Comunità di Sant

Les fronteres del di�leg:
religions i civilitzacions en el nou segle

Trobada Internacional Homes i Religions - Barcelona 2 - 3- 4 de setembre de 2001


 Diumenge 2 de setembre 2001
Gran Teatre del Liceu, La Rambla
Cerim�nia d�Inauguraci�

Andrea Riccardi
Comunitat de Sant�Egidio, It�lia

   


Senyor President

Il�lustres representants de les Esgl�sies cristianes i de les grans Religions mundials,

Autoritats,

Benvolguts amics,

Estic content de portar la salutaci� de la Comunitat de Sant�Egidio. Vull expressar el meu agra�ment a totes les il�lustres personalitats reunides aqu�. Aquesta nostra trobada gaudeix de l�acollida participativa i generosa de Catalunya: de les autoritats catalanes, de Barcelona i de la mateixa Espanya. A tots ells va la nostra gratitud, especialment al Senyor Jordi Pujol, President de la Generalitat, a l�alcalde de Barcelona, Senyor Joan Clos. Vull adre�ar la meva gratitud al cardenal Carles per la significativa acollida de l�Esgl�sia de Barcelona. Vull saludar tamb� el Senyor ministre d�Exteriors, Josep Piqu�.

A Catalunya hi ha un clima que afavoreix aquest esdeveniment. �s un clima que troba les seves arrels en una tradici� antiga, que el mallorqu� Ramon Llull expressava b� entre els segles XIII i XIV, quan va somiar i practicar el di�leg com un cam� de trobada entre hebraisme, cristianisme i islam. �s el clima de di�leg que s�ha conservat a les ribes d�aquesta Mediterr�nia, mar de molts conflictes per� de veritable conviv�ncia. �s un clima que neix tamb� de la hist�ria recent de Catalunya, hist�ria d�una democr�cia conquerida en el marc d�Espanya, hist�ria d�un dinamisme cultural i econ�mic, marcat pel sentit de la pr�pia identitat, per� fermament conven�ut de la necessitat d�obrir-se a un ampli conjunt de relacions. �s un clima que fa de Barcelona la capital del di�leg, i que trobar� una expressi� significativa en el F�rum Universal de les Cultures del 2004.

En la realitzaci� de la Trobada de Barcelona han treballat molts amics i voluntaris, joves i no tan joves, de la Comunitat de Sant�Egidio d�aqu�, d�Espanya, d�It�lia i d�Europa, amb el seu gener�s treball, que han trobat un ambient de gran col�laboraci�. A tots ells adre�o tamb� el meu agra�ment.

Aquesta Trobada representa la quinzena etapa d�un cam� que va comen�ar a Ass�s el 1986 i se situa a l�inici del segle, en un per�ode delicat en les relacions entre els pobles i entre les religions. �s un per�ode del qual Jean Daniel ha escrit amb la seva habitual agudesa: �la desaparici� dels imperis, �s a dir, del ciment federatiu o imperial, la fi de les ideologies unificadores, la supressi� de les dist�ncies, per� tamb� la immensa pressi� d�aquells que no tenen res i que truquen a la porta o passen el llindar d�aquells que tenen alguna cosa, duen a una acceleraci� del cosmopolitisme en la babelitzaci� de les lleng�es, en la superposici� de les cultures i en l�agressivitat urbana�.

Hem entrat en una fase en qu� es viu en una cru�lla de missatges, cultures, processos molt diferents. �s aquella globalitzaci� de la qual es discuteix tant i que �s la nostra realitat. Tal com es va veure en els anys noranta, els canvis s�esdevenen amb una rapidesa tan gran que �s molt dif�cil adaptar-se. Aquesta �s tamb� l�experi�ncia dels m�ns religiosos. Potser en aquesta experi�ncia a les generacions m�s ancianes els falta l�agilitat per adaptar-se; a les m�s joves, el sentit de la profunditat.

