15/10/2004

La Comunitat de Sant Egidi intenta aturar l'execuci� d'un jove
No matar�s

L'abolici� de la pena de mort ha fet a Europa progressos notables aquests darrers anys. Per exemple, l'1 de juliol del 2003 va entrar en vigor el protocol addicional n�mero 13 al Conveni Europeu de Drets Humans (ratificat actualment per 26 Estats), que prohibeix la pena capital en qualsevol circumst�ncia, �s a dir, tant en temps de pau com en temps de guerra. �s aquest un pas definitiu en el cam� de l'abolici�, at�s que aquest protocol s'aparta del que estipulava un protocol anterior -el n�mero 6-, que encara autoritzava els Estats a excloure de l'abolici� els actes comesos en temps de guerra o en perill imminent de guerra.

A trav�s d'un activisme judicial meritori, el mateix Tribunal Europeu de Drets Humans ha contribu�t decisivament en aquest proc�s. El darrer pronunciament important correspon tamb� a l'any passat. Es tracta de la sent�ncia de 12 de mar� del 2003, dictada en el cas Ocalan (el l�der del Partit dels Treballadors del Kurdistan, que els tribunals turcs havien condemnat a mort), pronunciament en el qual el Tribunal Europeu declara que la pena de mort ha de ser considerada un tracte inhum� i degradant a la llum del Conveni Europeu, especialment si �s conseq��ncia d'un proc�s no equitatiu. D'aquesta manera indirecta - recordem que aleshores Turquia encara no havia ni tan sols ratificat el protocol n�m. 6-, el Tribunal Europeu fa impossible que l'Estat turc pugui aplicar la pena capital.

Avui, l'abolici� de la pena de mort constitueix un patrimoni com� a pr�cticament tots els Estats europeus. Aix� ho ha volgut significar el Consell d'Europa amb la publicaci� enguany d'un llibre que porta el t�tol expressiu Death penalty. Beyond abolition (Pena de mort. M�s enll� de l'abolici�), on es recullen nombrosos estudis sobre l'abolici� i on s'aprofita per examinar la situaci� d'Estats que s�n observadors del Consell, en particular, la pr�ctica seguida als Estats Units, on encara s'aplica la pena capital. Certament, l'abolici� europea contrasta amb la penosa i dram�tica situaci� viscuda als Estats Units. Aix� ho il�lustra el llibre i aix� m'ho confirma la hist�ria que he conegut ara mateix a trav�s d'un correu electr�nic, hist�ria que no puc deixar de divulgar.

En el correu que m'envia una amiga de la Comunitat de Sant Egidi, llegeixo el seg�ent: "Aquesta �s una petici� per aturar l'execuci� de Dominique Green, que est� fixada per al proper 26 d'octubre", i tot seguit em convida a signar una petici� de gr�cia per tal d'evitar l'execuci�.

A m�s d'afegir-me als signataris de la carta de clem�ncia, he volgut saber coses sobre Dominique Green. Dominique �s un jove afroameric� de 30 anys que als 19 va ser condemnat a mort per un assassinat que presumptament hauria com�s durant un robatori fet per un grup de joves. El judici que el va condemnar a la pena capital no va comptar amb les garanties processals adequades: per exemple, la defensa va anar a c�rrec d'un advocat d'ofici que va actuar amb incompet�ncia i neglig�ncia extremes, fins al punt de presentar fora de termini documents que haurien pogut testimoniar-ne la innoc�ncia. La pobresa econ�mica de Dominique i de la seva fam�lia li va impedir contractar els serveis d'un advocat diligent i experimentat. Nascut en un barri pobre, amb els pares separats i la mare amb problemes ps�quics, la inf�ncia i la joventut de Dominique no van ser gens f�cils.

Des de la pres� de Huntsville, a Texes, Dominique va escriure una carta commovedora, que va publicar un diari itali�. Entre altres coses, hi deia aix�: "Tinc necessitat d'alg� que vulgui ajudar-me... perqu� jo en els darrers temps ja no s� com demanar ajuda o amistat... La solitud d'aquest lloc comen�a a fer-me efecte, entre altres motius, perqu� puc acabar morint aqu� per un fet que no he com�s..." Sortosament, la missiva de Dominique no va caure en el buit. Va arribar a la Comunitat de Sant Egidi i altres grups i, a trav�s d'ells, Dominique ha fet amics de deb�.

L'esmentada comunitat, per tal de recaptar fons per a la seva defensa, va publicar el llibre Non uccidere (No matar�s), on s'explica perqu� �s necessari abolir la pena de mort. Un dels prestigiosos col�laboradors, el jurista Norberto Bobbio, va escriure aquestes paraules que em semblen definitives en contra de la pena capital: "Per� cerquem de donar una ra� a la nostra repugn�ncia envers la pena de mort. La ra� n'�s una de sola: el manament de no matar". No matar�s, aquesta �s la ra� contra la pena de mort.

Dominique ha explicat la duresa del corredor de la mort i com altres condemnats, m�s vells que ell, li han ensenyat a superar-se en els moments de m�s desesperaci� i de por, i com ell mateix ha esdevingut despr�s un sosteniment i un punt de refer�ncia per altres que es troben en la mateixa situaci�. Des de la cel�la escriu poesies. Heus-ne ac� un fragment: "He trobat una m� que m'ajuda/ Una espatlla forta on sostenir-me/ Un somriure gentil que em dona alegria/ Una amistat bona de la qual dependre./ A voltes temo que pugui dissoldre's..."

Cal fer tot el possible per evitar una nova barbaritat: que una execuci� d'Estat -aquesta venjan�a est�ril (i a voltes sobre innocents!) que �s la pena de mort- dissolgui definitivament i irremeiablement l'amistat de qu� ens parla Dominique. Per aix�, lectora o lector, com va fer l'amiga de qui t'he parlat m�s amunt, et convido i t'animo a signar la petici�, perqu� la pena de mort fixada per al dia 26 d'aquest mes no sigui aplicada. El text el trobar�s a l'adre�a: www.petitiononline.com/dgreen/. (Tamb� trobar�s adreces d'altres autoritats i textos per signar dins de la seg�ent web: www.santegidio.org). La signatura no �s un gest in�til. Ajuda a salvar vides humanes, com en el cas de les nigerianes Safiya Hussaini i Amina Lawal, que havien estat condemnades a morir lapidades.

Tant de bo aconseguim salvar Dominique i col�laborem a modificar l'opini� favorable a la pena de mort que preval als Estats Units. Perqu�, com ha estat dit en alguna ocasi�, "la pena de mort no esborra el crim, sin� que el repeteix".

Antoni Milian i Massana