Agraeixo a la Comunitat de Sant Egidi que m'hagi invitat a participar en aquesta Trobada de Preg�ria per la Pau i que tracta sobre les fronteres del di�leg. Se celebra en aquesta hist�rica ciutat de Barcelona, arrelada de sempre a Europa i participant d'un constant tarann� d'acolliment i de di�leg amb tots les cultures, puix Catalunya ha estat un pa�s de marca.

Joan Pau II ha parlat de l'Europa que ha de respirar amb els dos pulmons, per significar la necessitat de fer la casa comuna que va dels Urals a l'Atl�ntic. �s l'Europa de l'her�ncia conjunta de l'Occident llat� i de l'Orient Bizant�. S�n els dos �pulmons�, amb qu� hauria de respirar Europa unint a ella les tradicions de l'Orient i de l'Occident . Aquesta idea d'Europa no �s pas una utopia, sin� un ideal que s'inscriu en la perspectiva de l'humanisme m�s ple de l'universalisme de la Pentecosta. Sovint, preocupats per tot all� que divideix, la consci�ncia dels europeus acaba per oblidar tot all� que ens uneix: les mateixes arrels judeo-cristianes. El cristianisme ha modelat Europa i l'Evangeli ha segellat la identitat de l'home europeu amb una marca indeleble. Els europeus constitueixen una comunitat arrelada en una tradici� pr�pia en la qual l'Evangeli t� una part determinant al costat d'altres fam�lies espirituals. Tamb� �s veritat que des d'aquells segles fins avui molt�ssims esdeveniments hist�rics, culturals i pol�tics positius i negatius han anat configurant el nostre continent.

L'europeu cerca amb angoixa les seves arrels: ell percep intu�tivament que la seva identitat t� el risc d'escapar-se-li i experimenta un sentiment conf�s de perdre la seva �nima.

Europa viu dissortadament una real descristianitzaci�. Les societats occidentals, que han rebut un fort proc�s de secularitzaci�, constaten el car�cter for�a generalitzat de la increen�a. No es tracta d'un ref�s obert i sistem�tic a D�u, sin� m�s aviat d'una actitud d'indifer�ncia i de falta de sensibilitat davant el plantejament de la fe en D�u. La cultura dominant de car�cter racionalista i un estil de vida pragm�tic i hedonista va buidant progressivament les consci�ncies d'una inspiraci� cristiana de contingut �tic. D'aquesta manera es va estenent la persuasi� que els valors �tics, particularment d'inspiraci� cristiana, s�n un fre per a l'efic�cia i per al progr�s. No �s dif�cil constatar una creixent secularitzaci� de les consci�ncies. D�u t� cada vegada menys pes determinant a l'hora de decidir el propi comportament. La indifer�ncia religiosa en general no �s fruit d'una decisi� personal ni conclusi� d'un raonament te�ric. �s m�s aviat el resultat pr�ctic d'un clima on el que �s religi�s ha anat esdevenint irrellevant en perdre import�ncia i prestigi socials. La cultura actual s'inclina a no acceptar aquelles afirmacions que vagin m�s enll� de la realitat experimental.

Com a s�ntesi de tot aix�, el missatge final del S�node europeu posa en relleu �la situaci� d'indifer�ncia religiosa de molts europeus, la pres�ncia de molts que, fins i tot en el nostre continent, no coneixen encara Jesucrist i la seva Esgl�sia i no estan batejats i la secularitzaci� que contagia un ampli sector de cristians que normalment pensen, decideixen i viuen com si Crist no exist�s� .

Tanmateix, fins i tot en els indrets europeus m�s secularitzats i descristianitzats, podem dir que Europa conserva un cert sentit de la pres�ncia de D�u que ha mantingut la seva identitat profunda amena�ada per l'acci� totalit�ria que es f�u present especialment en el darrer segle. La fe cristiana continua viva en sectors de la societat m�s o menys amplis segons els pa�sos. I aix� perqu� l'Evangeli no ha exercit una influ�ncia ocasional o superficial sobre la hist�ria d'Europa. El missatge evang�lic ha modelat el rostre i ha afai�onat les cultures del nostre continent.

