Vostra Emin�ncia Cardenal Etchegaray, Vostra Excel�l�ncia Monsenyor Gordo i Honorable Pique, emin�ncies, Excel�l�ncies, i diferents representants de les religions mundials, �s un gran honor per a mi estar aqu� a Barcelona a Espanya. Com a Budista, deixeu-me dir, l�ho content que estic, que els habitants de Barcelona i de la Comunitat de Sant Egidi ens hagin donat aquesta meravellosa oportunitat per trobar-nos.

Voldria compartir els meus pensaments amb vost�s sobre dos arguments: Primer, voldria breument parlar de l�argument de la nostra trobada, �El di�leg construeix la civilitzaci� de la coexist�ncia.� Segon, voldria parlar de com els l�ders de les religions mundials podrien cooperar pel be i la vida com�.

La civilitzaci� de la coexist�ncia

L�argument �s �El di�leg construeix la civilitzaci� de la coexist�ncia�. Certament, el nostre futur com� de �coexist�ncia� ha de ser constru�t a un nivell global. La pregunta �s:�Com podem construir la civilitzaci� de la coexist�ncia?�

Som de diverses nacionalitats, �tnies, cultura, llengua i religi�. I nosaltres humans tendim a ser aficionats a tals difer�ncies i a distingir-nos dels altres segons aquestes diferencies. Aquest aferrament a les diferencies causa diversos conflictes entre les persones i impedeix la realitzaci� de la coexist�ncia.

M�s que romandre fidels a les diferencies, crec que nosaltres sers humans hem de descobrir entre nosaltres la veritat com�. Permeteu-me parlar de la veritat com� que prov� del patrimoni Budista. Un text central del Budisme �s �L��nic vehicle de Buda�, que ens ensenya que tots els sers vius conviuen en un gran vaixell de salvaci�, o �L��nic vehicle de Buda�. En virtut de la seva gran compassi� per a tots els sers vivents i basant-se en la suprema il�luminaci� en el Dharma, la veritat i la saviesa universal, l�ensenyament de �l��nic vehicle de Buda� va ser revelat per Shakyamuni Buda. L�ensenyament revela la veritat que tots els �ssers vivents s�n manifestacions de la natura de Buda, el potencial per arribar a la pertinen�a a Buda, i que s�n mantinguts com a part d�una gran vida. �s a dir emfatitza la idea que cada vida �s sacra insubstitu�ble, i encoratge els sers humans a respectar-se rec�procament i a viure junts harmoniosament.

Com podem construir la civilitzaci� de la coexist�ncia

Com poden els homes religiosos jugar un rol encara m�s gran treballant pel b� i per la vida com�? Si les religions del m�n han d�actuar junts per la coexist�ncia, en primer lloc necessiten una plataforma de trobada i de di�leg. Ha de ser fonamentada sobre el judici com� que totes les vides sostingudes de manera interdepenent com a part d�una gran vida. I tamb� ha de ser basada en el respecte de les diferencies i sobre el desig d�escoltar l�autentica veu de cada comunitat religiosa.

D�aquesta trobada i di�leg, les comunitats religioses del m�n poden fer-se c�rrec de la seves esperances de cooperaci� i traduir el seu desig de cooperaci� en programes d�accions concretes. Respecto a la Comunitat de Sant Egidi, pel seu esfor� incansable en crear tal plataforma de di�leg i col�laboraci� per una acci� concreta per la coexist�ncia de tots els �ssers.

La Rissho Kosei-kai comparteix plenament amb els nostres amics reunits aqu� la import�ncia del di�leg i de la cooperaci� i es compromet a continuar els nostre humils esfor�os en el promoure el di�leg i l�acci� de cooperaci�.

Tots ens trobem davant el pr�xim per�ode hist�ric. Necess�riament ha de ser un per�ode en el que tots els pobles gaudeixin la benedicci� de la coexist�ncia i de la vida com�. Les religions del m�n han de jugar el seu paper en ajudar a la humanitat a treballar de manera ben avinguda pel b� com�. Per fer aix�, hem d�aprendre del di�leg a col�laborar sense amagar les respectives difer�ncies.

Deixeu-me concloure presentant les paraules de Kenji Miyazawa, poeta Budista japon�s.

Citaci�:� No hi pot haver-hi felicitat individual sense la felicitat del m�n sencer.� Fi de la citaci�.

Som membres d�una �nica fam�lia. Les nostres vides s�n sostingudes de manera interdependent com a part d�una �nica gran vida. La joia i el patiment dels altres esdev� la nostra. Vivim junts i constru�m la civilitzaci� de la coexist�ncia en el nom de D�u i de Buda.

Els hi agraeixo molt la seva atenci�.