|
|
|
 |
|
29/01/2007 |
|
|
|
|
D'una manera gaireb� casual, la Comunitat de Sant Egidi, un moviment cat�lic seglar que treballa per als m�s pobres de Roma, va comen�ar a mediar en la guerra civil de Mo�ambic (1975-1992), que va causar un mili� de morts, i va aconseguir que les dues parts signessin la pau a la seva seu del Trastevere. Des d'aleshores membres de Sant Egidi han intervingut en els processos de pau d'Alg�ria, Burundi, RD del Congo (RDC), Guatemala, Kosovo, Lib�ria, Col�mbia, Uganda i el Sudan. Vittorio Scelzo, de 31 anys, �s un d'ells. Actualment estan mediant a Darfur i el nord d'Uganda. Quina �s la situaci� d'aquests dos conflictes? Darfur �s un embolic total. Fa sis mesos es va aconseguir la fi dels combats, per� l'alto el foc no ha dut la pau. En aquests moments es discuteix com seran les negociacions i qui ha de participar-hi. El conflicte va comen�ar com un afer sudan�s, per� ara implica tamb� el Txad, Eritrea i la Rep�blica Centreafricana, i aix� el fa m�s perill�s. Nosaltres hi hem fet d'observadors i vam facilitar l'inici del di�leg amb una cimera a Roma dels grups rebels, que fins aleshores no volien negociar amb el govern sudan�s. I a Uganda? A Uganda som comediadors amb el govern del sud del Sudan. Les coses semblen anar b�. Per primer cop en vint anys hi ha una negociaci� entre el govern i la guerrilla de l'LRA. Portem quatre mesos de treva i es respecta bastant. La gent comen�a a tornar a casa. L'LRA �s un grup molt estrany, amb el qual �s dif�cil relacionar-se. El seu l�der, Joseph Kony, est� boig, �s un il�luminat que vol governar aplicant els Deu Manaments. Encara no hi he parlat. Per� hem aconseguit asseure'ls a la taula. Treballem per buscar una nova vida per als nens soldat. Vost� va intervenir molt activament en el conflicte de Lib�ria... S�. El proc�s de pau va ser for�a complicat. Un dels grans problemes era el futur de Charles Taylor [ara processat pel Tribunal Internacional de Crims de Guerra a Sierra Leone i empresonat a l'Haia]. L'altre, la pres�ncia del l�der de la guerrilla, Sekou Conneh, que jo coneixia i que es negava a participar-hi. Vam aconseguir que vingu�s a Roma, vam discutir una plataforma que li convingu�s i el vam conv�ncer que negoci�s a Accra (Ghana). I llavors, en dues setmanes, es va enllestir tot. I aqu� es van fer els primers contactes reservats del proc�s de pau a la RDC. Tenen previst actuar en altres llocs? Fa poc vam tenir aqu� a Roma un contacte amb els maoistes del Nepal, que no hav�em fet p�blic encara. Al final, la pau va arribar per una altra via. I ens agradaria fer alguna cosa a Costa d'Ivori, on coneixem totes les parts. Es parla d'un m�tode de Sant Egidi de mediaci�. En qu� consisteix? La nostra manera de treballar no �s de t�cnics. Actuem com a cristians. Aix� ens diferencia dels centres de resoluci� de conflictes. Mirem de tractar amb la gent i cercar tot el que els uneix. Escoltem molt i emprem el que anomenem la for�a d�bil. Nosaltres no podem imposar res a ning�. No podem amena�ar d'enviar soldats o retallar ajuts. Tothom �s plenament lliure d'anar-se'n. Quan alguna cosa tira endavant �s perqu� les parts ho han volgut. I com va aconseguir un grup cristi� mediar a Alg�ria? La religi� no va ser cap problema. Ten�em contactes amb alguns l�ders musulmans que ens hi van introduir. D'altra banda, el m�n llavors era diferent. Encara no hi havia Al-Qaida ni s'havien produ�t l'11-S i l'11-M. Com va comen�ar a mediar Sant Egidi en conflictes internacionals? D'una manera gaireb� casual. Un dia, als anys 80, va venir a Roma un bisbe mo�ambiqu�s, ens va parlar de la pobresa causada per la guerra al seu pa�s i vam comen�ar a enviar-hi ajut humanitari. Per� al cap d'un temps vam pensar que no n'hi havia prou, que calia asseure junts per primer cop el govern i RENAMO. I ho vam aconseguir. La nostra idea era deixar despr�s la mediaci� a l'ONU o a Portugal, per� les parts ens van demanar que segu�ssim conduint el proc�s perqu� �rem realment neutrals, que no ten�em cap altre inter�s al pa�s que la pau. Quanta gent de la comunitat es dedica a la mediaci�? Hi ha dones? Actualment, una quinzena de persones. Jo s�c un dels m�s joves. I s�, hi ha alguna dona. Qu� li sembla que els anomenin l'ONU del Trastevere? �s simp�tic.
Joaquim M. Pujals
|
|
|
|