Senyores i Senyors,

En primer lloc voldria saludar les autoritats espanyoles i donar-los-hi les gr�cies pel seu acolliment i les atencions de les que som objecte des de la nostra arribada. La meva salutaci� es dirigeix tamb� a totes les personalitats presents, en les quals la diversitat d�origen i la qualitat constitueixen per si mateixes el valor simb�lic d�aquesta trobada.

Permetin-me homenatjar el Professor RICCARDI i a tots els membres de la Comunitat de Sant Egidio per la iniciativa d�aquesta trobada Internacional que avui est� entre les m�s grans trobades de la fraternitat humana. Els voldria adre�ar aqu�, perqu� no ho he pogut fer al seu temps, la m�s viva i calorosa felicitaci� pel Premi F�lix HOUPHOUET-BOIGNY de l�UNESCO per la Recerca de la Pau, que han rebut aquest mateix any per la seva acci� a favor de la pau a trav�s del m�n.

Veig en aquesta reuni�, que uneix la fe i l�acci�, l�esperan�a cada vegada m�s viva de veure les relacions entre els homes que s�inspiren sempre m�s en l�ideal d�una fraternitat veritablement universal. Els valors de fraternitat i solidaritat sont avui proclamades, elles inspiren les grans �cartes� dels Drets humans i s�n posades en relleu concretament per l�Organitzaci� de les Nacions Unides que han declarat l�any 2001 �Any Internacional del Di�leg de les civilitzacions�. Finalment, s�imposen m�s que mai en ra� de la mondialitzaci� que uneix a escala planet�ria la sort de l�economia, de la cultura i de la societat; la sorts de totes les nacions m�s enll� de la hist�ria i de la geografia.

Per�, com ignorar que al mateix temps, la humanitat comen�a aquesta nova etapa de la seva hist�ria amb unes ferides obertes deixant apar�ixer a l�horitz� unes vastes i denses zones d�ombres! Dificultat de comunicaci� entre petrsones de cultures i de civilitzacions diferents per� cada vegada m�s pr�ximes i m�s interactives en els mateixos territoris, impossibilitat de conciliar les posicions dels adversaris, a causa de vells odis que cerquen dins l�evoluci� mateixa del m�n noves raons per perpetuar-se.

�s per aix� que aprofitant la import�ncia de l�honor que em feu, i donant-me l�ocasi� d�adre�ar-me a aquesta assemblea, jo mesuro l�amplitud i la dificultat de la tasca. En realitat es tracta de meditar sobre el futur d�un m�n contradictori on l�esfor� d�homes i dones, cada vegada m�s nombr�s, que volen construir la pau ha de v�ncer la resist�ncia i l�enginyositat d�aquells que poden fer la guerra i suscitar els conflictes.

�s a aix�o que ens invita el tema de la Trobada Internacional d�aquest any: les fronteres del di�leg, religions i cultures en el nou segle. Es tracta de determinar les condicions i examinar els noves apostes de la pau en el m�n despr�s de la caiguda del mur de Berl�n. Per� l�actualitat al meu pa�s, la Costa d�Ivori, d�na a aquest tema una reson�ncia particular.

La nostra experi�ncia hauria de poder parlar als altres, en la mesura que tradueix els esfor�os d�un poble per sortir d�una crisi que ha condu�t el pa�s al bord de l�aniquilaci� total.

Les noves apostes de la pau

El segle XX s�acaba simb�licament el 1989 amb la destreucci� del mur de Berl�n. Aquest esdeveniment marca la fi d�un m�n, la fi d�un m�n bipolar, dividit entre l�Est i l�Oest a Yalta. I jo voldria aqu� lloar el coratge pol�tic d�un home que ha donat a aquesta transici� la seva manera de fer i el seu vocabulari: Michael Gorbatchev, el pare de la Perestro�ka.

