Com a President de Catalunya dono la benvinguda a tots els participants a aquesta XV Trobada de Preg�ria per la Pau organitzada per la Comunitat de Sant Egidi. Els saludo a tots vost�s, representants de les religions mundials, i representants del m�n cultural i pol�tic amb afecte i esperit fraternal.

Catalunya, i especialment Barcelona, se senten molt honrades per la seva pres�ncia aqu� deguda a un tan noble motiu. Per� ens agradaria poder aportar a l�esfor� per la Pau quelcom m�s que simplement el fet d'acollir-los.

Tenim prou antecedents en la nostra Hist�ria, i tamb� ben recentment; per a creure que podem fer una aportaci�, ni que sigui modesta.

Ja en el segle XI el nostre pa�s, aleshores naci� incipient, va establir les: "Assembles de Pau i Treva. En una �poca de ferro, aqu� va haver-hi la primera institucionalitzaci� d�unes normes de respecte, de la pau i de la vida. Per� sobretot em vull referir, com un fet glori�s de la nostra Cultura, a la figura de Ramon Llull, a Raimundus Lulius. Jo crec que aquesta Trobada podria prendre com un dels seus referents aquest catal� de Mallorca dels segles XIII i XIV. Fil�sof i savi molt reconegut, autor d�Ars Magna, que proposava un sistema de principis general�ssims aplicables a totes les ci�ncies en el seu intent de trobar la veritat i que encara avui �s estudiat. Ell fou a m�s el primer fil�sof europeu que va escriure tractats de filosofia en una llengua que no era ni el llat� ni I'�rab ni el grec. En va escriure una bona part en catal�.

Per� no �s aix� el que vull subratllar de Ramon Llull. Sobretot vull subratllar que fou un gran ap�stol del di�leg interreligi�s i intercultural. Aqu� a la Mediterr�nia, Iloc de trobada de tres grans religions i de contacte de cultures - Iloc tamb�, aleshores i ara, de conflictes - Ramon Llull, a partir d'una viv�ncia profunda del cristianisme apr�n l��rab per a poder con�ixer millor la cultura i la religi� isl�miques i compr�n i valora el que representa el judaisme. I practica tant com pot el di�leg interreligi�s. Ho fa a trav�s del treball intel.lectual, de llibres com "Blanquerna" i "Llibre de I'Amic e de l'Amat�, en els quals diu que la m�tua comprensi� nom�s �s possible a trav�s de I'educaci� o del di�leg. De la Paraula. Del Verb. Tot aix� complementat per la preg�ria i per un esfor� - necess�riament humil, per� tena� i sofert - de penetrar en el Misteri. I a aix� dedica una altra obra de gran abast, el �Llibre de Meravelles".

I fa 729 anys, Ramon Llull va fer quelcom de semblant a aquesta trobada que ara es fa a Barcelona. Era I'any 1.272, i en va sortir un altre llibre, el "Llibre del Gentil e dels tres Savis", que recull la discussi� teol�gica entre un cristi�, un jueu, un musulm� i un no creient. Una discussi� respectuosa. En acabar, diu Llull, �casc� ques perd� al altre si avia dita nulla paraula vilana". Cadasc� demana perd� a I'altre si havia dit alguna paraula dolenta.

Per� encara no n'hi ha prou, i aix� la Comunitat de Sant Egidi ho sap prou b�. Tot aix� no �s res sense el testimoni personal, sense el contacte personal, sense la donaci� personal. Per aix� deixa Mallorca i deixa les grans Universitats europees de l��poca, i se'n va als pa�sos isl�mics i finalment, segons la Ilegenda, mor a Alg�ria.

Tot aix� tenia un especial significat en una �poca en que encara era viu I'esperit de les croades, que foren confrontacions dutes a l�extrem entre cristians i musulmans per� que tamb� varen deixar ferides entre l�Esgl�sia de Roma i la ortodoxa.

Els proposo que entre tants altres referents de les Trobades de Sant Egidi incorporin aquesta figura tan catalana i tan cristiana, i sobretot tan fraternal i tan universal.

Encara els he de dir una altra cosa. Perqu� tindria poc sentit parlar nom�s de fets i personatges de fa mil o set-cents anys, encara que, responguin a un molt actual sentit de pau. La Catalunya moderna, i l'Espanya moderna, han viscut durant els �ltims 100-150 anys �poques crispades, fins i tot sagnants. �poques de gran intoler�ncia religiosa, pol�tica, c�vica. �poques gens exemplars. Per� durant les �ltimes d�cades hem fet grans esfor�os per eliminar la viol�ncia, els ressentiments, els h�bits inc�vics, la intoler�ncia. Crec que en l�nies generals - resta encara una dolorosa excepci� -, crec que en l�nies generals es pot dir que ho hem aconseguit.

Nosaltres mateixos, a Catalunya, hem fet un gran esfor� a fi que Ies nostres reivindicacions es fessin sempre en un marc de di�leg i de conviv�ncia. Per� som conscients de que I'herba dolenta sempre pot rebrotar i que cal estar sempre vigilant. Tamb� som conscients de que constantment apareixen problemes nous - ara mateix, per exemple, el de la immigraci� - i temptacions noves.

Ra� de m�s per a que agra�m el que fa la Comunitat de Sant Egidi, i el que fan tots vost�s, per la comprensi� entre gent diversa, per la Iluita contra la mis�ria material i moral i per la Pau. I desitjo que aquests dies a Barcelona siguin ben profitosos per a vost�s i pels ideals que defensen.