LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Fiesta de San José, esposo de María, que en la humildad "tomó consigo al niño". Aniversario del inicio del ministerio pastoral del papa Francisco. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 19 de març

Fiesta de San José, esposo de María, que en la humildad "tomó consigo al niño". Aniversario del inicio del ministerio pastoral del papa Francisco.


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mateu 1,16.18-21.24

i Jacob va ser el pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l'anomenat Messies.
Jesús, el Messies, va ser engendrat d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
-Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

La Iglesia celebra hoy la fiesta de San José, el esposo de María. Descendiente de la casa de David, recibe la misión de ligar a Jesús a la descendencia davídica, de reasumir la figura de los patriarcas, que a menudo habían recibido en sueños la revelación de Dios, y de hacer recorrer al pequeño Jesús el camino del éxodo, de Egipto a la tierra prometida, insertándolo en la historia de Israel para hacerlo heredero de las promesas. Hombre del silencio, José supo discernir día tras día la voluntad de Dios y obedeció. Una antigua leyenda dice que murió en una gran paz que le daba Jesús, y por ello en la tradición occidental se comenzó pronto a invocarlo para recibir el don de una muerte serena. Las Iglesias de Oriente lo recuerdan junto a David y a Santiago, el hermano del Señor, en los días después de Navidad. Su figura, ligada a la infancia de Jesús, nos recuerda la actitud indispensable de escucha que debe tener todo creyente, sobre todo en esos momentos en los que parece que prevalecen las dificultades. El pasaje evangélico de Mateo nos narra cómo José se ve involucrado en el misterio del nacimiento de Jesús. El evangelista parece querer subrayar lo irregular del nacimiento de Jesús. Habla de José y del drama, doblemente grave, que está viviendo. Como marido traicionado debería celebrar un divorcio oficial (María aparecería como adúltera, y por tanto sería rechazada y marginada por sus parientes y por todos los habitantes del pueblo). Obviamente también María pensó estas cosas al escuchar el anuncio del ángel, y sin embargo obedeció. José, por su parte, había decidido repudiar a su joven esposa, pero en secreto. Sin embargo, hay un más allá de Dios que el ángel le revela. José lo escucha y comprende lo que está sucediendo a su alrededor y en su interior, convirtiéndose así en discípulo del Evangelio. Y el ángel continuó: "Le pondrás por nombre Jesús". José debe reconocer y decir quién es ese hijo. Por eso es la imagen del creyente que sabe escuchar y tomar consigo a Jesús. Si escuchamos el Evangelio, también nosotros seremos capaces de acoger a Jesús como el amigo de nuestros días, de toda nuestra vida.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.