Estic molt agra�t al jurat del Premi Internacional Catalunya; al seu president, l'Honorable Jordi Pujol; al president delegat, Baltasar Porcel, i a tots els membres, per l'honor que em fan concedint-me aquest gran reconeixement per la meva activitat i la de la Comunitat de Sant'Egidio. �s un premi catal� i, al mateix temps, un premi internacional, expressi� de la projecci� internacional de Catalunya, com es pot comprovar per la llista de premiats. De fet, Catalunya representa per a nosaltres, gent del Mediterrani, un punt de refer�ncia molt important per a la construcci� de noves relacions a la comunitat internacional. �s una naci� que, recorrent un cam� dif�cil, ha sabut afirmar la seva identitat de forma tena� davant les pressions uniformadores. L'afirmaci� d'aquesta identitat no s'ha fet aixecant murs, sin� dibuixant un conjunt de relacions entre Europa, el Mediterrani i el m�n sencer. Catalunya representa una identitat mediterr�nia ben definida, capa� d'estimular l'obertura a altres m�ns, perqu� es troba inserida en diferents contextos internacionals amb una actitud oberta per�, al mateix temps, conscient de si mateixa.

Aquest premi internacional s'insereix en aquesta obertura catalana. Estic content de rebre'l perqu�, a m�s, la Comunitat de Sant'Egidio comparteix, en la seva identitat peculiar, la naturalesa de l'estil de vida catal� i la seva obertura; sent simpatia per la cultura d'aquest pa�s fins al punt que existeix m�s d'una Comunitat de Sant'Egidio catalana, �s m�s, de "Sant Gil". D'altra banda, el premi que se m'atorga �s una manifestaci� de simpatia i suport per la manera de veure i viure el m�n de la Comunitat de Sant'Egidio, que m'honora a mi i les nostres comunitats a Catalunya i als altres pa�sos.

De fet, Honorable President, il�lustre jurat, estimats amics, un gran problema del m�n contemporani, d'aquell que s'anomena el m�n globalitzat, radica justament en la relaci� amb les diferents identitats: les de la pr�pia naci�, �tnia, del propi grup religi�s o social, davant un horitz� que s'eixampla i que s'entremet en la vida quotidiana. La incomoditat, la por, la revolta, l'alienaci� d'un m�n massa gran, dels seus s�mbols i de les seves institucions, han desembocat sovint en el fonamentalisme de les identitats. Els anys noranta han estat marcats per una s�rie preocupant d'explosions fonamentalistes, fins al punt d'esdevenir un fantasma que voleteja a les cancelleries.

Quan es parla de fonamentalisme es pensa de seguida, com per un curtcircuit, en l'islam. La Comunitat de Sant'Egidio segueix amb dolor -ho dic com un inc�s- la situaci� algeriana amb els seus 100.000 morts en menys de deu anys, anys que han estat marcats per les m�s impensables viol�ncies a l'ombra de la cultura de la mort. Entre 1994 i 1995 vam llan�ar, des de Roma, la idea d'una plataforma de di�leg per refor�ar la democr�cia, a�llar els violents, garantir els drets humans d'una part considerable de la poblaci�. Llavors el poder algeri� va acollir fredament aquest pas i era tard per canviar de l�nia, aleshores va ser elegit Buouteflika i es va iniciar una pol�tica de reconciliaci�. Els fonamentalismes isl�mics s�n una reacci� d'identitat al buit obert per la crisi del nacionalisme �rab i a la caiguda dels somnis d'alliberaci� de caire marxista: difosos entre estudiants i desheretats, semblava que oferien una gram�tica de lluita i de resist�ncia en nom de la tradici� musulmana als condemnats de les ciutats musulmanes davant l'Occident vencedor i, sobretot, en el xoc amb les classes dirigents la�citzades i, de vegades, corruptes.