L'home d'avui, com el de sempre, nom�s pot aconseguir la seva plenitud en el trobament amor�s amb el D�u que �s amor i en l'acolliment de la seva voluntat salvadora. Per aix� quan la cultura moderna nega D�u i oblida la transcend�ncia, est� tancant a l'�sser hum� l'�nic cam� que el pot portar fins al seu �ltim i ple dest�, que �s la vida eterna.

L'home modern descobreix en el frac�s de la viol�ncia, en el furor dels conflictes, en la por apocal�ptica nuclear, etc., que la resposta a la trag�dia de l'exist�ncia no �s pas d'ordre pol�tic ni temporal, sin� espiritual i religi�s. Un m�n que ha crescut desmesuradament per l'aven� de les descobertes de la ci�ncia i de la t�cnica, ens crida a retornar a all� que �s essencial, �s a dir a la grandesa de l'home, tal com ell mateix es descobreix en la seva relaci� amb D�u i amb els germans.

Davant d'aquesta realitat europea, en l'inici del tercer mil�lenni, cal preguntar-se quina actitud han de prendre l'Esgl�sia cat�lica i les altres Esgl�sies i Comunitats cristianes. Cal evitar una actitud de profetes de calamitats, tal com la denominava el Beat Joan XXIII. En lloc de lamentar-nos enyorant els �feli�os� temps passats, l'Esgl�sia ha de reaccionar com sempre ha fet especialment en les �poques de grans canvis culturals i socials de les societats: lliurant-se a evangelitzar els temps nous en els quals ha de realitzar la seva missi� de salvar i comunicar als homes i dones l'amor misericordi�s de D�u. Amb paraules d'aquell jove professor de la Sorbona, l'actual Beat Frederic Azanam, �l'Esgl�sia passa cont�nuament als b�rbars�. Aix� succe� tamb� en temps de sant Agust�, quan l'Esgl�sia, lligada a l'imperi Rom� des dels temps de Constant�, mentre el veia desfer-se sota el poder dels cops dels b�rbars, va saber anar amb aud�cia a l'encontre dels invasors germ�nics i convertir-los a la Bona Nova de l'Evangeli.

Aquest gest de coratge i d'ardor, d'esperan�a i d'amor �s precisament el que el nou mil�lenni espera de l'Esgl�sia. Despr�s de 300 anys de confrontaci� amb els moviments culturals i ideol�gics que han transformat profundament Europa, l'Esgl�sia comen�� a passar a evangelitzar la modernitat amb el gir copernic� que don� el Concili Vatic� II. Pau VI, al final del Concili, afirmava que �la religi� del D�u que s'ha fet home s'ha trobat amb la religi� de l'home que es fa D�u� i preguntava qu� va succeir en aquest encontre, tot responent que �l'antiga hist�ria del samarit� de l'evangeli ha estat el paradigma de l'espiritualitat del Concili Vatic� II. Una simpatia enorme ho ha enva�t tot. La descoberta de les necessitats de l'home ha absorbit l'atenci� del Concili� . Aquesta actitud es pos� en relleu d'una manera ben palesa en les primeres paraules de la Gaudium et spes: �El goig i l'esperan�a, el plor i l'angoixa de l'home contemporani, sobretot els dels pobres i de tota mena d'afligits, s�n tamb� goig i esperan�a, plor i angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res verament hum� que no ressoni en llur cor� . Seguint aquell samarit�, avui estem celebrant aquest encontre sota el t�tol �les fronteres del di�leg: religions i civilitzacions en el nou segle�.

El treball de les Esgl�sies i els di�legs interreligiosos han de posar en gu�rdia davant una reducci� de la visi� d'Europa que la consideri exclusivament des dels seus aspectes econ�mics i pol�tics, com igualment davant d'una relaci� acr�tica vers un model de vida consumista. Si es vol que la nova Europa perduri, s'ha de construir damunt dels valors espirituals, que en altre temps hi hagu� a la seva base, tenint en consideraci� la riquesa i la diversitat de les cultures i de les tradicions de cada naci� .