La nostra Trobada, entre tanta gent de religi� diferent, no �s un homenatge a la babelitzaci� contempor�nia, a la confusi� del m�n d�avui, segons el qual tot es barreja i �s igual entre sincretisme i folklore. Aquesta Trobada t� una hist�ria d�almenys quinze anys: comen�a a Ass�s el 1986, on Joan Pau II va invitar els l�ders de les Esgl�sies cristianes i de les grans religions a pregar per la pau. Va ser nom�s una jornada de preg�ria els uns al costat dels altres, i no �com va dir el papa- els uns conta els altres. Joan Pau II va intuir que calia tornar a proposar el lligam profund entre religions i pau. L�esperit d�Ass�s, �s a dir, l�apropament amist�s dels diversos m�ns religiosos, fa veure que el missatge de pau �s una cosa profundament arrelada a la majoria de les grans tradicions religioses del m�n, si �s que no ho est� en totes. Durant els anys noranta les religions van haver d�afrontar els grans problemes de guerra i de pau, de relaci� amb la naci�, de relaci� amb les altres nacions, de responsabilitat vers les grans masses de desheretats del m�n.

�s sorprenent que, precisament en els darrers decennis del segle XX, un segle que sembla el m�s secularitzat de la hist�ria, encara diria m�s, un segle en qu� s�ha teoritzat la desaparici� de les religions, precisament a la fi d�aquest segle, les religions, en algunes regions del m�n, s�han projectat en un espai p�blic. �s un espai potser lligat al renaixement de les nacions, algunes vegades connectat a la protesta dels exclosos i altres vegades a la confrontaci� amb els conflictes o amb un nou disseny de les identitats.

A Ass�s, el 1986 �i el card. Etchegaray que va ser un dels principals protagonistes d�aquella iniciativa i a qui dirigim la nostra salutaci� ho sap b�- es va obrir un cam�. Hi havia el risc que all� esdevingu�s una icona a�llada. Nosaltres de Sant�Egidio ens vam conv�ncer que calia aprofundir el cam� d�Ass�s, sobretot continuar aquell llenguatge de di�leg. En va n�ixer un moviment que s�ha desenvolupat any rera any, en v�ries etapes, que reuneix homes i dones de religions diferents. Amb la preg�ria l�un al costat de l�altre, s�ha desenvolupat un di�leg lliure i comprom�s sobre temes religiosos o sobre grans problemes del m�n contemporani. Recordo la trobada de Vars�via del 1989, en el cinquant� aniversari de l�inici de la segona guerra mundial, que va comen�ar en una Pol�nia que anhelava el seu futur i va acabar en el silenci d�un pelegrinatge com� (de totes les religions) a Auschwitz.

Penso en la trobada de Malta, el 1991, que va impulsar les negociacions que es duien a terme a Sant�Egidio, a Roma, per la pau a Mo�ambic. Va ser una pau, firmada el 1992 a Sant�Egidio, que va posar fi a una guerra africana ignorada fins al punt que va produir un mili� de morts. No poques iniciatives de di�leg a la recerca de la pau, que van n�ixer i van ser promogudes per la Comunitat de Sant�Egidio, estan connectades al convenciment que els creients poden contribuir a la pau molt m�s efica�ment del que pensen. Tenen una for�a �feble� de pau tal com he dit altres vegades. �s una lli�� exigent que porta a tots a tenir m�s esperan�a i a ser m�s agosarats per tal que molts pa�sos del m�n no coneguin m�s l�experi�ncia atro� de la guerra o de l�odi civil. D�altra banda, moltes comunitats religioses, en molts llocs del m�n, reben pressions o temptacions perqu� legitimin les contraposicions o fins i tot motivin els conflictes.

Hauria de recordar moltes altres coses d�aquests quinze anys. Em limito a recordar Jerusalem el 1995, trobada en la qual van participar les tres religions monoteistes, i que es va concloure simb�licament amb la plantaci� de tres oliveres en el recinte de la Ciutat Vella... Em ve al pensament precisament en aquest per�ode de greu empitjorament del conflicte entre israelians i palestins. Cal preguntar-se en aquest moment, mentre el proc�s de pau est� agonitzant, si les tres religions monoteistes no tenen alguna cosa a dir a m�s del que ja fan i diuen els pol�tics que persegueixen, a la seva manera, els interessos nacionals. �s una pregunta que ens inquieta. Per� tamb� demana una nova aud�cia, no irresponsable i irrealista, sin� en la l�nia de l�esperan�a.

