01/07/2004

La Comunitat de Sant�Egidio

El 4 d�octubre de 1992, dia de Sant Francesc, a Roma es posava fi a una guerra que havia enfrontat els mo�ambiquesos. Des de llavors les armes s�han deixat d�escoltar; en quinze anys per�, havien mort m�s d�un mili� de persones. Des de fa catorze anys, cada 25 de desembre a la bas�lica de Santa Maria in Trastevere es fa un dinar de Nadal amb els pobres; al darrer, la taula s�ha eixamplat fins arribar a m�s de dues-centes ciutats del m�n. Homes i dones de religions i cultures diferents, en all� que s�ha anomenat l�esperit d�Ass�s, es troben cada any per pregar per la pau, l�un al costat de l�altre, en diferents ciutats d�Europa; l�any 2001 aquesta trobada es va fer a Barcelona. A Mo�ambic m�s de tres mil malalts de sida ja reben el tractament antiretroviral i han nascut quatre-cents infants de mares seropositives , que no tenen la malaltia; en altres pa�sos africans amb sistemes sanitaris molt poc desenvolupats es reprodueix aquest model. El dia 11 d�abril l�estaci� d�Atocha de Madrid, un m�s despr�s dels atemptats, es feia un acte interreligi�s de mem�ria dels afectats amb la pres�ncia de la comunitat isl�mica i familiars de les v�ctimes...

S�n bones noticies que aclareixen una visi� pessimista i resignada que entela l�horitz� de futur d�un m�n que cada vegada esdev� m�s una sola casa. El comprom�s de la Comunitat de Sant�Egidio en tants fronts �s una resposta a la complexitat del temps que vivim. Massa sovint ens resignem davant els grans reptes del m�n d�avui i convertim en irrellevant la nostra pres�ncia en aquest m�n globalitzat. La resignaci� que sembla raonable es camufla amb el nom de realisme, i com un corc� es menja l�esperan�a i la vitalitat de la vida, fins al punt que sembla que no es pugui canviar res.

L�any 1968 es vivia un clima molt diferent. Semblava que es podia canviar tot. En el rerafons tamb� hi havia els canvis que el Concili Vatic� II, acabat feia pocs anys, havia portat a l�Esgl�sia. En aquell clima del 68, d�un grup de joves que anaven a l�institut d�ensenyament mitj� Virgilio de Roma, entre els quals hi havia l�Andrea Riccardi amb divuit anys, va n�ixer la Comunitat de Sant�Egidio. Els infants pobres del Cinodromo, un barri de la perif�ria de Roma, van ser els seus primers amics. Des de l�inici, van comprendre que de l�Evangeli neix una saviesa i una for�a espiritual que proposen la transformaci� del cor de cadasc� per tal de canviar el m�n. L�Evangeli �s una �bona not�cia�, una paraula viva, concreta, no una paraula abstracta.

El secret del futur i de la fecunditat de vida de la Comunitat de Sant�Egidio, la seva primera obra, �s la preg�ria. Cada dia la comunitat es troba al vespre per pregar. A Roma, a la bas�lica de Santa Maria in Trastevere; a Barcelona, a la bas�lica dels Sants Just i Pastor; a Manresa, a l�esgl�sia del Rapte de Sant Ignasi, o a Tarragona, a l�esgl�sia de Jes�s i Maria. D�u, mai ning� no l�ha vist, per� per l�Escriptura coneixem la seva paraula, ens comunica el seu pensament, podem imitar els seus sentiments. Hi ha una relaci� directa entre el que s�escolta i el que es viu. Despr�s d�una jornada plena de coses, d�angoixa davant de situacions dif�cils que no s�han pogut canviar, d�impot�ncia davant la malaltia..., la preg�ria neix del convenciment de no tenir resposta a tot. Som febles, poc capa�os, a vegades impotents per� el Senyor ve a ajudar-nos. La preg�ria pot semblar in�til o potser feble, per� en realitat �s forta: fa caure murs, omple els abismes, desarrela la viol�ncia i fa cr�ixer la miseric�rdia.