�s urgent un seri�s treball de nova evangelitzaci� d'Europa. �s tota Europa que t� necessitat de sortir de l'oblit de D�u per retrobar el centre profund del seu �sser mil�lenari. Ja Pau VI recordava que �el deure d'evangelitzar tots els homes constitueix la missi� essencial de l'Esgl�sia [�] Evangelitzar �s, en efecte, la gr�cia i la vocaci� pr�pia de l'Esgl�sia, la seva identitat m�s profunda. L'Esgl�sia existeix per evangelitzar� . I per evangelitzar cal fer-ho amb el testimoniatge de la pr�pia vida i amb l'anunci expl�cit de Jesucrist, D�u i home, mort i ressuscitat per a la nostra salvaci�. Perqu� la bona nova proclamada pel testimoniatge de vida haur� de ser tard o d'hora proclamada per la paraula de vida. No hi ha veritable evangelitzaci� mentre no s'anunci� el nom, la doctrina, la vida, les promeses, el regne, el misteri de Jes�s de Natzaret, Fill de D�u.

La fe dels evangelitzadors dels nostres dies ha de tenir unes caracter�stiques i un perfil psicol�gic molt diferent dels de les altres �poques. La fe d'avui i del futur no podr� ser ing�nua, sin� que haur� de ser reflexiva. Aix� vol dir que haur� de ser ferma i profunda, interioritzada i personal, madura i compromesa.

Joan Pau II, en la seva carta apost�lica d'inici del nou mil�lenni, ens diu que �com aquells pelegrins de fa dos mil anys, els homes del nostre temps, potser no sempre conscientment, demanen als creients d'avui no sols �parlar� de Crist, sin� en certa manera fer-los-el �veure�� . I el Papa es pregunta: ��I no �s potser tasca de l'Esgl�sia reflectir la llum de Crist en cada �poca de la hist�ria i fer resplendir tamb� el seu rostre davant les generacions del nou mil�lenni?� . Aix� demana cristians contempladors del rostre de Crist per a donar resposta a aquesta petici�. El m�n t� dret a esperar dels cristians que aquests aportin el que �s peculiar de la fe cristiana. No es tracta nom�s ni principalment d'oferir a la societat europea la resposta i la soluci� t�cnica o cient�fica als problemes i reptes que preocupen molt�ssim els homes i dones d'avui. Es demana als laics cristians principalment que aportin el que diu la revelaci� sobre aquests problemes i reptes, quina soluci� ofereix la fe cristiana. Aix� �s el que demana Pere als cristians: �Estigueu sempre promptes a respondre a qualsevol qui us demani ra� de l'esperan�a que hi ha en vosaltres� .

El cristianisme que neix del misteri de l'encarnaci� redemptora �s la religi� que comunica la vida mateixa de D�u . L'Esperit Sant, que el Pare va enviar en nom del Fill, fa que l'home participi de la vida �ntima de D�u; fa que l'home sigui tamb� fill, a semblan�a de Crist, i hereu d'aquells b�ns que constitueixen la part del Fill . Els homes i les dones d'avui necessiten molt�ssim d'aquests dons de l'encarnaci� del Verb que des de fa dos mil anys enriqueixen la humanitat i donen sentit ple i aut�ntic a la vida en aquest m�n i per a tota l'eternitat.

Aquesta tasca evangelitzadora l'han de realitzar les comunitats eclesials, i no solament els cristians individualment. Joan Pau II fa aquesta afirmaci� important que val tamb� per a Europa: �Fer de l'Esgl�sia la casa i l'escola de la comuni�: aquest �s el gran repte que tenim davant nostre en el mil�lenni que comen�a, si volem ser fidels als designis de D�u i respondre tamb� a les esperances del m�n� . Aix� demana la revitalitzaci� de les comunitats cristianes. Aix� motiva, tamb�, cr�ixer cap a la plena comuni� eclesial amb un aut�ntic di�leg ecum�nic, perqu� la divisi� entre els creients en Crist contradiu obertament i clarament la voluntat de Crist, �s un esc�ndol per al m�n i perjudica la causa urgent�ssima de l'evangelitzaci� .