La l�gica del t�nel, t�pica de la viol�ncia armada, ha perpetuat i radicalitzat aquests fonamentalismes. Per� no s�n els �nics. Se'n troben d'altres al m�n hebraic, al cristi�, a l'�ndia i per tot arreu. En nom de la religi�, es def�n la identitat. �s m�s, de vegades les religions s'utilitzen per santificar l'�tnia, per protegir la naci�, amb el record d'hist�ries del passat, injust�cies seculars, per fundar victimismes col�lectius i reivindicacionismes absoluts. Ho hem vist durant els anys noranta justament als Balcans i a les religions de l'antiga Iugosl�via. All�, en aquest embolic entre naci� i religi�, entre �pica i cremant actualitat, entre honor nacional i inter�s de grup, la Comunitat de Sant'Egidio (que ha treballat a Kossovo i a Alb�nia) ha sentit que per aconseguir la pau vertadera �s necessari el di�leg, un di�leg llarg i profund, i no pas cirurgia militar.

Tampoc a la nostra Europa manquen reaccions similars als fonamentalismes en defensa de la terra, de l'�tnia, que aixequen murs fets de desconfian�a i de passions xen�fobes, que sacralitzen la terra i el grup. �s un fenomen que s'ha d'entendre posant atenci� a la seva forma i a la seva for�a d'atracci�. La feina d'hist�ric m'ha ensenyat que, abans que res, s'ha de fer un esfor� de comprensi� davant els fen�mens: "una paraula -escrivia Marc Bloch- per dir-ho tot domina i il�lumina els nostres estudis: comprendre" [01]. �D'on v�nen les reaccions europees de fonamentalisme �tnic? S�n aquelles dels voltants dels Alps, al sud i al nord, entre leghismo i nacionalisme de Haider, neonazisme alemany. Sovint el culte a la terra i a l'�tnia degenera en aquest tipus de fonamentalisme, quan una identitat no es pensa en les seves relacions sin� com una arrel d'un m�n tancat. Silvia Albertazzi, estudiosa italiana, escriu intel�ligentment: "A la monol�tica identitat-arrel, gran�tica i inatacable, s'ha d'oposar una identitat-relaci�, arrelada en contextos m�ltiples i molt diferents entre si�" [02].

Fa alguns anys Benjamin Barber escrivia: "a McWorld li respon Djihad, a la mundialitzaci� li contesta l'integrisme" [03]. L'hist�ric compr�n l'aspecte xocant de l'impacte de la globalitzaci� amb les diferents identitats locals, les religioses que se senten atacades per la secularitzaci�, les pol�tiques -com els Estats- que sovint se senten poc importants davant els grans interessos i els grans fluxos econ�mics. I, tot i aix�, no �s amb els integrismes que es modifica el curs de la hist�ria. I els integrismes s�n terra de conreu de la viol�ncia. D'altra banda es necessiten, en un m�n que ha esdevingut tan gran, identitats fortes, iniciatives, subjectes culturals. En el quadre internacional una �nica pot�ncia imperial, la dels Estats Units, deixa tants de buits, i est� temptada de retirar-se. S'arriba a la paradoxa de t�mer aquesta �nica pot�ncia i el seu domini, per� tamb� d'invocar-la cada vegada m�s sovint en situacions dif�cils.

El m�n contemporani necessita subjectes nous i forts. Aquesta �s la hist�ria de m�ltiples identitats, que no aixequin murs, els murs de la pr�pia defensa, sin� que construeixin ponts. �s el cas secular del nostre Mediterrani, que ha unit subjectes, societats i civilitzacions diferents perqu� el mar unia; en canvi, les muntanyes divideixen. Per� les identitats i les subjectivitats necessiten la cultura, la tradici�, la iniciativa. Per aix� he parlat del subjecte-Catalunya en les relacions europees i mediterr�nies, un subjecte que la politicologia de fa mig segle no tenia les categories per classificar. Es podria parlar de la hist�ria de les grans religions que pateixen l'atracci� fatal i c�moda de les identitats �tniques a la recerca de legitimaci�. Per� aquestes religions porten en els seus cromosomes un missatge universal�stic en qu� es parla, per b� que de diverses maneres i amb teologies diferents, de l'amor de D�u per tots els homes.

