|
|
|
 |
|
27/01/2008 |
|
La Comunitat promou marxes i activitats per la pau a gaireb� 400 ciutats d�arreu del m�n |
|
|
Ja fa sis anys que la Comunitat de Sant Egidi promou el dia 1 de gener les manifestacions �Pau arreu de la terra�, amb motiu de la Jornada Mundial de la pau. Precisament, enguany se celebra la mem�ria del 40� aniversari des d�aquell primer 1 de gener del 1968, en el qual el papa Pau VI va adre�ar per primera vegada el seu missatge de pau al m�n. Eren temps diferents, per� la necessitat de pau encara �s gran en moltes parts el m�n. �s per aix� que els de Sant Egidi han decidit promoure �cada primer de gener de manera especial- marxes, assemblees, iniciatives diverses, moments de preg�ria... a moltes ciutats d�arreu del m�n (a Europa, �frica, �sia i Am�rica). A Roma, m�s de quinze mil persones van formar una process� que va arribar fins a la pla�a de Sant Pere per escoltar les paraules del papa Benet XVI. Despr�s de l��ngelus, el Pont�fex va saludar els participants a la marxa promoguda per la Comunitat de Sant Egidi �Pau arreu de la terra�. La Comunitat de Sant Egidi treballa des de fa anys per la construcci� de la pau en moltes terres del m�n, sovint les m�s oblidades. La seva demanda de pau �i el seu treball per la pau- recull les esperances de molts homes, dones, infants i ancians que pateixen el drama de la guerra, a causa de massa conflictes encara oberts, o b� s�n colpits per la viol�ncia. S�n els conflictes dels quals fan mem�ria els r�tols que es porten en aquesta manifestaci�. Morat�ria universal de la pena capital Aquest �s el primer any en el qual la Comunitat de Sant Egidi ha pogut festejar un important esdeveniment a favor de la vida. Es tracta de la resoluci� per una Morat�ria Universal de la pena capital, aprovada en l�Assemblea general de les Nacions Unides el 18 de desembre passat. Aquesta resoluci� marca una etapa decisiva per a l�afirmaci� d�una just�cia capa� de respectar sempre la vida, una just�cia sense mort: ��s una pedra angular que marca un nou est�ndard moral llargament compartit i que cada vegada ser� m�s dif�cil i vergony�s ignorar a nivell internacional. �s el senyal d�un canvi important en la consci�ncia del m�n, que de manera creixent creu que no �s acceptable i que �s una humiliaci� fonamental dels drets humans, el dret a la vida, la mort infligida per l�estat�. Al mateix temps la Comunitat vol continuar lluitant per la pau. �Encara hi ha massa guerres, massa viol�ncia al m�n! �afirmen amb convicci�- S�, cal intervenir amb generositat i amb intel�lig�ncia, perqu� la vida de molts pobles no sigui engolada per aquell monstre que �s la guerra.� I afegeixen: �La guerra vol dir condemna a mort per a molts homes i dones, infants i ancians. La guerra �s in�til i deixa el m�n pitjor de com l�ha trobat.� Per� la guerra no �s inevitable: hi ha molt treball per a la Comunitat internacional, per als homes i les dones de bona voluntat. El papa Benet XVI ha escrit en el seu missatge per a aquesta jornada: �Els pobles de la terra estan cridats a instaurar entre ells relacions de solidaritat i de col�laboraci�, com els que corresponen als membres de l��nica fam�lia humana.� Les tradicionals marxes per la pau de l�1 de gener volen ser una crida a tots els cristians, als creients de tota religi� i a tot home i dona de bona voluntat, perqu� s�uneixin a Sant Egidi en aquest renovat comprom�s per la pau. �La pau �s irrenunciable, tamb� quan sembla dif�cil o desesperat aconseguir-la -asseguren des del moviment fundat per Andrea Riccardi-. Volem ajudar tot home i tota dona, a qui t� responsabilitat de govern, a aixecar els ulls m�s enll� del pessimisme i descobrir com l�esperan�a �s propera si se sap viure l�art del di�leg.�(C.C.) TESTIMONIS �Gestos de pau per un m�n millor� �Em dic Flor i vaig n�ixer a Cochabamba (Bolivia). All� es viu una situaci� de molta pobresa i viol�ncia. Per aix� per poder tenir un futur millor, l�any 1998 vaig emigrar a l�Argentina amb la meva filla petita. L�any 2001, l�Argentina va patir una gran crisi i vaig haver de tornar a Bolivia a deixar all� la meva filla petita i vaig emigrar sola a Espanya, concretament a Barcelona, perqu� hi tenia familiars. De mica en mica vaig anar construint la meva vida aqu�: vaig trobar feina, casa... i vaig poder endur-me la meva filla. Els meus fills grans encara s�n a Bol�via per� poden viure millor, estudiar... gr�cies als diners que els puc enviar. Una mica abans que la meva filla arrib�s a Barcelona vaig con�ixer la Comunitat de Sant Egidi i quan ella va arribar va comen�ar a anar a l�Escola de la Pau. L�Escola de la Pau �s un lloc on es construeix l�amistat i on els infants treballen per la pau. Jo tamb� hi col�laboro amb les iniciatives de pau que fa la meva filla, ja que amb aquests petits gestos de pau aconseguim construir un m�n millor on el somni �s que tothom pugui viure en pau.� �Cal comen�ar defensant els m�s febles� �Em dic Xavier Padilla. Per treballar per la pau cal comen�ar defensant els m�s febles. Per aix� he apr�s a ser amic de tothom, sobretot dels m�s pobres de la meva ciutat. Normalment els m�s agra�ts i sol�l�cits a l�amistat i als gestos de solidaritat s�n els m�s pobres. Penso en molts amics meus que viuen al carrer... L�amistat amb els pobres �s un signe de pau amb els qui la societat fa la guerra, un gest de pau gratu�t envers aquells que no ens poden donar res a canvi. Per aix�, un grup d�amics anem cada setmana a trobar el que viu al carrer. D�altres van a trobar els ancians que estan sols, els malalts... �s un itinerari de coneixen�a personal per reconstruir una ciutat m�s humana, per reconstruir els lla�os que la soledat, la malaltia o la manca de treball han trencat. Perqu� ning� no es quedi sol i deslligat. Si vols la pau, practica la gram�tica del di�leg comen�ant per aquells m�s pobres que tens al voltant. �s una invitaci� per fer una ciutat millor i un m�n millor.�
|
|
|
|