Un dels reptes importants �s el de l'evangelitzaci� de les cultures, perqu� la ruptura entre Evangeli i cultura �s, sens cap mena de dubte, el drama de la nostra �poca. L'Evangeli i, per tant, l'evangelitzaci� no s'identifiquen amb la cultura i s�n independents respecte a totes les cultures. I, amb tot, el regne que l'Evangeli anuncia �s una cultura i la construcci� del regne no pot deixar de manllevar elements de la cultura i de les cultures humanes. Exhaurit el projecte de la modernitat, el cristianisme constitueix l'�nica for�a capa� de fer-li superar les apories en que ha anat a caure i ajudar-lo a superar els perills de l'irracionalisme i del nihilisme .

La postmodernitat es caracteritza per l'aparici� d'una nova racionalitat. Tanmateix la ra� aut�noma i privada de l'ajut de la fe, ha recorregut camins que han condu�t a Auschiwitz i al Gulag. L'home postmodern �s relativista i esc�ptic, prefereix el pensament d�bil i fragmentat que no el compromet a res. La Fides et ratio , de Joan Pau II, �s un nou servei per a l'evangelitzaci� de la cultura postmoderna, tot afirmant que �la realitat i la veritat transcendeixen all� que �s f�ctic i emp�ric, tot reivindicant la capacitat que l'home t� de con�ixer aquesta dimensi� transcendent i metaf�sica d'una manera veritable i certa, encara que imperfecta i anal�gica� .

L'encarnaci� del Fill de D�u ha marcat profundament la cultura d'Europa i explica la seva visi� espec�fica de l'home i de la hist�ria, en perspectives d'eternitat. El missatge que Crist ha revelat a l'europeu �s que D�u �s Amor i que ell ha estat creat a la seva imatge. El patrimoni cultural de l'europeu es caracteritza per un concepte de persona, en el sentit que l'home no �s un objecte, sin� un �sser creat per D�u, fill de D�u i germ� els uns dels altres, lliure, responsable, intel�ligent i capa� d'estimar. La vida i la mort han rebut del Verb encarnat una significaci� nova: l'home ha estat creat per a la eternitat. Joan Pau II, en el seu missatge al Consell de les Confer�ncies Episcopals d'Europa, digu� que �avui, davant les q�estions obertes de la ci�ncia, especialment la gen�tica i la biologia, enfront de l'evoluci� prodigiosa dels mitjans de comunicaci� social i de la mundialitzaci�, Europa pot i ha de treballar per defensar arreu la dignitat de l'home des de la seva concepci� i per millorar les seves condicions de vida� .

L'�nima d'Europa la constitueix tamb� el matrimoni i la fam�lia. S�n un valor preuat i absolutament necessari per al b� integral de les persones que constitueixen aquestes dues comunitats de vida i d'amor obertes a la fecunditat i per sempre. No es pot oblidar que el matrimoni i la fam�lia s�n la c�l�lula de la societat i la millor escola de valors per als fills. Joan Pau II recorda en el missatge esmentat que �aquestes institucions no poden ser posades en pla d'igualtat amb altres tipus de relacions� .

En el S�node europeu es constat� sovint que la crisi del nostre continent europeu �s una crisi d'amor. L'home modern, aquest gegant que trontolla sobre els peus de les seves responsabilitats, t� una necessitat de retornar al seu centre de gravetat en un nou equilibri d'intel�lig�ncia i d'amor, en una saviesa profunda on la humanitat de home es faci m�s humana. No menys que en altre temps, avui �s necessari la formaci� del judici personal , l'adquisici� del gust est�tic, l'afinament del sentit �tic, l'obertura als valors d'admiraci�, de contemplaci� i d'adoraci� i l'aprofundiment del sentit religi�s sense el qual l'humanisme purament ancorat en els valors humans esdev� inhum�.

