�Per qu� van posar la bomba que va matar la seva filla?�. Aquesta pregunta va ser la primera que va respondre ahir a Manresa Bud Welch, el pare de Julie Marie, una de les 168 v�ctimes mortals de l'atemptat d'Oklahoma.Tant el jove de primer d'ESO de La Salle que va formular la pregunta com els alumnes del Peguera que van escoltar el reconegut activista contra la pena de mort, es van enfrontar amb un testimoni que els va explicar els entrellats de l'aplicaci� de la pena capital.
La bomba va escatar un dimecres 18 d'abril del 1995 i el cad�ver de la seva filla no va apar�ixer fins dissabte. Ell va comen�ar a fumar i a heure compulsivament; la nit que bevia prou podia dormir. Un dia va veure a la televisi� el pare del botx� de la seva filla, Timothy McVeigh, l'autor material dels fets, en una zona rural de Buffalo. La mirada del seu pare, Bill, revelava clarament que tamb� n'havia rebut les conseq��ncies. Ell tamb� va continuar odiant fins que va tenir clar que la beguda no era cap medecina; llavors va comen�ar a recordar. A la seva filla els idiomes li havien interessat des de l'institut. Per aquella �poca va fundar un grup d'Amnistia lnternacional que encara ara funciona. La Julie estava en contra de la pena de mort. La seva filla havia estudiat per fer d'int�rpret i coneixia el castell�, el franc�s i l'itali�.
Aquell dia havia anat a l'esgl�sia a les 7 del mat� i a les 9 era al vest�bul per atendre una persona mexicana que havia de fer tr�mits de resid�ncia: La bomba va esclatar i enmig de tot cl seu odi va recordar la mirada de Bill Va decidir anarlo a veure. Va fer una xerrada a Buffalo. All� dues persones que coneixien Bill li van explicar que era una persona t�mida que passava moltes hores tenint cura del seu jard�. Quan va picar a la porta de casa seva eren Ies 10 del mat� del 5 de setembre del 1998. �Bill s� que tens un jard� molt maco al darrere�. La seva filla petita, Jennifer, tamb� l'esperava, era mestra i s'havia hagut de canviar el cognom. A la sala hi havia una foto del seu fill. Quan va ser executat. el 2001, �tant ell com jo hav�em perdut un fill�.
Pel que fa a la primera pregunta formulada, Welch va respondre que Timothy McVeigh havia lluitat a la primera guerra del Golf, a Kuwait, on l'ex�rcit americ� va matar dones, nens i innocents. En tornar, ple de r�bia, es va integrar en mil�cies antigovernamentals que van posar una bomba de tres mil quilos per fer volar un edifici oficial. Ell va pitjar el bot�. �Aix� no justifica l'atemptat, per� �s el que va passar�, va dir. Wech va venir a Manresa convidat per la Comunitat de Sant Egidi, que impulsa una campanya arreu del m�n contra la pena de mort. E17 i el 14 de desembre muntaran una parada per recollir signatures davant del Casino, entre les 6 i les 8 del vespre.
|