Emin�ncies,

Senyores,

Senyors,

Estimats amics

En aquesta primera gran trobada del nou segle, la quinzena despr�s de la hist�rica jornada d�Ass�s del 1986, els organitzadors ens inviten a consolidar les seves conviccions, i potser la vostra, de saber que �la veu del di�leg �s l��nica capa� de construir un futur per a una exist�ncia pac�fica en totes les parts del m�n�. Nosaltres, representants de totes les religions i de totes les cultures tenim el deure de demostrar la solidesa dels fonaments de les conviccions d�una Comunitat ben estimada pels nostres cors, la de Sant Egidi.

Personalment, trobo que aquesta trobada tindr� una import�ncia m�s gran si constitueix un repte per a cadasc� de nosaltres, a nivell individual i com�.

�s evident que tots tindrem la temptaci� de posar com a exemple aquells llocs on el di�leg ha facilitat unes determinades negociacions. �s igualment evident que parlarem tots en favor de l�harmonia i de la fraternitat universal desitjant la pau sobre la terra per a tots els homes de bona voluntat i per als altres.

Encara no sabem, i aquest �s el repte, qu� s�ha fet entre una trobada i l�altra, a partir de la d�Ass�s, i qu� farem quan tornarem als nostres pa�sos, despr�s d�haver passat dos dies junts. Qu� farem i qu� podem fer.

Perqu�, amb l�augment dels disgustos dels dols i dels sofriments, tot t� lloc, per als creients, com si D�u hagu�s decidit marxar i per als no creients, com si el Progr�s hagu�s decidit desapar�ixer.

Sens dubte, sovint la hist�ria dels homes no �s la de les guerres en les quals s�han enfrontat. I sens dubte, no es coneix un per�ode en el qual el Mal, amb el seu nom laic de Viol�ncia, no hagi volgut posar fi al seu regne. Per� avui, la unitat del m�n es d�na en la desunitat de la societat.

En aquest cas, s�n possibles dues actituds: la primera consisteix en el tancar-se sobre un mateix, en el propi grup, en la pr�pia comunitat. S�est� m�s preocupat de recordar que de descobrir. Ens apropem �nicament a aquells que susciten en nosaltres complicitat en la mem�ria o coincid�ncia d�afinitats. En all� universal veiem nom�s una font de desarrelament, en l�estranger un enemic virtual i en aquell que �s diferent un her�tic. Llavors ens afegim, sense saber-ho, a aquelles forces que estan disposades a provocar el que ja es coneix com �el conflicte de les Civilitzacions�.

Independentment d�all� que pensem de nosaltres mateixos en aquesta trobada, ens passa a cadasc� de nosaltres que ens comportem -inconscientment- d�aquesta funesta manera.

La segona actitud consisteix, segurament, en l�adre�ar-se a l�Altre amb una barreja de especial curiositat de la intel�lig�ncia i de diligent disponibilitat del cor.

Aix� implica que s�espera alguna cosa d�algun altre i no de nosaltres mateixos o dels nostres. Aix� suposa que no s�exclou en l�Altre, i en la necessitat que pot tenir de nosaltres, una riquesa superior. En definitiva aix� comporta la idea apreciada pel gran metaf�sic Emmanuel L�vinas, que en definitiva no es pot existir sense l�Altre, sigui qui sigui. �s evident que l�expressi� �sigui qui sigui� �s la m�s important. EN AQUEST SENTIT ENS ENCAMINEM CAP AL DI�LEG. El conflicte de les civilitzacions queda substitu�t, sigui per instint que per voluntat, per les complementarietats identit�ries.

L�origen llat� de la paraula �di�leg�, fa refer�ncia al conversar. No �s la pregunta del profeta, l�ordre del cap, el mon�leg del savi, la preg�ria del creient, l��xtasi del m�stic, ni l�edicte del d�spota. Perqu� el di�leg contempli les virtuts que li atribu�m, cal que hi hagi igualtat. Cal crear una situaci� igualit�ria, una situaci� excepcional perqu� �s contra natura.