�Il�lusions? �Somnis? L'universalisme de les religions seria un somni, de la mateixa manera que seria una il�lusi� la identitat oberta. Somnis, certament. Els somnis poden consolar, justificar la impot�ncia, espavilar la peresa. Per� els somnis mobilitzen grans passions i grans construccions. La nostra generaci�, que va comen�ar a mobilitzar-se l'any 1968, any en qu� va n�ixer la Comunitat de Sant'Egidio, encara t� gravades aquelles paraules de Matin Luther King: "tinc un somni: que un dia, sobre les roges muntanyes de Ge�rgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics senyors puguin asseure's junts a la taula de la fraternitat". No �s un topos ret�ric de la segona meitat del mil nou-cents: la lluita de King es lliga, com sabem, amb la lli�� de Gandhi, principi de la m�s gran i s�lida democr�cia asi�tica, l'�ndia, i a la vegada es troba en l'obra pol�tica de Nelson Mandela, l'arquitrau de la transici� cap a la democr�cia m�s significativa a �frica: la de Sud-�frica. 

El somni, si �s viscut per dones i homes generosos, crea camins diversos. La Comunitat de Sant'Egidio ha tingut un somni des dels anys seixanta: el d'un m�n menys ferit i que no pateixi tant; el de la solidaritat, viscut als afores pobres de Roma i en quasi quaranta pa�sos arreu del m�n. Ha tingut un somni: el del di�leg per arribar al respecte mutu, la col�laboraci� i, sobretot, la pau. �s el somni que, despr�s de dos anys de dif�cil di�leg, es va fer realitat a Roma, l'any 1992, amb l'acord general de pau entre la guerrilla i el govern de Mo�ambic, i que ha posat fi a un sanguinari conflicte que ha causat m�s d'un mili� de morts. Passa sovint que, en una cultura mandrosa i provincial, fruit d'una vida f�cil i tranquil�la, ens prohibim el somni de la pau. La nostra experi�ncia de Sant'Egidio ens diu que hi ha molt individus que poden treballar per la pau en el m�n contemporani.

El nostre somni sempre s'ha nodrit de les p�gines de l'Evangeli, d'una fe que suscita amor i intel�lig�ncia d'amor. Sant'Egidio �s una fraternitat de comunitats a It�lia, Espanya, Europa, �frica; a quaranta pa�sos del m�n: un petit poble de creients, no �tnic, que viu la solidaritat, que treballa per la pau en el di�leg.

Davant la realitat i els escenaris del segle XXI, el di�leg �s decisiu, el di�leg entre les religions, del qual en s�c un partidari conven�ut, neix -per a mi- de la meva condici� de cristi�. El di�leg no �s afirmar que les religions s�n totes iguals, perqu� no �s cert; ni des d'un punt de vista fenomenol�gic ni teol�gic: diferent �s la seva relaci� amb la societat, diferent �s el seu discurs sobre D�u, diferent �s la seva manera de pensar-se. Per a mi, que s�c cristi�, el di�leg neix del manament evang�lic de l'amor. En un m�n en qu� la gent es barreja, les comunitats religioses viuen juntes, les lleng�es i les cultures es creuen, el di�leg �s una manera intel�ligent de viure l'amor: di�leg del carrer, di�leg de l'intercanvi, di�leg de l'amistat, di�leg de la cultura. Penso en el somni mediterrani del mallorqu� Ramon Llull, que comprengu� el valor de la reconciliaci� entre l'Orient i l'Occident, i tamb� el di�leg entre les religions d'Abraham. Al final del seu di�leg amb els tres savis (l'hebreu, el cristi� i el musulm�) i el gentil, aquest se sentia tan consolat que "descobr� que reflectia i que ja no plorava, com abans era normal en ell" [04]. El di�leg pot eixugar fins i tot les ll�grimes. Ajuda la conviv�ncia de gent diversa i saneja les causes dels conflictes. 

