Horribles atacs terroristes han sacsejat París, ciutat símbol de la convivència i dels drets, provocant nombrosos morts i ferits i deixant-nos a tots consternats i esglaiats. Les llàgrimes es barregen amb la solidaritat d’un món que no cedeix al mal, com s’ha vist en les darreres hores pels carrers de París. Després de l’atac del gener passat, França torna a sofrir el dol i el dolor, de la mateixa manera que ha passat recentment en altres països.

La Comunitat de Sant’Egidio està al costat de les víctimes d’aquest tragèdia i comparteix el seu mateix dolor. Vol abraçar el poble francès, especialment a les famílies dels que han mort o han quedat ferits, en aquest enèsim atac que ha assassinat a persones innocents i ha escampat odi insensat. Avui i demà de Comunitats de Sant’Egidio de París, de Roma i les de tot el món alcen la seva pregària (en la pregària de la tarda i en les litúrgies del diumenge) en commemoració a les víctimes i per la pau.

La Comunitat condemna amb fermesa aquesta violència bàrbara i cega que recau sobre persones innocents i que escampa terror per les ciutats minant així la convivència i instigant odi i sospita en tothom. Mantinguem la confiança en aquells que tenen el deure de protegir als ciutadans com les eines de la democràcia, que només a cop d’ull poden semblar febles i ineficaces.  Davant d’aquests atacs, demanem a tot el món que s’oposi a la lògica del terrorisme amb la pregària, la trobada, la unitat i la solidaritat. Plorar als morts significa entre altres coses tenir confiança en les capacitats de la nostra societat per respondre al repte dels violents sense caure en un fosc clima d’enemistat.

Sant’Egidio, encara més en aquest moment de dolor i de plor, reafirma el seu compromís per la pau i per construir una societat de la convivència. En la venjança i en la hostilitat no hi caben l’esperança ni el futur, que només són possibles en el diàleg i en la pau. No és possible oposar-se a la violència i a la barbàrie amb actes i llenguatges bel·licosos sinó protegint els cors del verí del rancor. Encara que molts homes cedeixen a l’esperit del mal que converteix el seu cor en un abisme de violència i d’inhumanitat, nosaltres creiem que mai s’ha de perdre l’esperança en la força de la pau, que es construeix dia a dia amb l’aportació de tothom.