En darrer lloc, em ve al pensament la trobada de 1998 a Bucarest, a Romania, tan significativa especialment per als cristians, sobretot ortodoxos i cat�lics. Venim de Lisboa on, l�any passat, vam refor�ar la import�ncia d�una cultura del di�leg. No es tracta de crear un front de les religions contra un m�n secularitzat, sin� de desenvolupar una cultura que es confronti amb l�humanisme laic, que representa una part important de la tradici� espiritual europea. Per a nosaltres el di�leg entre laics i creients forma part del mateix esperit d�aquestes trobades.

Qu� volen fer i qu� poden fer avui homes i dones de religi� diferent? Es confronten, cada vegada menys, amb els seus m�ns homogenis: m�ns de fidels o m�ns de cultura af�. El nostre �s un temps en qu� gents de religions o d��tnia diferent viuen cada vegada m�s junts. �s l�experi�ncia de la nostra Europa davant de la immigraci�, per� tamb� davant dels nous contactes entre Est i Oest del continent. �s el repte del m�n afric� on, especialment en aquest temps dif�cil, veu la confrontaci� amb les fragilitats dels Estats nacionals que les difer�ncies �tniques, religioses o d�una altra naturalesa poden posar en discussi�. �s el repte del ren�ixer de les nacions, de les relacions entre religions i nacions, dels processos de neteja �tnica en algunes regions del m�n. Per� tamb� �s el repte del m�n virtual en qu� cada vegada m�s s�entra en contacte amb tothom: en el m�n virtual vivim cada vegada m�s junts i estem cada vegada m�s destinats a entrar en contacte amb aquells que s�n diferents de nosaltres. �s, finalment, el repte d�un m�n en qu� es veu tot i es veu cada vegada m�s la riquesa de pocs i la mis�ria de molts.

La conviv�ncia est� esdevenint la condici� humana. Conviure �s la realitat de molts pobles, de moltes religions, de molts grups. No sempre �s f�cil. Una conviv�ncia amb massa difer�ncies, horitzons massa grans com els de la mundialitzaci�, duen a fen�mens preocupanti que estan davant dels nostres ulls: individualismes irresponsables, tribalismes defensius, nous fonamentalismes. Hi ha gent que se sent agredida i despla�ada davant de nous ve�ns i a un m�n massa gran. Dones i homes despla�ats tenen por del present i del futur; demanen a les religions que els protegeixin de la seva por, potser amb els murs de la desconfian�a. En neixen fonamentalismes de v�ries classes que, com fantasmes, pul�lulen i inquieten. Tamb� creixen fonamentalismes de car�cter �tnic o nacionalista, que arriben fins al terrorisme. Els fonamentalismes tenen un aspecte de simplificaci� que pot fascinar joves, desesperats, despla�ats, gent per a qui aquest m�n �s massa complex, inhospitalari, per� que pot interessar a pol�tics desaprensius a la recerca de dreceres vers el poder. I els fonamentalismes tenen sempre la marca de l�odi o fins i tot de la lluita vers aquell que �s diferent religiosament o �tnicament.

Any rera any hem seguit el desenvolupament d�aquest escenari. Les nostres trobades han estat una imatge viva de la conviv�ncia entre religions diferents. Potser en el passat els m�ns religiosos es podien ignorar. En un m�n de grans dist�ncies i de reaccions lentes, con el m�n del passat, ignorar-se potser no era menys perjudicial, per� era m�s f�cil. Avui el desconeixement mutu duu r�pidament a l�exasperaci�. Responsables religiosos a�llats es troben de vegades atrapats en horitzons massa nacionalistes. La universalitat, que �s pr�pia de les diferents tradicions religioses, s�allibera en el contacte i en el di�leg.