Per� el di�leg no es d�na nom�s entre creients, per a nosaltres, europeus: el bigarrat per� entrelligat corrent de pensament laic no �s ali� al cristi�, tot i que de vegades hagi estat en conflicte amb el cristianisme. El gran fil�sof itali� Benedetto Croce, laic i lliberal escrivia un opuscle titulat Perch� non possiamo non dirci "cristiani" [05], on insistia en el fet que el cristianisme �s una her�ncia hist�rica comuna entre creients i no creients europeus. I b�, jo crec que nosaltres cristians no podem no anomenar-nos laics. Per aix�, en les nostres trobades anuals entre creients que segueixen l'esperit d'Ass�s s'ajunten, any rere any (i aquest any, al setembre, a Barcelona) cristians de totes les confessions, hebreus, musulmans i laics. Dialogar amb els laics �s dialogar amb una part significativa de la nostra civilitzaci�. M�s que res perqu� -i que se'm concedeixi de dir-ho sense cap mena de menyspreu- sovint creients i laics s�n una minoria en les nostres societats. I les societats, a causa de les creences superficials i de la poca cultura, tenen, malauradament, una por fosca d'all� altre. Es veu amb els immigrants.

El tema de la immigraci� s'est� convertint, en les nostres societats, en una q�esti� greu i for�a debatuda. Necessitem els immigrants, per exemple, a causa l'envelliment de la nostra poblaci�, i per exig�ncies econ�miques. Per�, al mateix temps, ens persegueix la preocupaci� de perdre la nostra identitat i de condemnar-nos a conviv�ncies impossibles. Per� la immigraci� no �s una aixeta que es pot obrir i tancar segons el nostre humor i les nostres necessitats. A les seves espatlles hi ha l'empenta del gran Sud, la que el gran hist�ric franc�s Jean Baptiste Duroselle anomenava la "invasi�" comparant-la amb els canvis de lloc de les poblacions b�rbares del nord d'Europa dins les fronteres de l'imperi rom� [06]. Una gesti� com cal de la immigraci� imposa una mirada cap al Sud i, de manera particular, cap a l'�frica subsahariana on, entre inestabilitat i superpoblaci�, s'est� acumulant un potencial migratori de gran pressi�.

Durant aquest temps he viatjat molt a �frica, on Sant'Egidio �s present amb comunitats a m�s de vint pa�sos. S�c conscient de la diversitat de les moltes cultures africanes: de les moltes difer�ncies �tniques, religioses, pol�tiques, antropol�giques� Per� em pregunto si l'�frica subsahariana no forma part de la nostra mateixa civilitzaci� occidental, per utilitzar la discutible per� important distinci� que fa Samuel Hungtington entre les grans civilitzacions del m�n [07]. Aquest autor observa com �frica s'est� des-occidentalitzant, tot i que en realitat s�n els occidentals que es retiren d'un continent en crisi. �s una crisi pol�tica i econ�mica, per� tamb� d'identitat. �frica es busca a si mateixa: l'home afric� es busca a si mateix entre un passat que ja no �s el seu i un futur que no li pertany. El poeta malgaix Jean-Joseph Rabearivelo escrivia:

Qui donc me donnera de pouvoir fiancer
l'esprit des mes aieux et ma langue adoptive? [08]

Sant'Egidio �s una comunitat amb fortes arrels a �frica. Estic conven�ut, a m�s, que �frica forma part de la nostra civilitzaci�, no en una perspectiva colonialista sin� de repensament de les relacions entre nord i sud. �frica �s tamb� una frontera del futur de la nostra Europa, potser fins i tot des del punt de vista demogr�fic. La nostra �s una gran civilitzaci� mestissa, rica en identitats diferents, que abra�a Europa, flueix pel Mediterrani, es troba amb Am�rica Llatina i Africa. Tot i que Edward Said per una banda, i Manuel V�zquez Montalb�n per l'altra, pensin que el mestissatge �s de vegades una forma d'opressi� cultural, les terres i les civilitzacions mestisses s�n immenses i ens conviden a descobrir-les com a terres del futur [09]. El mestissatge no nega la identitat sin� que la col�loca sobre un teixit vast i plural que no t� res a veure amb l'expressi� d'una globalitzaci� esclafadora.

