FAMIGLIA CRISTIANA (22/06/2014)
SALVEM ALEP
La ciudad siria bajo asedio desde hace dos años está muriendo. Urge un corredor humanitario para ayudar a la población que está sufriendo. Y el fin de los combates
Faig una crida per Alep. Està passant una cosa terrible però tothom ho ignora o ho observa amb resignació. Fa dos anys que es lliuren combats a Alep. El juliol de 2012 va començar la batalla a la ciutat més poblada de Síria. Amb tot, els seus dos milions d'habitants s'hi han quedat i han preservat la mil·lenària convivència entre musulmans i cristians. La ciutat està segmentada: la majoria dels barris estan en mans lleialistes, però també hi ha zones controlades pels rebels, malgrat que van retrocedir després de l'ocupació de l'estiu de 2012. Al seu torn, els rebels són atacats pel sud-est per les forces governamentals La gent no pot sortir de la ciutat, que està envoltada per una oposició formada, entre altres, pels fonamentalistes intransigents i sanguinaris. Per als cristians, sortir de la zona governamental significa posar en perill la seva vida.
Ho saben bé els dos bisbes d'Alep, Gregorios Ibrahim i Paul Yazigi, segrestats des de fa més d'un any. Alep és la tercera ciutat "cristiana" del món àrab, després d'El Caire i Beirut. A Alep hi havia 300 mil cristians.
Mort arreu.
La població pateix. L'aviació d'Assad ataca amb míssils i bidons explosius les zones que dominen els rebels; aquest, per la seva banda, bombardegen els altres barris amb morters i coets artesanals. Hi ha fam i falten medicaments. Els grups gihadistes infligeixen una terrible extorsió tallant l'aigua a la ciutat. És una guerra terrible i la mort arriba per tot arreu. Fent túnels fan saltar pels aires edificis "enemics". Com es pot sobreviure? Cal posar fi immediatament a una massacre que fa dos anys que dura. És necessària una intervenció internacional per alliberar Alep del setge. Per aconseguir-ho tots els governs involucrats han de mostrar la seva responsabilitat: des de Turquia, alineada amb els rebels, fins a Rússia, amb influència sobre Assad. Salvar Alep té més valor que afirmar una part o l'altra sobre el terreny. Cal obrir corredors humanitaris immediatament i s'han de proporcionar provisions a la població civil atrapada a la ciutat. I també cal negociar sense defallir la fi dels combats. Seria adient enviar una força d'interposició de la ONU. Evidentment, això requeriria temps i col·laboració per part de Damasc. Mentrestant, la gent d'Alep mor. S'ha d'imposar la pau en nom dels que pateixen. Una espècie d'"Alep ciutat oberta".
Andrea Riccardi