La humanitat tenia el dret a esperar que perdent la darrera ra� de mantenir la guerra, el m�n finalment unificat s�obriria a la pau, a la lluita contra les desigualtats. �s el sentit dels crits de joia que han saludat arreu en el m�n els grans esdeveniments marcant l�entrada en el segle XXI i en el tercer mil�lenni: l�alliberament de Nelson Mandela, condemnat i empresonat durant 27 anys en nom de la guerra freda, el reneixement democr�tic a �frica i en els pa�sos de l�Europa de l�Est.

Aix� doncs avui, a mesura que s�atenua el clamor que ha saludat, en la joia aquests esdeveniments, descobrim que el m�n no ha esdevingut un; que les disparitats, poc abans amagades i les injust�cies tolerades abans en nom de la guerra ferda, continuen.

La caiguda del mur de Berl�n fa que l�atenci� dels homes passi de la por a una guerra mundial a la de m�ltiples guerres a l�interior de les fronteres. La por per la guerra d�aquesta manera ha canviat d�aposta i la pr�pia pau no t� ja el mateix sentit per a la majoria de la poblaci� mundial.

Els antagonismes que amenacen avui la pau del m�n troben els seus fonaments en les disparitats fonamentals que l�oposici� entre l�Est i l�Oest haur�, durant mig segle, relegat a un segon pla. Aquests antagonismes no han nascut amb la democr�cia que s�ha presentat de seguida com la caixa de Pandora. Esclaten en conflictes sobre les runes dels r�gims de partits �nics que les han fomentat volent ignorar les difer�ncies.

Aquests conflictes que esclaten una mica arreu, despr�s de la caiguda del mur de Berl�n, tenen unes caracter�stiques particulars. En primer lloc s�n essencialment conflictes interns, oposant faccions rivals compostes cadascuna dels membres d�un grup �tnic o d�una comunitat religiosa o tamb� dels s�bdits de dues o v�ries zones culturals o geogr�fiques. S�n guerres fratricides que donen lloc a genocidis atro�os.

Com que oposen una part de la poblaci� amb una altra, ells esdevenen els ex�rcits nacionals de la seva vocaci� i instal�len els Estats en una inestabilitat cr�nica. Els ex�rcits africans, com tots els ex�rcits cl�ssics per fer la guerra contra altres ex�rcits I defensar el territori i els habitants d�un pa�s contra els enemics que v�nen de l�exterior, d�un altre pa�s. �s aquesta orientaci� cl�ssica que avui est� posada a la proba pels conflictes actuals.

La l�nies de fractures que divideixen la societat travessen els propis ex�rcits de manera que no tenen ni la capacitat ni els recursos intel�lectuals per resisitir com a cossos constituents, ni per defensar les institucions de l�Estat. En una guerra civil, l�ex�rcit �s a la vegada l�objecte, l�instrument i l�aposta dels antagonismes. Est� dividida i uns grups de militars, s�apoderen d�armes de la comunitat per defensar cadascun els seus interessos i el del grup al qual pertanyen.�s la causa de la corrupci� dels conflites a l��frica.

Aix� doncs l�ex�rcit �s un dels pivots d�un Estat modern. La fragilitat dels ex�rcits africans que es pot veure en ocasi� de diferents conflictes interns mostra que �s el propi Estat el que encara no �s s�lid a �frica. I l�Estat no �s s�lid perqu� l�ex�rcit �s fr�gil. Es tracta avui de sortir d�aquest cercle construint Estats de dret democr�tic, fundats en la just�cia social i el bon govern.

Per� amb aix� no n�hi haur� prou. L�estabilitat i la solidesa dels Estats no seria suficient per a garantir la pau, si no s�n sostinguts per unes pol�tiques de cara a donar a les poblacions les condicions m�nimes d�una vida digna de la humanitat.

En realitat es nota que els 49 pa�sos menys avan�ats els PMA, estan situats tots al Sud. Sobre aquest nombre, 33 s�n africans, �s a dir un 70%. Tamb� es veu que la majoria d�aquests pa�sos con�ixen una situaci� de guerra civil oberta o de conflictes latents. �s el cas d�Angola, Burundi, Lib�ria, de la Rep�blica Democr�tica del Congo, Ruanda, Sierra Leone, Som�lia, etc.