I aqu� torno a tot all� que deia sobre Catalunya. Ens trobem, quan es parla de Catalunya, davant una identitat; per� una identitat rica en relacions, s�ntesi d'aportacions diferents de civilitzaci�. Som lluny del fonamentalisme de la identitat, gran�tic i inatacable, que exclou, que tem els empelts, que preserva la puresa. �s la "puret� dangereuse" de qu� parla Bernard-Henri L�vy, un pensador amb qui no estic sempre d'acord, per� que fa una reflexi� important sobre la set de puresa en el m�n contemporani, i d'eliminaci� d'all� altre que podria contaminar-lo [10]. �s la puresa que fa sentir orgullosos els integristes i els fonamentalistes, que d�na suport al menyspreu dels diferents, dels d�bils, dels pecadors.

Per� la predicaci� cristiana, a la riba del Mediterrani, ens ha alliberat d'aquella puresa perillosa, temptaci� recorrent de cada religi� i de cada grup hum�. Jes�s diu: "Vosaltres, fariseus, purifiqueu per fora la copa i el plat mentre el vostre interior �s ple de rapinya i maldat. Insensats! Qui ha fet l'exterior, �no ha fet tamb� l'interior? Doneu, si de cas, com a almoina, all� que hi ha dins, i aix� totes les coses seran pures per a vosaltres" [11]. �s l'expressi� del valor de l'home interior, tan diferent de les pureses exteriors: la ra�a, l'�tnia, la naci�, el formalisme.

Trenta anys de treball amb els pobres, per les fronteres dels exclosos; trenta anys de la Comunitat de Sant'Egidio m'han ensenyat a embrutar-me -si puc utilitzar aquesta paraula- amb els marginats, els �ltims, la gent en situaci� dif�cil. La lluita per la pau ensenya a estr�nyer mans que de vegades semblen o s�n brutes, per treballar per al seu desarmament. �s m�s, com deia, de broma, el meu amic Cornelio Sommaruga, responsable del Comit� de la Creu Roja Internacional, un bon mitjancer s'ha de rentar les mans m�s cops al dia. �s l'embrutar-se en la complexitat de la hist�ria. Perqu� al final creiem que la puresa �s la del cor, la de la consci�ncia.

Aquestes reflexions neixen d'una hist�ria. �s la meva hist�ria que es confon amb la de la Comunitat de Sant'Egidio: una comunitat de dones i homes, de cristians, que ha sentit la necessitat de ser un subjecte responsable respecte el m�n dels exclosos, respecte aquells que pertanyen a altres m�ns i civilitzacions, respecte aquells que pateixen i lluiten. En aquesta perspectiva afrontem la nostra feina, segurs de les nostres conviccions, arrelats en un somni d'humanitat millor, recolzats per la nostra capacitat de dialogar i d'estimar, i recolzats tamb� pels nostres amics. Gr�cies, estimats amics, per haver-nos volgut tamb� recolzar amb l'atorgament del Premi Internacional Catalunya. 

___________________________

[01] M.Bloch, Apologie pour l'histoire ou m�tier d'historien, Paris 1961, p.72.
[02] S.Albertazzi, Lo sguardo dell'altro, Roma 2000, pp.84-85.
[03] B.J.Barber, Jihad versus McWorld, New York, 1995. 
[04] R.Lullo, Il Libro del Gentile e dei tre Savi, a c�rrec de M. Candellero, Tor� 1986, p. 249.
[05] B.Croce, Perch� non possiamo non dirci "cristiani", a "La Critica", 20 de novembre de 1942, pp. 289-297.
[06] J.B.Duroselle
[07] S.P.Hungtington, Lo scontro delle civilt�, Mil� 1997. 
[08] Text citat a J. Chevrier, La litt�rature n�gre, Par�s 1999, p. 86 
[09] M.V�sques Montalb�n, Marcos, il signore degli specchi, Mil� 1999. 
[10] B. H. L�vy, La puret� dangereuse, Paris 1994.
[11] Lluc, 11, 40-41.