Comunità di Sant

Les fronteres del di�leg:
religions i civilitzacions en el nou segle

Trobada Internacional Homes i Religions - Barcelona 2 - 3- 4 de setembre de 2001


 Diumenge 2 de setembre 2001
Gran Teatre del Liceu, La Rambla
Cerim�nia d�Inauguraci�

Abuna Paulos
Patriarca de l�Esgl�sia ortodoxa d�Eti�pia

   


Senyor president, Emin�ncies, Excel�l�ncies, il�lustres delegats, honorables ciutadans de Barcelona, abans de res, voldria agrair profundament el Professor Albert Quattrucci per haver-nos invitat a aquesta trobada internacional per la pau. Estic content de portarvos les salutacions de l�antiga i hist�rica Esgl�sia Ortodoxa d�Eti�pia �Tewahedo� i de part dels 65 milions d�habitants d�Eti�pia. De veritat estem molt contents d�estar a Barcelona per parlar sobre el problema de la pau. A la tarda d�aquest bene�t diumenge la meva modesta aportaci� versar� sobre el tema: �El di�leg construeix la civilitzaci� de la coexist�ncia�.

El di�leg �s el fonament de la comprensi� humana. El di�leg estableix el contacte i la comprensi� amb un altre ser hum�. Es pot dir que tots els objectius de la civilitzaci�, la producci� brillant del geni hum�, s�n d�una manera o de l�altre el resultat del di�leg en la seva dimensi� m�s estesa.

En efecte, el di�leg �s d�origen div�. Ha emanat de la infinita saviesa de D�u. D�u ha parlat a Mois�s a la muntanya del Sina� i en tot l�arc de la seva vida fins a la mort. Aquesta �s la manifestaci� evident que el di�leg �s de natura divina. En l�episodi sobre el cam� de Damasc, o mentre l��ngel Gabriel parlava a la Santa Verge Maria, i anteriorment a Sacaries, notem com es realitza el col�loqui o el di�leg div� al nivell m�s elevat. Per aquest motiu la nostra pregaria quotidiana �s un col�loqui amb D�u en el que el lloem, implorem el seu perd� i demanem a cada moment la seva benedicci�. Tot aix� mostra que el di�leg certament �s d�origen div� i t� necessitat de ser cultivat cont�nuament. Per tant, si D�u Omnipotent parla amb nosaltres les seves criatures, encara m�s �s just i �til pels homes parlar entre ells i comprometre's en el di�leg per el b� de la humanitat.

El teixit enter de la coexist�ncia est� basat en el di�leg. Els partits en conflicte i tots els grups que s�enfronten han de comprendre que el di�leg porta a la reducci� de les tensions i construeix la familiaritat, l�amistat, la confian�a i la pau duradora mentre els conflictes deriven en una in�til p�rdua de vides humanes i en la destrucci� dels b�ns. Desafortunadament �ssers racionals es comporten irracionalment destruint-se l�un a l�altre. Les regles del comportament civil i de l�actuaci� internacional demanen que els conflictes siguin resolts mitjan�ant el di�leg i la pau.

La pau en tant en quant valor �ltim en la vida humana ha de ser recercada mitjan�ant el di�leg. El nostre Senyor i Salvador Jesucrist ha afirmat que cercar la pau �s una acci� bene�da, quan va dir: �Benaurats els operadors de pau, perqu� seran anomenats fills de D�u� (Mt 5,9).

Senyor President, il�lustres delegats, sent plenament conscients que nosaltres, com a caps religiosos i homes d�Estat, tenim la responsabilitat suprema de cercar la pau, hem de sol�licitar a les nacions, als governs, a les organitzacions i als grups armats de purificar les seves ments de la viol�ncia i de tornar a la taula de negociaci�. No es pot recollir la pau d�un camp de batalla. El camp de batalla no produeix res m�s que mares amb els ulls plorosos, nens que ploren, mutilats i piles de cad�vers. El di�leg �s l��nic cam� fiable per la pau.

En particular, �s un deure que les principals religions del m�n, les religions monoteistes abrahamiques, es comprometen en el di�leg per la recerca de la pau. El m�n est� lacerat dels conflictes. Som tots conscients i profundament adolorits per els violents conflictes al Mitja Orient, en diverses parts d��sia, d��frica i d�Europa, que es refereixen a totes les parts del m�n. La situaci� �s tant alarmant de demanar desesperadament la veu pacifica de la religi�. S�n enviats per D�u mateix, que �s el D�u de la pau (Eb 13,20) a predicar la pau de D�u i de inculcar en el cor i en la ment de les persones l�amor per la pau. La cristiandat, institu�da per Jesucrist, el pr�ncep de la pau, sost� la pau com a seva principal vocaci�.

A mi em sembla que juntament a la recerca de la pau, la religi� ha de lluitat per una renovaci� espiritual en la comunitat mundial. Avui som presoners en un m�n materialista on els progressos tecnol�gics i l�intens desig per la comoditat material han creat un buit espiritual, com si hi hagu�s una llacuna social en la que l�avar�cia, l�odi i una forta set de guany estant creant una societat materialista. Per tant hem de perseverar per reavifar i renovar els ideals de la moralitat cristiana: les virtuts eternes de l�amor, dels interessos, de la confian�a, del compartir i de la simpatia.

Per concloure, el di�leg ha d�esdevenir cada cop m�s en particular la norma en les relacions humanes i en g�nere en les relacions internacionals. La civilitzaci� de la coexist�ncia sens dubtes es construeix a trav�s del di�leg. Si la humanitat no busca i no creu seriosament en el di�leg, la nostra civilitzaci� segurament s�esmicolar� com la torre de Babel degut a la falta d�una plena comprensi�.

Pugui D�u beneir el nostre m�n.