11/01/2007

La Comunitat de Sant Egidi convida al seu tradicional dinar de Nadal m�s de 600 persones a Barcelona, Manresa i Tarragona.
Compartint el Nadal amb els m�s pobres

Fidel al seu comprom�s d�amistat amb els m�s pobres, la Comunitat de Sant Egidi ha tornat a celebrar el Nadal en companyia dels que considera realmente membres de la seva gran familia. A m�s de 70 pa�sos d�arreu del m�n, aquest entusisasta moviment eclesial fundat a Roma per Andrea Riccardi ha organitzat un any m�s, de forma multitudin�ria, els seus ja tradicionals dinars nadalencs. En ells els pobres, els rodamons, els sense sostre, els nens de fam�lies desestructurades...esdevenen els protagonistes principals d�una festa plena d�alegria. A Catalunya enguany s�ha aconseguit aplegar m�s de 600 persones a Barcelona, Manresa i Tarragona. Amb iniciatives com la de la Comunitat de Sant Egidi, viscudes amb aut�ntic esperit de fam�lia i fraternitat, el Nadal mostra el seu rostre m�s solidari.

El dinar de Nadal amb els pobres �s una tradici� de la Comunitat de Sant Egidi que va n�ixer el 1982, quan un petit grup de persones pobres va ser acollit entorn de la taula del dia de Nadal a la bas�lica romana de Santa Maria in Trastevere. Enguany se celebren els 25 anys d�aquell esdeveniment que marcaria profundament aquest comprom�s moviment eclesial. La Comunitat de Sant Egidi �s una fam�lia aglutinada per l�Evangeli. Per aix� al Nadal, quan arreu del m�n les fam�lies es reconeixen al voltant de la taula, la comunitat ho celebra amb els pobres, als qual considera sincerament els seus familiars i amics.

Amb el pas dels anys la festa ha anat creixent, com si es tract�s d�un contagi benefici�s, i ha arribat a molts pa�sos del m�n a tots els continents. El dinar de Nadal amb els pobres se celebra anualment a m�s de 70 nacions, des d�It�lia, fins a Mo�ambic, passant per Cuba o Indon�sia. Aquesta tradicional iniciativa solid�ria ha esdevingut un acte de comuni� i fraternitat entre ciutats tan dispars com Roma, Budapest, Djakarta, Cochabamba, Maputo, Moscou, Nairobi, Berl�n... o les catalanes Barcelona, Manresa i Tarragona. El 2005 m�s de 4.000 persones van celebrar la festa a El Salvador, M�xic, Guatemala i Cuba. Tamb� a Bol�via algunes joves de la comunitat van anar a la pres� de dones, on hi ha molts nens presos juntament amb les seves mares. A moltes ciutats d�Indon�sia, que �s el pa�s musulm� m�s poblat del m�n, la invitaci� al dinar nadalenc representa un moment de festa i amistat entre les diferents comunitats religioses. Per� tamb� ha arribat a molts llocs d��frica, especialment Mo�ambic, on el Nadal se celebra a m�s de 20 ciutats. A Burkina Faso, Costa d�Ivori, el Camerun, Madagascar, Tanz�nia i Uganda, entre altres, es fa festa amb els pobres cecs i amb els nens del carrer. Avui a trav�s de la p�gina web de la Comunitat de Sant Egidi (www.santegidio.org), es poden contemplar les imatges de molts d�aquests dinars de Nadal celebrats arreu del m�n.

Qualsevol lloc �s bo per celebrar el dinar de Nadal. Per� molts es fan a les esgl�sies. La taula de l�Eucaristia t� un lligam �ntim amb els dinars dels pobres. Paul� de Nola, ja al segle IV fa refer�ncia a un gran dinar amb els pobres a la bas�lica de Sant Pere de Roma i adre�ant-se a Pammachio li diu �Tu has aplegat els pobres, els amos de les nostres �nimes, tots aquells que a tot Roma viuen d�almoina, tu has aplegat aquesta multitud a la bas�lica de l�Ap�stol.� �s una tradici� antiga que reneix, per� els dinars tamb� es fan a les cases, a les resid�ncies per a ancians, per a nens, per a discapacitats, a les presons, als hospitals, fins i tot al carrer. El Nadal �s com un miracle: �s el miracle dels rostres somrients de moltes persones oprimides per la duresa de la vida, �s el miracle de descobrir-se �tils per a tants als quals no els manca res per� que han perdut el sentit profund de la festa.

Celebraci� a Catalunya

El 25 de desembre passat, a la bas�lica barcelonina dels Sants Just i Pastor (i locals annexes), a l�esgl�sia de Sant Ll�tzer, al Casal de l�Esgl�sia de Manresa, a Tarragona... es va tornar a fer realitat un any m�s aquest somni de la Comunitat de Sant Egidi. Es va celebrar el tradicional dinar de Nadal amb m�s de 600 pobres. Tots ells formen part d�una gran fam�lia: ancians, estrangers, rodam�ns, fam�lies gitanes, nens... Una gran fam�lia unida pel vincle de l�amistat amb la Comunitat de Sant Egidi.