L�escolta i la preg�ria generen en la vida de Sant�Egidio la for�a de la caritat. Aturar-nos davant de la vida de l�home mig mort, com el bon samarit�, esdev� la manera concreta de respondre a les necessitats que ens trobem. S�n els ancians que, aixafats per la solitud, ja no esperen res a la vida, els empresonats en els corredors de la mort, els malalts de sida al Sud del m�n, aquells que a les nostres ciutats viuen al carrer... Aturar-se, curar les seves ferides amb l�oli de l�amistat i fer-se c�rrec de la seva vida ha portat a allargar la fam�lia de la comunitat als pobres. Els pobres, per a la Comunitat, no s�n alg� qui assistir, s�n alg� que conec, s�n els meus amics, una mica com els meus parents. I, quan s��s amic dels pobres, es produeix un veritable intercanvi.

El dinar de Nadal es l�expressi� m�s bonica d�aquest lligam amb els pobres. �Som la fam�lia m�s gran que avui s�ha assegut a taula�, deia el Jos�, un vagabund de Barcelona. All� on hi ha els de Sant�Egidio, el dia 25 de desembre es fa un dinar de fam�lia amb els pobres. Aquest darrer any en m�s de setanta pa�sos, des de la bas�lica de Santa Maria in Trastevere a Roma fins al pati d�una pres� mo�ambiquesa s�ha allargat la taula per als pobres de tots els continents.

�Ning� no �s prou pobre per a no ajudar a un que encara �s m�s pobre�, hem sentit repetir a l�Andrea Riccardi. �s el secret de la vida de totes les comunitats de Sant�Egidio, tamb� les que s�n en pa�sos m�s pobres. A l��frica milers de joves creuen en el ressorgiment d�aquest continent i han comen�at a rescatar la vida de molts infants del carrer, de presoners que malviuen en llocs impossibles, i, sobretot d�Europa, d�ancians que comencen a estar deixats de costat. D�altra banda, si les barraques de Roma dels anys seixanta i setanta van ser la perif�ria amb la qual es va confrontar la Comunitat els primers anys, avui l��frica esdev� el centre d�un nou corrent de simpatia i sensibilitat: �frica �s la nostra amiga.

Ana Maria estava morta de feia molt de temps, quan va tornar pels carrers del seu barri de Maputo. La gent fugia cridant: ��s una ombra que ha sortit de la foscor per turmentar la consci�ncia dels ve�ns�. Tothom ho sabia, tenia �la malaltia�, la que no perdona, la sida. Els darrers mesos nom�s havien anat a visitar-la uns quants amics: estava abandonada sobre el terra de l�entrada de la seva cabana, sense for�a ni per a menjar. Abans que per miracle la trob�s un jove de Sant�Egidio, pesava vint-i-nou quilos. Avui �s una dona nova, arriba als setanta-dos quilos i repeteix a d�altres dones com ella: �Tractar la sida, transforma la vida�. D�entre totes les iniciatives per la pau i la solidaritat al continent afric� sobresurt un gran somni: Dream, un programa de lluita global contra la sida.

Hi ha m�s de trenta milions de persones infectades amb el virus hiv/sida en aquest continent. Dream (Drug Resource Enhancement against Aids and Malnutrition) va ser inaugurat fa dos anys a Mo�ambic i ara es va estenent a set pa�sos africans m�s (Malawi, Angola, Nig�ria, Guinea Bissau, Guinea Conakry, Sud-�frica i Swaziland). Dream obt� els millors resultats a l��frica subsahariana, on el noranta-set per cent dels nens nascuts de mares seropositives han resultat immunes al virus vih. A m�s, nou de cada deu adults tractats amb la triter�pia, ajudats per un adequat regim nutricional, viuen b� i han comen�at una nova vida. A Mo�ambic m�s de set mil persones ja gaudeixen de la cobertura oferta per aquest programa.

�Com viure la Comunitat de Sant�Egidio? Pregant i estimant els pobres.� �s aix� com han nascut comunitats a m�s de setanta pa�sos del m�n. Joves i ancians, universitaris i treballadors, malalts i sans..., de d�El Salvador fins a Djakarta, de Moscou a Abidjan... Una fraternitat d�homes i dones compromesos en l�evangelitzaci� i que comparteixen la mateixa espiritualitat: la preg�ria, la comunicaci� de l�Evangeli, la solidaritat amb els pobres, l�ecumenisme, el di�leg com a cam� de la pau.

Jaume Castro