Tinc
quasi setanta-cinc anys, visc sola a casa meva, la mateixa en
qu� vivia amb el meu marit, la que van deixar els meus dos
fills quan es van casar.
He
estat sempre orgullosa de la meva autonomia, per� des de fa poc
no �s com abans, sobretot quan penso en el meu futur. Encara
s�c autosuficient, per� fins quan? M'adono que els gestos
esdevenen, cada dia, menys desimbolts, encara que em diguin:
"Si jo a la seva edat estigu�s com vost�!". Sortir a
comprar i endre�ar cada dia la casa se'm fa m�s pesat. I
llavors penso: " Quin ser� el meu futur?" Quan era
jove la resposta era simple: amb la teva filla, amb el gendre,
amb els n�ts. Per� ara, qu� es pot fer, amb les cases petites
i la fam�lia on tots treballen? Llavors i ara la resposta �s
simple: la resid�ncia.
�s
una constant, tots ho diuen. Per� tots tamb� saben, i no ho
diuen, que ning� no voldria deixar casa seva per anar a viure a
una resid�ncia.
Veritablement
no em puc creure que sigui millor una tauleta de nit, un espai
estret, una vida an�nima que la pr�pia casa, on cada objecte,
un quadre, una fotografia, recorden i omplen un dia sense gaires
novetats.
Sovint
sento dir: "L'hem posat en una bona resid�ncia pci seu
b�". Potser s�n sincers, per� ells no hi viuen. No �s,
ni tan sols, un "mal menor" per� necessari.
Fins
i tot podem admetre de no anar a parar en un d'aquells llocs
dels que parien els diaris, on no et donen aigua quan tens set,
o no v�nen quan ho necessites. Per� tanmateix no crec que la
resid�ncia sigui la resposta per qui est� una mica malament i,
sobretot, est� sol. Retrobar?te de cop i volta vivint amb
persones estranyes, no volgudes ni escollides �s veritablement
una manera per v�ncer la solitud?
Conec b� com es viu en una resid�ncia. Moltes vegades passa
que vols descansar i no ho aconsegueixes perqu� no suportes el
soroll dels altres, les estossegades, els costums diferents dels
teus. Es diu que de vell s'esdev� exagerat. Per� no �s una
exageraci� imaginar?se que si vols llegir hi ha qui vol el llum
apagat, o que si vols veure un programa, o b� se'n mira un
altre o no �s hora.
En una resid�ncia, els problemes m�s banals esdevenen
dif�cils: tenir cada dia el diari, arreglar de seguida les
ulleres quan se't trenquen, comprar les coses que necessites
quan no pots sortir.
Pot passar que et canvi�n la roba blanca amb la d'una altra
persona despr�s de rentar?la i aix� no pots tenir res teu. El
que �s pitjor ?admetent que el menjar no sigui dolent? �s que
no es pot decidir quasi res: quan llevar?se i quan quedar?se al
llit, quan encendre o apagar el llum, quan i qu� menjar.
I
despr�s, quan un es m�s anci� (i es troba m�s inc�mode,
perqu� se sent menys atractiu que abans), est� obligat a
tenir?ho tot en com�: malaltia, debilitat f�sica, dolor, sense
cap intimitat ni cap pudor. Hi ha qui diu que en la resid�ncia
"ho tens tot sense ser un pes per a ning�". Per� no
�s veritat. No es t� tot i no �s l'�nica manera per no
molestar les persones estimades. HI hauria una alternativa: poder
estar a casa amb una mica d'assist�ncia i, quan s'est� m�s
malament o et poses malalt, que alg� t'ajudi a casa durant aquell
temps. Aquest servei ja existeix per� m�s sobre el paper que a
la realitat. Cada administraci� hauria de garantir
l'assist�ncia. Som molts, efectivament, que podr�em quedar?nos a
casa nostra nom�s amb una mica d'ajut (un servei per les petites
compres, pagament de rebuts, una mica de neteja, etc.), o amb
l'assist�ncia sanit�ria a domicili (el fisioterapeuta, el metge,
la infermera), com est� previst en la llei.
I
no �s veritat que tot aix� costi massa. Aquests serveis costen
dues o tres vegades menys que un meu eventual ingr�s en una
resid�ncia. I a m�s pot passar que acabis en una resid�ncia
sense ni tan sols haver?ho decidit tu. No entenc perqu� es
respecta la voluntat d'un testament i en canvi no se'ns escolta
ara que som vius quan no volem anar a una resid�ncia.
Es
gasten diners en noves resid�ncies. Per� jo tinc una casa i un
llit, el meu lloc per dormir ja el tinc. No hi ha necessitat de
crear noves cuines per preparar?me el dinar, podeu fer servir la
meva. No tinc necessitat que em constru�u una nova sala gran per
veure la TV, tinc ja la meva televisi� a l'habitaci�. El meu
bany encara funciona b�. Casa meva, si cal, nom�s necessita un
passam� i agafadors a la paret: us costaria molt menys.
El
que desitjo per al meu futur �s la llibertat de poder escollir si
viure els �ltims anys de la meva vida a casa o en una
resid�ncia. Avui aquesta llibertat no la tinc. Beneficiar?se de
l'assist�ncia domicili�ria �s molt dif�cil, quasi impossible:
les demandes s�n moltes i el servei �s encara massa limitat.
Per� si aquesta assist�ncia domicili�ria es desenvolup�s m�s
i arrib�s a tots aquells que en tenen necessitat, no caldria
construir tantes resid�ncies. I a m�s els hospitals estarien
menys plens.
Per
aix�, tot i no ser jove, encara vull fer sentir la meva veu i dir
que no vull anar en una resid�ncia i que no ho desitjo per a
ning�. Ajudeu?me a mi i a tots els ancians a quedar-nos a casa i
a morir entre les nostres coses. Potser viur� m�s, segurament
viur� millor.
Maria
|