Aquesta trobada nadalenca amb els pobres no �s un fet espor�dic: cadasc� t� el seu nom a taula i una hist�ria que comparteix al llarg de l�any a trav�s d�una relaci� d�amistat personal. Com a qualsevol dinar de fam�lia s�acaba amb un gran brindis, un regal per a cadasc� i les nadales. No falta a la taula la t�pica escudella, els canelons, el pollastre rostit... per� el m�s important �s que cadascun dels convidats troba el seu nom i els amics.

Aquest Nadal es compleix el dinov� aniversari de la celebraci� a Catalunya �concretament a Barcelona i Manresa- d�aquesta particular iniciativa solid�ria. Asseure al voltant d�una mateixa taula gent tan diversa, de diferents edats, proced�ncies, religions i cultures, esdev� per a la Comunitat de Sant Egidi una manera humana i molt original de conrear �l�art del conviure�, tant necessari en la nostra societat actual. La taula del m�n ric s�allarga a tots com a signe de solidaritat i conc�rdia. La diversitat �s una riquesa: la de compartir i alegrar-se amb qui �s diferent.

Hist�ries d�amistat

Als dinars de Nadal de la Comunitat de Sant Egidi tothom se sent membre d�una gran fam�lia. Asseguts a taula a les trobades de Barcelona, Manresa i Tarragona hi havia m�s de 250 �sense sostre�. Molts d�ells ben arreglats, amb corbata i americana com Pepe, Manuel o Adolfo, que amb alegria expliquen al seva peculiar hist�ria d�amistat: alguns han trobat feina, una pensi�... D�altres travessen una situaci� m�s dif�cil i, enmig dels drames personals, troben al dinar nadalenc un respir de pau i amistat. �s el cas de Guten, un alemany que cada dia es passeja per Ciutat Vella, a Barcelona, que tamb� es va asseure a taula. Significativa �s la pres�ncia d�immigrants subsaharians, arribats en cayucos a Can�ries o que han saltat la tanca a Ceuta o Melilla. L�acollida de la Comunitat des del primer moment els ofereix un espai d�amistat i conviv�ncia que humanitza les dures jornades de treball que carreguen a l�espatlla.

Mar�a i Matilde acudeixen el dinar de Nadal des de fa 18 anys. La seva veterania les converteix en amfitriones i per aix� tenen un lloc a la taula presidencial de la bas�lica dels Sants Just i Pastor. Al seu costat hi ha el rector i deg� de la Facultat de Teologia de Catalunya, Mn. Armand Puig, el senyor Jos� i el jove Serge, un camerun�s que fa poc m�s d�un any va aconseguir saltar la tanca de Melilla: �Amb la Comunitat de Sant Egidi �s molt f�cil fer amics i sentir-se com a casa�, deia, malgrat que per la timidesa no li feia gaire gr�cia ser a la taula principal.

Voluntaris el dia de Nadal

M�s de 400 voluntaris de totes les edats van voler manifestar la seva solidaritat aportant un regal, torrons, o preparant el dinar.... i el dia 25 es van fer els darrers preparatius i van servir el dinar. Un d�ells confessava en acabar de servir: �No he menjat res, per� mai m�havia sentit tant ple de goig!� Efectivament. El clima ser�, amigable i respectu�s amb tothom convidava a l�alegria.

Abans de les dues del migdia, les taules ja estaven preparades i tot a punt per asseure�s a taula i comen�ar el dinar, canap�s, sopa de Nadal, canelons, pollastre rostit, maced�nia, torrons i cava. Un aut�ntic men� de Nadal. Els rostres dels convidats no podien dissimular l�agra�ment. Sobretot perqu� els que estan m�s sols podien celebrar en fam�lia la festa m�s important de l�any. ��s el dia m�s gran de l�any, hem estat en la millor companyia, gr�cies!� afirmava Manuel, mentre �ngel a Tarragona assegurava que hi havia anat �perqu� alg� pensava en mi, perqu� a la Comunitat realment tinc una fam�lia�.

Els gestos concrets, les mirades de complicitat, el somriure al rostre de cada convidat...eren les notes d�una gran simfonia d�amistat. La que cada any per Nadal mira de fer sonar la Comunitat de Sant Egidi arreu del m�n. I �s que com deia emocionat Ignacio en rebre el regal � una bufanda i uns guants-:�Feia m�s d�un any que ning� no em regalava res. Aquests regals v�nen de D�u�

10.000 pobres celebren la Nit de Nadal a Roma

A Roma, on la Comunitat de Sant Egidi va iniciar els seus tradicionals dinars de Nadal fa 25 anys, es van habilitar enguany 38 espais diferents per celebrar juntament amb els m�s desafavorits la Nit de Nadal. Uns 10.000 pobres van compartir taula amb la Comunitat en un acte que ja s�ha convertit en emblem�tic per a la ciutat. El mateix alcalde rom�, Walter Veltroni, va acudir el 24 de desembre a la nit a la bas�lica de Santa Maria in Trastevere, seu de la Comunitat, per compartir al costat dels pobres una nit important. A la majestuosa bas�lica romana es van servir aquella nit, servits per joves voluntaris, m�s de 2.000 menjars al m�s pur estil itali�: lasanya al forn, mandonguilles de carn, past�s de patata i dol�os de Nadal.

(C.C.)