Tres dies intensos de trobada, diàleg i pregària entre homes i dones de cultures i religions molt diverses van convertir del 16 al 18 de novembre Nicòsia (Xipre) en la capital mundial de la pau. Prenent el llegat de l’esperit d’Assís, la Comunitat de Sant’Egidio, juntament amb l’Església ortodoxa de Xipre, va organitzar el meeting sota el lema La civilització de la pau: religions i cultures en diàleg. L’objectiu, com ha estat des de fa vint-i-dos anys, ha estat «crear ponts d’amistat i cooperació, i testimoniar l’intent comú de construir la civilització de la convivència».

Les més de 20 taules rodones que durant tres dies s’han celebrat a Xipre han comptat en aquesta edició amb personatges ben destacats del món de la política, com ara Françoise Rivière, directora general adjunta de la Unesco; Bamir Topi, president d’Albània; o Filip Vujanovic, president de la República de Montenegro. També hi va intervenir en un emotiu col·loqui sobre Amèrica Llatina la colombiana Ingrid Betancourt, recentment guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries. El gruix dels ponents, no obstant això, han estat homes i dones de religions ben diverses, tot i que amb un pes inevitable de les diferents confessions cristianes, sobretot ortodoxos i catòlics. Han destacat, entre ells, Sa Beatitud Crysostomos II, de l’Església ortodoxa de Xipre; el metropolita Serafim, del Patriarcat de Romania; el metropolita Valentin, del Patriarcat de Moscou; Abuna Paulos, patriarca de l’Església ortodoxa d’Etiòpia; i els cardenals catòlics Stanislaw Dzwisz, Paul Poupard, Crescenzio Sepe, Claudio Hummes o Tarcisio Bertone, entre altres. Catalunya ha estat també representada en la trobada, no només amb la presència de membres de la Comunitat de Sant’Egidio, sinó també amb la intervenció a les taules rodones de Mons. Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell, i Mn. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya.

La lectura i la firma del manifest per la pau va posar el 18 de novembre passat el colofó a una trobada marcada per l’afany d’avançar en la construcció d’un món més fratern i just, sobretot tenint en compte les conseqüències terribles que comportarà ara la crisi econòmica. «Estem       en un moment difícil de la història—deia el manifest. Moltes seguretats han estat afectades per la crisi econòmica que tenalla el món. Hi ha molts pessimistes sobre el futur. Els països més rics concentren l’atenció en la tutela dels ciutadans. Però un gran món de pobres pagarà un preu molt car en aquesta crisi. Pensem amb molta preocupació en els milions de

nous i antics pobres, víctimes d’un mercat que es creu omnipotent.» Tot i la constatació que molta gent pateix a causa de la guerra, la pobresa o la violència, els participants en el meeting han volgut donar un missatge d’esperança: «És l’hora d’escoltar el dolor de molta gent i de treballar per fundar un nou ordre mundial de pau. La recerca de la justícia, del diàleg i del respecte pels més febles són les eines per construir aquest nou ordre. Però, per a això, cal més esperit i més sentit de la humanitat! Un món sense esperit de seguida esdevé inhumà.»

Convençuts que les tradicions religioses, en les seves diferències, poden tenir un paper fonamental en la construcció de la pau, els signants del manifest adverteixen de la necessitat de «l’amistat, del perdó i de l’ajuda al proïsme». «Tenim en comú —afirmen— un futur global: o vivim junts en pau o morirem junts. La guerra no és mai inevitable i arruïna també el cor de qui guanya.» I afegeixen: «El diàleg és la veritable alternativa a la violència. Res no es perd amb el diàleg. Tot pot ser possible. Per això aquí, a Xipre, preguem perquè tota justícia, tota guerra, qualsevol mal, aviat sigui eliminat i els pobles puguin ser una altra vegada germans, a partir d’aquesta illa, fins a l’Orient Mitjà, Àfrica, Amèrica Llatina i arreu del món.»

Amb els peus a la terra, però amb la mirada cap al cel, la trobada internacional de pregària per la pau es va tancar amb un crit unànime que no pararà fins que es compleixi el somni de la pau: «No és la utopia d’un paradís a la terra, sinó el deure de construir un món més humà. Aquest món és possible, si hi ha esperit i germanor. Cap guerra no és santa. Només la pau és santa! Que Déu concedeixi al món el gran do de la pau per la pregària de tots els creients!»