totes les pobreses�

- Qu� us mou a fer actes com aquest?
- Darrerament es respira un clima de conflicte: Alg�ria, Burundi, Txetx�nia, Col�mbia, el Congo, Costa d�Ivori, el Caixmir, Israel, Palestina, l�Iraq.... en terres d�arreu del m�n homes i dones moren a causa de la guerra. Com diu Andrea Riccardi, �la guerra �s la mare de totes les pobreses i mai no �s un dest� inevitable�.

Ens hem fet propers i solidaris a la veu de Joan Pau II, que s�ha aixecat contra la cultura de la guerra. Precisament a l�inici d�aquest any ha volgut celebrar el 40� aniversari de la primera enc�clica contra la guerra escrita per un papa, la de Joan XXIII, la Pacem in terris, publicada el 1963: la pau arreu de la terra.

Amb la Pacem in terris, Joan XXIII no es va resignar a la cultura de la guerra inevitable. Va proposar una cultura de la pau, que ha donat els seus fruits amb tants moviments i amb tantes pol�tiques a favor dels drets de l�home, que han derrocat pac�ficament r�gims autoritaris, com ha passat a l�Est europeu. La pau no �s impot�ncia; no �s egoisme espantad�s de comprometre�s pel m�n. La pau �s un nom nou, un nom etern, el nom del comprom�s per l�home. Aquella �s la realitat!

Des de Sant Egidi hem volgut comen�ar l�any amb un pas de pau donant suport a la paraula del Papa sobre la pau arreu de la terra, Pacem in terris, expressant l�exist�ncia d�una cultura i d�una voluntat de pau, no resignades a la ineludibilitat de la guerra, sin� preocupades perqu� es tanquin els conflictes que encara hi ha oberts arreu del m�n.

- Podem dir realment que hi ha una cultura de la pau?
- Certament, milers de persones han participat a la marxa a tot el m�n. I no van repetir Pacem in terris com un esl�gan, sin� com un programa comprom�s: Pacem in terris! Pau arreu de la terra! Vam unir la nostra veu a la de Joan Pau II, que ha fet seva � en tantes ocasions i davant de tantes amenaces � la veu del seu predecessor d�ara fa 40 anys, Joan XXIII. El Papa bo, en un moment de guerra freda, demanava la pau. �s la demanda que certament ve del cor de l�Esgl�sia cat�lica; per� no tan sols d�ella. �s una demanda que, a cor obert, comparteixen els cristians de tot el m�n. �s una demanda que ve de molts m�ns religiosos. �s una demanda que tamb� l�humanisme laic fa seva. �s la demanda de tanta gent raonable en qualsevol part del m�n davant de la follia de la guerra que enc�n tants racons de la terra. �s la demanda de la pau arreu de la terra!

- Molts us poden dir que fer una marxa per la pau no serveix per a res... Qu� hi responeu?
- �s nom�s un somni el d�un m�n sense guerra? Molts ho afirmen dient que cal tenir els peus a terra. Diuen que cal habituar-s�hi, amb realisme, a la guerra, a la utilitzaci� de la for�a b�l�lica en un m�n que no �s ideal. S�, ho sabem: el m�n no �s ideal. Hi ha amenaces de guerra; hi ha la utilitzaci� del terrorisme; es construeixen arsenals de mort, que acaben en mans irresponsables, pel desig de guany dels uns i per la follia dels altres. El m�n �s ple de nius de viol�ncia. Per�, �s un somni un m�n en qu� la guerra sigui eliminada progressivament? Les dificultats del nostre temps, les amenaces, el terrorisme, els r�gims bel�licosos, i molts conflictes oberts no ens porten a resignar-nos davant la guerra com a companya habitual de la hist�ria humana.

Samuel Guti�rrez