Aix� mostra, si en fes falta, que hi ha un lligam entre la pobresa i la guerra i que la lluita contra la mis�ria �s una dimensi� esencial de la lluita per a la pau. En la mesura en que s�n els pa�sos pobres els que coneixen la situaci� de guerres end�miques, �s tamb� en aquells pa�sos i per aquells pa�sos que cal imaginar unes noves solucions de la pau.

El comprom�s per la pau per la lluita contra la pobresa

El repte m�s gran al qual la humanitat ha d�enfrontar-se avui, �s el repte de la pobresa. Condiciona a la vegada la pau i el desenvoilupament. Aix� doncs totes les an�lisis i estudis sobre l�evoluci� del m�n en el decurs d�aquests darrers anys, mostren que el desnivell entre rics i pobres �s cada dia m�s gran.

Les xifres s�n conegudes. S�estima en m�s de 210 milions el nombre de persones que viuen amb menys d�un d�lar al dia a l��frica. Mentre que les taxes brutes d�inscripci� en l�ensenyament primari assoleixen una mitjana del 107 % en els pa�sos rics, s�n a penes del 60% en el pa�sos pobres. Les taxes d�acc�s als serveis sanitaris �s d�un 74% als pa�sos rics contra menys d�un 17% per a les poblacions dels pa�sos m�s pobres.

�s en aquestes xifres que s�ha de buscar la causa de la pressi� dels candidats a l�emigraci� clandestina sobre les fronteres dels pa�sos desenvolupats. L�atracci� del Nord sobre els pobles del Sud �s comparable al que exercia el �M�n lliure� sobre les poblacions dels pa�sos del �Bloc sovi�tic� durant la guerra freda. Ahir, el mur era visible, materialitzat pel mur del Berl�n, s�mbol de les diverg�ncies ideol�giques. Avui, el mur es troba arreu on l�esperan�a d�escapar de la mis�ria �s contrariat per la impossibilitat de senceres poblacions d�accedir a unes millors condicions de vida.

�s el perqu� les mesures m�s draconianes de lluita contra l�emigraci� clandestina es topen sempre amb la determinaci� desesperada dels pobres per a qui el benestar est� a l�altra banda.

Per� la pobresa no oposa �nicament al Nord i el Sud. L�oposici� travessa totes les societats, cada pa�s t� el seu Nord i el seu Sud. La particularitat del Sud, en especial d��frica, �s d�emparar pobres en pa�sos pobres, �s a dir poblacions en qu� l�esperan�a d�una vida millor est� compromesa per la incapacitat dels Estats a aixecar-se.

En un tal context, la humanitat retrocedeix i els valors cedeixen davant les passions. Les religions i les cultures esdevenen refugis on la defensa, sovint mal encaminada, d�na lloc a conflictes i a genocidis atro�os. Les idees que es creien acabades per sempre tornen a apar�ixer i armen els bra�os innocents d�infants soldats en nom de l�integrisme religi�s o d��tnies antagonistes.

Aquesta crisi que es nodreix de la mis�ria dels pobles necessita una presa en compte global a nivell de la comunitat internacional.�s ella la que t� de donar un sentit al comprom�s per la pau. Treballar per la pau no �s nom�s posar fi als conflictes ni impedir els Estats que s�enfrontin, �s tamb� restablir arreu el repte de la pobresa.

Aquest hauria de ser el rol d�una instituci� com l�Organitzaci� de les Nacions Unides. Ella hauria de poder portar cada Estat membre a adoptar legislacions a fi que cada �sser hum�, pel sol fet de ser un �sser hum�, pugui disposar d�un m�nim necessari per la seva exist�ncia. �s aquest ideal que anima la pol�tica que nosaltres comptem posar en acte a la Costa d�Ivori.

Nosaltres en mesurem tamb� la import�ncia de la pau i de la reconciliaci� nacional, premises indispensables a la posada en pr�ctica d�una pol�tica de desenvolupament equilibrat. �s el proc�s en el qual el pa�s est� comprom�s despr�s d�un per�ode d�incertitud.

