07/03/2008

Els menjadors socials permeten dinar a 1.400 persones cada dia
La publicaci� 'On menjar, dormir i rentar-se' recull m�s de 600 adreces on els sensesostre poden trobar assist�ncia
La comunitat de Sant'Egidio calcula que unes 1.500 persones dormen al carrer a Barcelona

Unes 1.400 persones tenen assegurat un �pat al dia gr�cies als menjadors socials de l'Ajuntament de Barcelona i de diverses entitats de la ciutat, mentre que un miler tenen un sostre per dormir tamb� gr�cies a recursos p�blics o a institucions privades que acullen persones derivades dels serveis socials. Les adreces concretes on trobar aquests serveis per a les persones sense recursos les recull la publicaci� On menjar, dormir i rentar-se 2008, l'anomenada Guia Michelin dels pobres, que per sis� any ha editat la Comunitat de Sant'Egidio.

"�s una br�ixola per tenir a la butxaca per orientar-se per la ciutat. Una eina per ajudar els que s�n al carrer i tamb� les persones que els volen donar un cop de m�", va exposar ahir el responsable de la comunitat de Sant'Egidio a Barcelona, Jaume Castro. Tot i que �s molt dif�cil donar-ne una xifra, es calcula que unes 1.500 persones viuen al carrer a Barcelona i en els �ltims anys hi ha hagut un increment de persones que arriben de l'estranger, de dones i de joves sense feina.

�s f�cil acabar al carrer

De fet, els menjadors no nom�s els utilitzen els sensesostre, sin� tamb� persones que, tot i que ja tenen quatre parets on viure, els diners no els arriben a final de mes o passen una mala �poca. "Cada cop ens trobem menys hist�ries llargues de marginaci� i amb m�s persones que tenien una vida normal per� acaben al carrer a causa d'un desnonament, la p�rdua de la feina, una malaltia o un trencament familiar", va subratllar la responsable de l'atenci� als sensesostre de Sant'Egidio, que va utilitzar una expressi� molt gr�fica per resumir-ho: "Per una circumst�ncia determinada pots acabar essent una persona desprove�da de tot".

A m�s dels recursos per menjar i dormir, la guia, totalment gratu�ta, explica on hi ha recursos per rentar-se i canviar-se de roba, fa una llista d'hospitals i dispensaris on curar-se, dels serveis d'assist�ncia social de l'Ajuntament i la Generalitat, de les oficines d'empadronament i les llars d'infants. Tamb� hi ha informacions per a col�lectius m�s concrets, com ara serveis d'atenci� per als drogodependents o per a les dones v�ctimes de viol�ncia. S�n 22 p�gines amb 623 adreces, 43 adreces m�s que les que recollia la guia de l'any passat.

Raquel Sancho va assegurar que es fa evident una crisi de l'Estat del benestar i hi ha m�s persones al carrer, sobretot a Ciutat Vella i l'Eixample. El regidor de Benestar Social de l'Ajuntament, Ricard Gom�, va insistir que l'actual societat genera uns riscos que poden estroncar la vida de qualsevol i que una situaci� d'atur, un accident o un cop afectiu poden derivar en una exclusi� social. Va dir, per�, que la guia �s una mostra que "Barcelona �s una societat solid�ria" i t� una xarxa de suport a les persones excloses.

"Hem d'avan�ar amb intensitat per arribar on avui encara no s'arriba i hem d'apostar pel treball en xarxa per refor�ar els itineraris d'inclusi� social", va indicar Gom�, que es va mostrar disposat des de l'Ajuntament "a continuar construint complicitats amb les entitats".

S�nia Pau