24/12/2004

Un dinar de Nadal per als que no tenen llar

�Bona nit�, diu un membre de la Comunitat de Sant Egidi a un indigent que dorm al terra en un portal del carrer Petritxol, a Ciutat Vella. �Bona nit�, ressona la veu de l'indigent sota les caixes de cartr�. No se li veuen ni el cap ni el cos, nom�s els peus, que li sobresurten per sota de les caixes. �Vol sopa?�, pregunta el noi de Sant Egidi. �No, gr�cies�, respon l'�sser invisible amb molta educaci�. La Comunitat de Sant Egidi reparteix cada dijous a la nit plats de sopa calenta a les persones que dormen al carrer. Ho fa des del 1989. A la tarda, tres mestresses de casa molt voluntarioses posen a bullir dues grans olles de sopa, i a la nit grups de voluntaris la reparteixen dins de quatre termos molt grans. Fan tres rutes: uns van rambla del Raval avall, altres per la zona del Portal de l'�ngel, i els tercers, pels voltants de l'estaci� de Sants. Aquesta nit, a part de la sopa, tamb� distribuiran les invitacions per al dinar de Nadal. La Comunitat de Sant Egidi organitza cada any, tamb� des del 1989, un dinar de Nadal per a gent sense llar, amb la col�laboraci� de restaurants i particulars, a la bas�lica dels Sants Just i Pastor, i a l'esgl�sia de Sant Ll�tzer. L'any passat va reunir unes 350 persones.

Adolfo �s un dels assistents habituals al dinar, i assegura que aquest any tampoc no se'l perdr�. Agafa el plat de sopa sense moure's del terra, on ha muntat un llit amb un sac de dormir i caixes de cartr� a l'entrada d'una botiga del carrer Comtal. A sobre del sarc�fag de cartr� ha col�locat una petita capsa buida de cigars amb un cartell que diu: �Sense sostre. Li agrairia una ajuda. Gr�cies.� Una noia de la Comunitat de Sant Egidi m'explica que l'Adolfo �s el convidat �m�s elegant� del dinar de Nadal. �Nom�s hi vaig com D�u mana. �s un dia especial�, comenta ell.

Qui aquella nit fa patxoca �s el Juan Carlos, que tamb� est� estirat a terra dins un sac de dormir al portal del costat. Vesteix un jersei nou de segona m� que, segons diu, li ha regalat una dona. �Cada mat� em porta mitjons i me'ls deixa al costat quan estic dormint. L'altre dia em va dur aquest jersei�, explica. �No s� per qu� em du tanta roba. Potser vol que em canvi� cada dia�, hi afegeix, cosa que diu que no pensa fer. �Jo em dutxo i em canvio de roba cada dijous a la tarda al centre Heura [d'atenci� a persones sense llar]�, justifica. �I espero que encara aconseguir� m�s coses�, assegura amb un somriure, deixant entendre que, potser, l'ajudaran a sortir del carrer. �Tota la vida fa que visc aix�.�

En canvi, el Pedro, que els membres de la Comunitat de Sant Egidi diuen que t� problemes d'alcoholisme i �de vegades �s impossible parlar amb ell�, afirma que ell no vol que el fiquin enlloc. �Avui he estat al centre de Navas [servei municipal per als sense llar] i m'han dit que una senyora ser� la meva tutora. Jo no vull que ning� em controli quan entro i quan surto, perqu� s�c lliure com els ocells!� En Ramon est� construint, en un portal m�s enll�, una paret de caixes de cartr� per protegir-se del vent. �Comen�a a fer fred, per� no anir� a l'alberg. Jo no vull dormir en una habitaci� amb un munt de gent m�s�, argumenta. �Jo el que necessito �s feina.� Assegura que en el passat va estudiar art culinari a Nova York i va treballar en els millors restaurants del m�n. Ara es conformaria amb una feina de rentaplats a qualsevol establiment. �No m'agafen perqu� tinc m�s de 50 anys i demanen bona pres�ncia, i jo no la tinc�, admet. Porta unes ulleres trencades, els falta un vidre. �Me les va trencar un moro que tamb� em va robar el carro [on portava les seves pertinences].�

L'Esmeralda, que parla catal�, espera la sopa amb il�lusi� al carrer Cardenal Casa�as. �Si arribo tard al dinar de Nadal, em donareu almenys un caf� amb llet?�, pregunta. �Li donarem de tot: sopa de galets, canelons, torrons...�, contesta un noi de la Comunitat de Sant Egidi. �Ui, a mi aix� no em cap a l'est�mac. Jo cada dia menjo un entrep� i un caf� amb llet, i amb aix� ja estic servida.