Un amic per carta

Molts bons motius...

Amics a la pres�

Solidaritat

P�gina principal

Tria l'idioma

Rebre una carta agrada a tothom.

"...S�c un vell negre de 46 anys tancat al corredor de la mort de Calif�rnia. Busco alg� amb qui escriure'm, no tinc cap contacte amb la meva fam�lia.." 
(Andre, California)

"...La dist�ncia geogr�fica no �s un problema per a mi. De fet, crec que la cortesia i l'amistat van m�s enll� del temps i l'espai...." 
(Efren, Arizona)

"S�c feli� perqu� tu m'has escrit, ja pensava que la meva vida no interessava a ning�.. 
(Darwin, Oklahoma)

Rebre una carta agrada a tothom. Encara m�s si aix� pot significar la possibilitat de crear una amistat llarga i sincera, que no �s possible d'altra manera. Infinitament m�s si trenca un aillament quasi absolut.

La carta sempre t� un valor enorme. Per a qui est� empresonat vol dir connectar-se amb el m�n que est� fora. Les cartes, de fet, malgrat la censura que sovint han de passar, s�n l'�nic espai lliure a la vida d'homes i dones al corredor de la mort. Rebre correu �s una mica com eixamplar les barres. Tenir alg� a qui escriure d�na sentit al temps, que �s tot igual, obre un espai d'afecte, ajuda a no perdre la confian�a.

Trobar un amic que t'escriu �s com trobar un tresor.

Aquesta amistat de "paper" �s senzilla per� concreta: fotografies, not�cies i sobretot, paraules, que indiquen inter�s, respecte, afecte. Les cartes per a un detingut i sobretot per a un condemnat a mort s�n un dels pocs vehicles de relaci� humana, l'experi�ncia de no sentir-se oblidat i, sovint, l'ajuda per retrobar la pau amb un mateix i amb el m�n:  

"Estimat Mauro, el meu primer dia al corredor de la mort va ser com travessar tota la meva dvida. Seia en una sala i era com si hi haguessin dues persones: el b� i el mal... Des que em vas comen�ar a escriure em sento en pau amb la ment.."
(Frank, Arizona)

Rebre una carta vol dir trobar motius d'exist�ncia quan un es deixa anar sota el pes de la solitud i del buit d'esperan�a. En aquestes condicions de terrible inquietud, trobar alg� que t'escriu, que es recorda, �s una mica com trobar un tresor: 

"... avui em sento ple d'entusiasme perqu� cada carta teva endolceix els meus dies, m'allibera de la malenconia. Nom�s puc esperar rebre m�s not�cies teves m�s sovint.."
(Desmond, Texas
eseguito il 16 novembre 1999)

Les cartes dels detinguts s�n plenes d'expressions de gratitud i cortesia. Bo i llegint-les s'ent�n com en s�n d'esperades i qu� significa per a qui est� a la pres� rebre correu. Aquesta relaci� de deferent c�rrega emotiva per les dues parts comporta una gran atenci� i delicadesa: en un m�n tancat i en l'a�llament una paraula pot pesar de manera inimaginable, una promesa no complerta pot representar desesperaci�, un retard en la resposta fa caure novament en un abisme:

"...com que no he rebut la vostra carta, he pensat que ja no confieu en mi..." 
(Eddie, Texas)

Les cartes s�n potser l'�nic lligam amb el m�n exterior.

Quan un rep una carta i �s considerat esc�ria, costa de creure que alg� vulgui veritablement fer-hi amistat. 

"... Li agraeixo enormement la seva carta i el seu bon cor. Se'ns sol veure nom�s com a delinq�ents i ning� coneix o vol mirar-nos l'�nima. Per� en l'�nima no som tan dolents... l'�nima anhela el b� i all� que �s bo..."
(Sasha, Sib�ria)

El contacte epistolar �s un instrument insubstitu�ble perqu� aquests homes i aquestes dones no siguin oblidats. Per a aquells que s'apropen al moment de l'execuci� l'amistat �s una consolaci� i una for�a per als darrers anys de la seva vida. 

""Benvolgud�ssim amic, quan rebis aquesta carta ja no estar� entre els vius, per� per aix� no cal amo�nar-se perqu� anir� a un lloc millor, on ja no hi ha dolor ni patiment, aix� que, si us plau, no estiguis trist. He tingut molta sort de ser bene�t per tanta amistat, en el meu viatge cap al cel �". 
(JJoe Mario Trevino, Texas, executat el 18/8/1999)

Les condicions de vida: la pobresa i la solitud.

LLes condicions de vida al corredor de la mort s�n for�a dif�cils. Molts presoners tenen a les espatlles hist�ries d�emigraci� o de depend�ncia de l�alcohol o les drogues; alguns, abans de ser empresonats, vivien al carrer. Molts detinguts s�n semianalfabets i aprenen a llegir i a escriure a la pres�, amb l�ajut d�un company. La condici� de pobresa i les hist�ries de mis�ria impedeixen que la major part dels condemnats es puguin pagar una bona defensa, i tamb� els impedeixen tenir

"...les coses m�s senzilles com ara les cigarretes, o les m�s necess�ries com paper i sobres nets per escriure, sense els quals viure es fa dif�cil...".
(Steve Roach, Virg�nia, executat el 13/01/2000)

Hi ha moltes persones que no reben ajut de ning� perqu� no tenen lligams familiars o que, amb el temps, han perdut els lligams del passat.

""... fa molt de temps que estic aqu� i mai he rebut una visita... Pensa qu� vol dir estar tancat durant tot aquest temps sense veure la teva fam�lia! �s molt de temps... ".
(Robert, Trinitat i Tobago)

A l�a�llament i la solitud s�afegeixen les humiliacions: 

"... Aqu� ens desperten a les 4 del mat� per a l�esmorzar i a les 10.30 dinem. Podem sortir al pati els dilluns i els dimecres, que vol dir 4 hores d�exercici a la setmana... pel que fa a la resta �s una pres�, i els gu�rdies fan de tot per recordar-me que s�c un presoner, i amb sent�ncia a mort..." 
(Christian, Calif�rnia)

Quasi tots passen 23 hores al dia en una cel�la.

"Els dies passen tots iguals i res no els distingeix. Es diferencien nom�s pel seu nom i pel del mes i passen com si fos un �nic, banal i infinit dia..."
(Vladimir, Sib�ria)