|
|
|
 |
|
14/02/2008 |
|
|
|
|
-Quines fites s�han aconseguit en aquests 40 anys de Sant�Egidio? -L�any 1968, quan va n�ixer, era una �poca de canvis, de grans expectatives, i un grupet de joves entre els quals hi havia Andrea Riccardi van comen�ar a treballar junts per anar a trobar els pobres de la perif�ria de Roma des d�una experi�ncia personal de l�Evangeli. Des de llavors �s una comunitat de laics que es troba cada dia per escoltar l�Evangeli i estar amb els pobres, amb pres�ncia en m�s de 70 pa�sos d�arreu del m�n i que continua vivint amb aquell mateix esperit. �s significatiu que de les moltes experi�ncies que van n�ixer aquell fam�s 68 moltes s�hagin perdut i que en canvi la Comunitat hagi continuat. Aix� s�explica perqu� est� fonamentada sobre l�Evangeli. Aquesta trobada amb l�Evangeli ens ha fet anar m�s enll�, a ser amics de tothom per� especialment dels m�s pobres, tal com deia Joan XXIII. Aix� ha dut a treballar per la pau i la solidaritat i la Comunitat sost� l�esperit de la trobada interreligiosa d�Ass�sk, iniciada per Joan Pau II l�any 1986. -Com celebra la Comunitat aquest 40� aniversari? -Per a nosaltres �s un any de joia que troba diferents moments de celebraci�. Particularment significativa va ser la celebraci� que es va fer el dia 1 de febrer a la bas�lica de Sant Joan del Later� presidida pel cardenal Tarcisio Bertone, secretari d�Estat. Vam comptar amb la pres�ncia de molts amics i personalitats, per� tamb� amb nombrosos estrangers, ancians, minusv�lids, immigrants... En definitiva, el que �s la Comunitat de Sant�Egidio, un gran poble de gent diversa que es troba per viure aquest esperit d�amistat i solidaritat. -Quins actes hi ha previstos a Catalunya? -Una petita representaci� ja va ser present a Roma el dia 1. Despr�s, el dia 7 de febrer, que �s pr�piament el dia de l�aniversari, es va fer a totes les comunitats de Sant�Egidio del m�n i tamb� a Barcelona una preg�ria de mem�ria, i m�s endavant es buscar� un dia per fer una celebraci� dels 40 anys i dels 20 de la Comunitat a casa nostra. -Quins reptes nous es planteja la Comunitat? -Certament ens plantegem noves fites perqu� la nostra hist�ria est� feta de trobades concretes i personals que ens han obert a tot un m�n. Hist�ries com la d�una rodam�n de Roma, Modesta, que va morir a l�estaci� de Termini de Roma perqu� no la va atendre ning�. A partir d�aqu�, Sant�Egidio va treballar amb els sense sostre. O Dominique, un condemnat a mort que va obrir les portes de la Comunitat a aquesta realitat i a trav�s de l�amistat amb ell Sant�Egidio es va comen�ar a interessar per les persones que es trobaven al corredor de la mort, i aix� va dur a treballar per la morat�ria de la pena capital. En definitiva, les fites s�n tantes que assumim moltes preguntes a cada ciutat del m�n on som per donar-hi una resposta. En els darrers anys la Comunitat ha treballat molt en el programa de lluita contra la sida, programa Dream, per respondre a les necessitats de tants milions de persones, sobretot a l��frica, que viuen amb la malaltia i sense acc�s a la ter�pia. Tamb� el treball per la pau en diferents escenaris del m�n �s un dels serveis de la Comunitat. -Pel que fa a la pau, quin paper hi t� el di�leg interreligi�s, �mbit en qu� tamb� treballa la Comunitat? -Aquest di�leg �s fonamental. Sovint es parla de la religi� com la causant de moltes guerres. Per� justament les religions poden oferir molt a la pau del m�n, perqu� en el cor de cada religi� hi ha una arrel profunda de pau. L�esperit d�Ass�s el que ha volgut �s fer present aquest anhel de pau que hi ha al fons de cada religi�, aplegant totes les religions perqu� seguin i preguin una al costat de l�altra, fugint de qualsevol sincretisme. L�esperit d�Ass�s �s una alenada d�aire fresc en aquest m�n complex en qu� vivim per ajudar a conviure persones de religions i cultures diferents. -Qu� pot fer el fidel cristi� per la pau al m�n? -Crec que podem fer molt per la pau. Cadasc� de nosaltres pot fer actuacions concretes de solidaritat, gestos d�amistat que porten a la pau. En primer lloc, els ferments de viol�ncia neixen al nostre cor i per tant educar cada persona per a la pau �s un servei per aconseguir la pau al m�n. Penso que en la vida quotidiana s�n molts els gestos que es poden fer. Primer cal apartar els judicis que tantes vegades fem sobre les persones. Tots els gestos d�amistat amb els estrangers, les persones que son diferents, els pobres, ajuden a cultivar la pau. Des de la Comunitat hem treballat i treballem concretament per la pau en molts conflictes. Vull recordar la pau a Mo�ambic, signada el 4 d�octubre del 1992 a Roma, despr�s de dos anys de negociacions entre el govern i la guerrilla. En la preg�ria de cada dia tampoc hi falta la preg�ria per la pau. -No �s una lluita de David contra Goliat si pensem, per exemple, en la potent ind�stria armament�stica? -Certament aquest �s un problema grav�ssim i que se�ns escapa de les mans. Nosaltres pensem que per comen�ar a canviar el m�n hem de comen�ar a canviar cadascun de nosaltres, i aix� �s com una taca d�oli que es va escampant. Cal construir una cultura de pau, diferent, que respongui a aquesta cultura de la viol�ncia i de l�agressi�. -La pau �s nom�s l�abs�ncia de guerra? -La pau va m�s enll� de l�abs�ncia de viol�ncia, s�. La pau arriba quan toca de veritat el nostre cor. Com a cristians retrobem la pau en el Senyor i hem d�estar atents cada dia a escoltar la paraula de D�u, per beure de la font fonamental de la pau. -�s compatible buscar la pau i defensar-se del terrorisme? -El que �s clar �s que la viol�ncia porta viol�ncia, i qualsevol agressi� resposta amb una altra agressi� l��nic que fa �s encendre encara m�s l�espiral de la viol�ncia. No hi ha f�rmules m�giques, per� sempre hem cregut que la millor manera de prevenir el conflicte �s el di�leg construir ponts entre els interlocutors a fi de poder crear aquest clima, aquest espai on sigui possible. Aix� no sempre �s f�cil, la majoria de vegades �s molt complicat i calen molts esfor�os i energies per part de tothom. Per� la pau �s possible, i aix� ha de quedar clar. Al segle XIX es veia del tot impossible abolir arreu del m�n l�esclavitud, i en canvi avui aquesta pr�ctica est� condemnada a tot arreu. Doncs amb la guerra pot passar el mateix. �s possible somniar un m�n sense guerres i cal veure la tasca de molts individus i organitzacions que treballen amb aquesta finalitat.
Eduard Brufau
|
|
|
|