Ara b�, aquesta situaci� �s dif�cil, si no impossible, entre el mestre i el servent, l�home i la dona, el patr� i el treballador, el ric i el pobre, el colonitzador i el colonitzat.

No �s tampoc necessari que hi hagi una actitud de �toler�ncia�. �s una paraula al mateix temps noble i perillosa. Una persona tolerada �s una persona a la qual s�ha de suportar, que es pren la decisi� de no trobar-la insuportable, alg� al qual ens dignem donar-li el dret a l�exist�ncia o a la coexist�ncia. No cal parlar de toler�ncia sin� d�acollida. I no n�hi ha prou tan sols amb aix�! Cal tamb� que, de deb�, cap dels participants al di�leg es cregui l��nic posse�dor de la veritat.

Podria fer-vos el llistat dels tractes, de les converses, de les negociacions que han fracassat perqu� no hi havia les condicions que acabo de citar.

Avui aix� es refereix a Txetx�nia, Timor, Sudan i segurament Orient Mitj�.

Per� m�estimo m�s recordar als uns i comunicar als altres el que jo mateix he apr�s recentment, observant amb quina prodigiosa llibertat d�esperit han fet l�inventari de les condicions del di�leg monjos com el fog�s franc�s Pierre Ab�lard en el segle XII, l�aventurer mallorqu� Ramon Llull en el segle XIII, el visionari alemany Nicol�s de Cues en el segle XV.

En aquests tres monjos �recordem els seus noms- hi ha aquesta idea, d�una aud�cia al�lucinant, segons la qual decidir, per endavant, que un di�leg no ens far� canviar d�opini�, significa fer fracassar la conversa i tamb�, pensar que D�u ens ha donat un tresor que ha negat als altres constitueix, d�una manera sens dubte molt indirecta, un rebuig contrari a tots aquells que creuen formar part dels escollits.

�s important que aquests principis, que representen al mateix temps indicacions aut�ntiques, siguin descoberts novament. Perqu�, en aquest inici del segle, costi el que costi, hem de conciliar la universalitat dels valors i la diversitat de les arrels, la unitat de la civilitzaci� i la difer�ncia de les cultures,. Ara b�, quines armes ens resten per fer-ho?

La de les Esgl�sies? Per� veiem que els homes es fereixen entre ells en nom de la Fe, de la mateixa Esperan�a i de la Caritat. Les Esgl�sies oscil�len entre una fidelitat a les seves �tnies d�origen i una organitzaci� dels ritus que comporten una voluntat de pot�ncia. Nosaltres tenim l�Ideal Democr�tic que, des del 1989 i la caiguda del mur de Berl�n, �s motiu de consens mundial, per� que encara no ha arribat a contenir �encara manca molt- les oscil�lacions de l�economia de mercat que serveix de base a la democr�cia.

En canvi, tenim un nova autoritat que es creu encarregada d�una missi� providencial perqu� �s la m�s potent i que intenta acreditar la idea que tot all� que obstaculitza la salut econ�mica dels Estats Units �s una inj�ria a una democr�cia bene�da per D�u. �s contra l�arrog�ncia d�aquesta pretensi�, m�s aviat que contra el mal funcionament del seu exercici, que els pobles es manifesten provocant una revolta del Sud contra el Nord. La den�ncia de la globalitzaci� �s la condemna a l�americanitzaci�.

Llavors, amb la humilitat a la qual ens conviden els problemes del m�n i la nostra impot�ncia per afrontar-los, no veig una altra cosa per fer que acceptar, com Sisifo, fer rodar les pedres, o com Ezequiel i Joan de la Creu, el retorn als or�gens, al per�ode pre-eclesi�stic. Aqu� trobarem els D�u Manaments, el Serm� de la Muntanya, la invitaci� per als escollits a no ser una altra cosa que �sacerdots i testimonis� i la idea, tant confortant en definitiva, que D�u, l�Absolut, el Progr�s, la Veritat, la Felicitat, poden trobar-se, aqu� i ara, en cada instant en el qual el di�leg comen�a enderrocant les fronteres que el nostre amic Mario Giro ens convida a abatre.

J.D.