El cam� de l�esperan�a

Avui la crisi �s darrere nosaltres. Despr�s dels esdeveniments inhabituals que el nostre pa�s ha conegut entre la fi de l�any 1999 i el comen�ament de l�any 2001, nosaltres estem organitzant un F�rum de la reconciliaci�, que ser� el quadre d�un debat en profunditat sobre l�estat de la Naci�.

No hi ha cap pa�s al m�n que la hist�ria s�hagi desenvolupat d�una manera uniforme i sense viol�ncies. No �s perqu� els pa�sos no coneguin crisis que ells progressin. Els pa�sos que progressen s�n aquells que arriben a dominar les seves crisis amb mitjans pac�fics, en el respecte de les regles que s�han donat lliurement.

Cada pa�s �s a aquest respecte un cas d�escola en la qual els altres s�han d�inspirar per a la seva edificaci�. All� que est� en joc avui a la Costa d�Ivori est� tamb� en joc en el pla universal. Perqu�, tant aqu� com fora, es tracta sempre de salvaguardar el pa�s, de no comprometre irremeiablement les ocasions de pau, les ocasions per que una poblaci� pugui sortir-se�n.

�s per aix� que jo voldria pla�ar El F�rum que s�obrir� ben aviat a la Costa d�Ivori, sota el signe de l�esperan�a. Es pot estar en desacord per�, fins i tot en la m�s gran adversitat, cadasc� t� de poder mirar sempre encesa, la flama d�una certa esperan�a: �sense esperan�a, no es trobar� pas l�inesperat�.

La nostra esperan�a, durant tants d�anys en els quals hem lluitat contra les part �niques, per a una transici� pac�fica a la democr�cia a la Costa d�Ivori, ha estat combatre sense odi, per� acceptant el sofriment que exigeix el nostre ideal. No es tracta de ser insensible al dolor, el propi i el dels altres, els camarades que comparteixen el mateix ideal i finalment coneixen les mateixes privacions. Sin� comprendre que res t� el dret de condemnar l�infant en nom del dolor de l�infantament.

�s per aix� que nosaltres pensem que el proc�s que s�ha fet avui a la Costa d�Ivori i al seu poble �s un poc�s injust, que ens poden imputar justament all� que nosaltres hem combatut sempre i de treure�n un pretexte per posar el nostre pa�s al banc de la comunitat internacional. Nosaltres no ho podem acceptar i no ho acceptem pas.

El nostre poble ens ha donat poder per fer cr�ixer la democr�cia que ha conquerit amb gran lluita, amb el preu de centenar de vides humanes. Volem construir l�Estat de dret a fi de treure tota ra� de rec�rrer a la for�a per arranjar els conflictes. �s all� l�aposta del proc�s de reconciliaci� que es posa en marxa en el pa�s.

En aquest cam�, la Costa d�Ivori t� necessitat del concurs de totes les bones voluntats. Entre elles les Organitzacions de defensa dels Drets Humans tenen una responsabilitat particular. Han de preservar el seu cr�dit posant-se al costat de valor universals sense treure al m�n real la seva complexitat.

Nosaltres parlem de societats fr�gils, d�Estats fr�gils, sobretot a �frica, fr�gils en les seves economies en les seves organitzacions socials i pol�tiques. N�hi ha prou amb un res perqu� la m�s petita guspira produeixi un foc que devasti tant les possessions, com les esperances i les vides. Aqu�, m�s que en altres llocs, la pau �s fr�gil i no pot sobreviure sense el comprom�s i la mediaci� d�homes i dones animats per l�amor al pro�sme, �s a dir, per la generositat que est� a la base de totes les religions.

�s veritat que en el m�n contemporani nombrosos factors obstaculitzen la influ�ncia mitigant de la religi�. Per� hi ha una veritable exig�ncia �tica de la solidaritat. Aquesta exig�ncia �s tant m�s imperiosa ja que ella ve d�un context caracteritzat per la p�rdua de refer�ncies.

En un context aix� es tracta de tornar a donar la for�a a la invocaci� de la fe, perqu� la fe pot sempre traslladar les muntanyes.

Moltes gr�cies.