Tot aix� fonamenta una antropologia humanista, consistent i amb un gruix espec�fic cristi� que connecta perfectament amb aquelles arrels d'Europa i que cal revifar per tal de revitalitzar la cultura de la vida i la cultura de l'amor al nostre continent.

Avui m�s que mai el missatge social cristi� es fa cre�ble pel testimoniatge de les obres. D'aquesta consci�ncia deriva tamb� l'opci� preferencial pels pobres. �s una opci� que no val nom�s per a la pobresa material perqu�, especialment en la societat europea, hi ha moltes formes de pobresa, no sols l'econ�mica, sin� tamb� la cultural i la religiosa.

L'amor a l'home i, en primer lloc, al pobre en qui l'Esgl�sia veu el Crist, es concreta en la promoci� de la just�cia, que condueix al just repartiment de les riqueses, donant a tots els homes i dones una educaci� que els ajudar� a ser actors de la vida social i un treball que els permetr� viure i subvenir a llurs necessitats. El nostre m�n comen�a el nou mil�lenni carregat de contradiccions d'un creixement econ�mic, cultural, tecnol�gic que ofereix a pocs afortunats grans possibilitats, deixant a milions en unes condicions de vida per sota del m�nim requerit per a la dignitat humana. En aquest camp totes les Esgl�sies i Comunitats tenim un repte ben actual que ens demana una nova �imaginaci� de la caritat� .

Els cristians tamb� hem de posar en pr�ctica aquest ensenyament del Concili Vatic� II: �El missatge cristi� no allunya l'home de la construcci� del m�n, ni l'impulsa a desinteressar-se de la construcci� del m�n, sin� que, m�s aviat el compromet m�s estretament al deure de dur a terme aquestes obligacions� . Els laics cristians tenen una funci� espec�fica enmig de les realitats temporals per tal de sembrar-hi la llavor de l'evangeli. Tanmateix, cal evitar el perill que es d�na a Europa i arreu: es tracta de la temptaci� de reservar els laics un inter�s tan marcat pels serveis i per les tasques intraeclesials que els fan deixar tot sovint les responsabilitats espec�fiques en el m�n professional, social, econ�mic, pol�tic i social.

La Carta Ecum�nica, de 22 d'abril de 2001, posa en relleu la responsabilitat comuna de tots en la construcci� d'Europa, i afirma que en tant que Esgl�sies i comunitats internacionals hem d'avan�ar davant el perill que Europa es desenvolupi en un Oest integrat i un Est desintegrat. Cal tamb� prendre en consideraci� el desequilibri Nord � Sud en el si d'Europa. A la vegada s'ha de d'evitar tot tipus d'egocentrisme i refor�ar el sentit de responsabilitat d'Europa envers tota la humanitat, en particular el pa�sos pobres del m�n . Els bisbes del S�node europeu feren aquesta crida als cristians: �Afronteu, a partir de la just�cia i l'equitat i amb sentit de gran responsabilitat, el fenomen creixent de les migracions, bo i convertint-les en un nou recurs per al futur europeu� . El fenomen migratori �s una realitat creixent a Europa, i no ha de ser nom�s ni principalment un problema, sin� abans que tot una oportunitat per a l'enriquiment hum�, espiritual i cultural de tots.

La nostra Europa es troba entre la fe i la secularitzaci�. Tanmateix �s cridada a obrir-se a l'esperan�a aut�ntica del Crist. Les Esgl�sies que pelegrinen a Europa han d'anunciar, han de celebrar i han de servir l'Evangeli de l'esperan�a per tal d'evangelitzar el nostre estimat continent europeu , i que d'aquesta manera es vagi realitzant aquell crit de Joan pau II: �Europa, obre les portes a Crist� .

� Llu�s Mart�nez Sistach

Arquebisbe de Tarragona i Primat