Quinze anys d�intens di�leg han posat de relleu all� que uneix, per� tamb� all� que diferencia i divideix. No som simuladors d�unamimisme. Per� tampoc som impacients i presumptuosos que volen empaquetar-ho tot en f�cils processos d�homologaci�. El di�leg �s l�art pacient d�escoltar-se, d�entendre�s, de recon�ixer el rostre hum� i espiritual de l�altre. Des del si de les tradicions religioses, capaces de dialogar, emergeix l�art del conviure tan necessari en una societat plural com la nostra. �s l�art de la maduresa de les cultures, de les personalitats, dels grups. Les religions, que viuen entre una comunitat particular, nacional i l�universal, que parlen de D�u per� viuen amb els homes... les religions poden ser una escola de conviv�ncia i de pau. Les Escriptures cristianes recorden que �ell �s la nostra pau�. D�aquesta veu se�n fa ress� el magisteri dels papes del segle XX sobre la pau. En la tradici� isl�mica un nom de D�u �s Salam, la pau. La mirada religiosa va des de l�individu, considerat criatura de D�u, fins als pobles i fins a la convicci� que la guerra enverina la terra.

Les religions no tenen la for�a pol�tica per imposar la pau, per� transformant l�home des del seu interior, invitant-lo a separar-se del mal, el guien vers una actitud de pau i d�amor. Cada religi� t� el seu cam�. Res �s igual. Amb tot, el clima de di�leg fa madurar la converg�ncia cap a la pau, tal com es veu en els manifestos que han concl�s les nostres trobades. En un d�ells, el de Mil� del 1993, es llegeix:

�El nostre �nic tresor �s la fe. El dolor del m�n ens ha fet inclinar sobre les nostres tradicions religioses a la recerca d�aquella �nica riquesa que el m�n no posseeix: hem sentit ressonar des de la profunditat un missatge de pau i hem sentit emergir energies de b�. �s la invitaci� a despullar-se de tot sentiment violent i a desarmar-se de tot odi. La mansuetud del cor, el cam� de la comprensi�, l��s del di�leg per a la soluci� dels conflictes i de les contraposicions s�n els recursos dels creients i del m�n.�

I el manifest s�acaba aix�:

�En primer lloc, per�, hem de reformar-nos a nosaltres mateixos. Que cap odi, cap conflicte, cap guerra trobi en les religions un incentiu. La guerra no pot ser motivada per la religi�. Que es paraules de les religions siguin sempre paraules de pau!�

En els homes i en les dones de fe hi ha la convicci� de la for�a moral. No sempre tots n�han estat a l�al�ada per respondre. Per� tota comunitat religiosa, composada per homes i dones pecadors, mostra un rostre hum� i misericordi�s que hauria de distanciar-se de la terrible utopia de les societats perfectes que les ideologies i el sectarisme han volgut edificar amb la viol�ncia. La for�a moral es connecta profundament amb l�ensenyament de pietat i de miseric�rdia present en moltes religions. La pietat i l�espiritualitat es viuen en comunitats religioses concretes i locals, per� obren sempre una finestra a l�universal. Aix� est� lligat �per exemple- a les antigues prescripcions religioses sobre l�hospitalitat vers els estrangers.

Aix� doncs, en el m�n contemporani, l�estranger esdev� proper. O b�, dram�ticament, es descobreix que el ve� esdev� estranger. Avui, en un m�n globalitzat, gent de fe diversa, d��tnia diversa, de cultura diversa, conviu en les mateixes ciutats, en els mateixos escenaris humans, en els mateixos horitzons nacionals. Mentre encara els persegueixen signes d�homogene�tat mitjan�ant la neteja �tnica, gent diferent viu junta sense destruir les identitats nacionals, per� plantejant nous problemes. La Comunitat de Sant�Egidio, que t� l�honor de promoure aquesta trobada, treballa di�riament en el terreny de la solidaritat amb els m�s pobres en moltes grans ciutats europees i de fora d�Europa. De fet, per a quasi la totalitat de nosaltres, hi ha un treball quotidi� de solidaritat amb els febles. Dins de Sant�Egidio ha nascut un moviment d�europeus i d�emigrats junts, que es diu Gent de pau, que expressa la voluntat d�abatre el mur de l�estranyesa quotidiana. Molts d�ells s�n aqu� amb nosaltres.

