Alliberar ells prisoners

Alguns exemples:

Jos�, un noi del nord del Mo�ambic, quart de nou germans, tenia 16 anys i mig quan va ser empresonat per haver robat a un venedor ambulant una caixa de fruita. El van agafar mentre escapava. Ha estat a la pres� durant quatre anys: tres m�s de la pena que se li va imposar. El dossier del seu cas s'havia perdut. La manca de tutela legal (massa cara per a la seva fam�lia) no va permetre presentar inst�ncia perqu� el seu cas fos reconsiderat. Va ser trobat en greu estat de desnutrici�, ple de llagues... amb 20 anys! Una petita intervenci� econ�mica a favor seu ha perm�s que es reobr�s i es reconsider�s el seu cas, i que se li restitu�s la llibertat... per b� que amb molt de retard.

Aurora nom�s t� 17 anys, per� sembla molt m�s gran. Ja t� totes les dents malb�, la pell marcada. Els dos anys que ha passat a la pres� han minat la seva salut, potser per sempre. Treballava com aprenenta de sastre. Endur-se algun metre de tela, un parell de tisores va ser una temptaci� massa gran. L'any de pres� a qu� la van condemnar es va doblar perqu� no tenia les 30.000 pta. per pagar la sanci� econ�mica prevista per la llei. La Comunitat la va con�ixer precisament en un curs per a sastres. Sense el pagament d'aquella quantitat, fruit d'una col�lecta que la Comunitat de Sant'Egidio va fer un una pres�, encara estaria all�. Avui torna a viure, a cosir... a tenir esperan�a.

Alfredo t� malsons moltes nits: somia encara en la cel�la plena de gent, en els crits, les baralles pel menjar. Ell, el m�s petit dels 60 homes que s'amuntegaven en aquella sala, quasi un nen amb els seus 13 anys, ha passat el pitjor en un m�n de "grans". I aquella cama, m�s curta que l'altra des del naixement, que quasi no es doblega, el fa arribar sempre l'�ltim a la fila per al menjar, quan, de fet, quasi ja no en queda. Les seves pors, va comen�ar a confiar-les a un d'aquells amics, poc menys pobres que ell, que amb fidelitat visiten els presoners i els ensenyen a llegir i a escriure: a poc a poc van con�ixer un "gran" no tan dur. I despr�s de mesos de silenci, Alfredo comen�a a parlar: parla amb nost�lgia de la seva fam�lia llunyana. No molt, per� 80 km, sense mitjans de transport, s�n un abisme. Els pares no saben res d'ell des de fa mesos: la vergonya l'ha fet callar tamb� amb ells. Es reconstrueixen els lligams amb la fam�lia: Alfredo no �s mort, "nom�s" est� a la pres�.
No ha calgut molt per fer-lo sortir, al petit lladre nen, amb la seva pobra cama malalta: la seva llibertat, la seva inf�ncia negada, valien "nom�s" 5.000 pta.