Emin�ncies,

Honorable president Pujol,

Excel�l�ncies i amics,

L�elecci� de Barcelona com a seu d�aquesta Trobada Internacional per la Pau, la primera del mil�lenni que comencem, organitzada per la Comunitat de Sant Egidi, �s una elecci� que honra tots els espanyols i, de manera especial, tots els catalans.

Barcelona �s, veritablement, una ciutat hist�rica de la Mediterr�nia, mar que ha estat durant mil�lennis i ho continua sent, centre de trobades, d�intercanvis i de di�leg entre pobles diferents, races i civilitzacions diverses, totes elles fonen en aquest gresol de la Mediterr�nia les ess�ncies i fonaments del que anomenem la civilitzaci� occidental.

Efectivament les costes d�aquest mar han vist a m�s a m�s, - com element imprescindible de llur aportaci� al progr�s moral i espiritual de la humanitat � el naixement i el desenvolupament de les tres grans religions que es vinculen al patriarca Abraham.

Durant aquests dos mil anys de cristianisme que ens precedeixen, la hist�ria religiosa de la Mediterr�nia ha passat per mil vicissituds. Ha conegut per�odes d�hostilitat entre els fidels dels tres credos i, altres vegades, ha regnat entre ells una envejable conc�rdia de la que han sorgit fruits admirables de civilitzaci�, dels quals Espanya conserva en el seu art, en la seva ci�ncia i en la seva literatura espl�ndids exemples.

En els nostres dies, la Comunitat de Sant Egidi, des dels mitjans del 1980, ha agafat el relleu dels homes d�Europa, antics i moderns, que han cregut que el di�leg en esperit de fe �s autor de pau i de conviv�ncia. El nostre pais�, Ramon Llull, el gran savi i espiritual del segle XIII que va dedicar la seva vida a dialogar amb el m�n �rab i jueu, ja predicava a les seves obres que �les paraules afables s�n portadores de pau i les aspres desencadenen la guerra�. Els homes de Sant Egidi coneixen aquest principi i tamb� ells, com Ramon Llull, s�han lliurat amb cos i �nima a rec�rrer camins i a promoure moments d�encontre entre els responsables de les Esgl�sies cristianes i de altres religions del m�n, juntament amb responsables qualificats del m�n pol�tic i cultural internacional. Estan conven�uts que el di�leg �que s�ha de portar endavant amb paraules amables desterrant asprors- crea un millor coneixement rec�proc i obre la porta al comprom�s com� que promou el desenvolupament, la just�cia i la pau. Tal com un d�ells ha definit el seu grup, la Comunitat de sant Egidi �no t� un altre inter�s que la pau, no t� m�s armes que la sinceritat, la seva cultura de l�amistat o la confian�a que pot inspirar, gr�cies al coneixement que ha adquirit en el seu tracte amb els bel�ligerants�.

Recollint l�her�ncia d�aquella gran trobada hist�rica del 1987 a As�s. On el Papa Joan Pau II va convocar els l�ders religiosos m�s importants del m�n per pregar tots junts per la pau, la Comunitat de Sant Egidi ha continuat amb aquesta iniciativa pontif�cia i ha organitzat Trobades Internacionals per la Pau en moltes ciutats d�Europa, l��ltima a Lisboa. A aquesta nova convocat�ria de Barcelona, ara igual que en les anteriors, han acudit eminents personalitats religioses i del m�n pol�tic, cultural i social per aportar tots, amb la seva pres�ncia, experi�ncia i recolzament personal, una aportaci� molt �til perqu� el nostre m�n trobi novament la pau, una pau recolzada en la just�cia. En front de l�aforisme rom� �si vis pacem para bellum�, la trobada de religions i civilitzacions amb l�anhel per la pau ha portat una declaraci� ben oposada proclamada per Sa Santedat el Papa: �si vols la pau, d�na la just�cia�, �si vis pacem, para iustitiam�.

Al missatge transcendent de tota religi�, hi ha sempre una crida a una pau justa. Tota religi�, d�una forma o altra proclama, amb accents tal vegada diferents per� sempre sota el mateix principi, que l�home �s fill de D�u i per tant germ� del seu pro�sme, que comparteix un lloc com� que �s la terra i que la just�cia �s la f�rmula per posseir la terra en pau.

En aquest sentit, els fins pac�fics de la religi� troben reflex en els Estats i en les societats a trav�s de la diplom�cia que s�esfor�a en els mateixos camins de recerca de la pau, d�evitar els conflictes i trobar f�rmules de conviv�ncia per a actituds i interessos a vegades en principi contraposats.

�s per tant evident que les religions -i en especial les esgl�sies en el que es refereix a les cristianes- tenen l�alt deure sagrat i l�obligaci� de fomentar la uni� entre els pobles i no el seu antagonisme, d�afavorir el di�leg, per� tamb� de no callar quan grups inqualificables, enganyant als seus pobles, fan servir la repres�lia venjativa, a vegades genocida i sempre terrorista, per assassinar als seus germans e imposar coaccions i idees que s�oposen totalment no nom�s a la conviv�ncia democr�tica i pac�fica, sin� tamb� a la religi� i a la pr�pia maduresa humana a l�al�ada dels temps.

Vull felicitar a la Comunitat de sant Egidi pel seu comprom�s continu i esfor� per la pau com ha mostrat a les seves intervencions en els conflictes del L�ban, Mo�ambic, Kosovo, etc.

Com a ministre d�Afers estrangers d�Espanya em congratulo d�aquesta Trobada Internacional per la Pau i s�c portaveu d�una salutaci� especial del president del Govern a les Excel�lent�ssimes autoritats nacionals i estrangeres que omplen avui aquest gran teatre del Liceu amb el desig que aquesta Trobada serveixi per continuar avan�ant en el cam� de la pau. Com a catal� agraeixo a la Comunitat de Sant Egidi l�haver escollit Barcelona i felicito la Generalitat de Catalunya i el seu president, l�Honorable Jordi Pujol, aix� com a les autoritats de Barcelona pel recolzament donat i les facilitats proporcionades per a aquesta trobada que mostra una vegada m�s l�amor per la pau en aquesta nostra terra catalana.