Les religions tenen una responsabilitat decisiva en la conviv�ncia: el seu di�leg teixeix una trama pac�fica, rebutja les temptacions de lacerar el teixit de la conviv�ncia civil, d�instrumentalitzar les difer�ncies religioses amb finalitats pol�tiques. Per� aix� requereix aud�cia i fe als homes i a les dones de religi�. Requereix coratge. Requereix abatre amb la for�a moral, amb la pietat, amb el di�leg, els murs.

Pot ser gran la tasca de les religions a educar en l�amor de l�art de la conviv�ncia. Tamb� pot ser gran la tasca de les religions a recordar que el dest� de l�home va m�s enll� dels propis b�ns terrenals �tal com molts ensenyen-, que s�emmarca en un horitz� universal, en el sentit que tots els homes s�n criatures de D�u. Des de sempre els seus sants i els seus savis escruten un horitz� global. Avui la nostra mirada arriba lluny. La globalitzaci� de la informaci� ens porta a con�ixer necessitats i drames llunyans. La mirada dels homes de religi� no pot no creuar-se amb la dels pobres, dels miserables, dels pobles m�s marginats. Les pobreses i les exclusions del m�n contemporani ens interpel�len.

No �s casualitat que l��frica hagi estat sempre al centre de la nostra atenci� i ho estigui durant aquests dies, amb la pres�ncia del president de la Costa d�Ivori, S. Exc. Laurent Gbagbo, d�importants homes de cultura, de personalitats religioses musulmanes i cristianes, cat�liques i ortodoxes, del continent, entre les quals quatre cardenals, el patriarca et�op, el president dels bisbes de Nig�ria. Agmadou Kourouma, en el seu treball com escriptor va projectar una mirada aguda i lliure sobre el m�n afric�, m�s enll� d�un tercermundisme obsolet i d�una visi� euroc�ntrica encara m�s vella: emergeix la riquesa i la pobresa de l��frica contempor�nia, la gran riquesa dels seus homes, la pobresa de la seva condici� i de l�exercici del poder.

L��frica ha patit processos d�occidentalitzaci� i de globalitzaci�, que han format dolorosament i concretament la seva hist�ria. Per� avui hi ha el risc de restar al marge. Nosaltres considerem que precisament l��frica representa un banc de prova per a les actuals pol�tiques internacionals: �s una tasca decisiva per a una pol�tica que vol ser s�via. Per� ho �s tamb� per a les grans comunitats religioses. Per a nosaltres europeus, l��frica representa una part irrenunciable del nostre passat, que hem d�afrontar per al nostre futur. De fet �i aix� ho sentim en aquestes ribes del Mediterrani- Europa i �frica no estan lluny. No formen part d�aquell mateix m�n i d�aquella mateixa civilitzaci�? Cal renegociar un nou pacte entre Europa i �frica, al llindar del nou segle.

No �s nom�s una gran demanda africana. En les Comunitats de Sant�Egidio africanes �estem presents en m�s de vint pa�sos africans- nosaltres respirem una gran demanda d�esperan�a d�un futur millor per a l��frica. No nom�s de l��frica s�eleva una demanda dels desheretats d�aquest nostre m�n, per� tamb� �paradoxalment- dels pobles m�s rics. Una demanda d�esperan�a per al futur en un m�n gran, meravell�s i alhora terrible. Una demanda d�un pensament, d�una pol�tica, d�una solidaritat que no excloguin sistem�ticament.

Les religions tenen respostes diferents. Per� el di�leg entre elles �s ja un signe d�esperan�a: que els homes no es mataran en nom de D�u i no invocaran el nom de D�u per santificar els seus odis, que miraran m�s enll� dels seus l�mits. Per� descobrint el rostre de D�u descobrim el valor de la pau en un m�n com el nostre. Aquesta �s una gran esperan�a que mou cors i energies.