| 4 Oktober 2010 |
Clam religiós per la pau entre Israel i Palestina |
S'inaugura la Trobada de Sant Egidi amb religiosos de tot el món - 3.000 assistents a l'eucaristia a Santa Maria del Mar |
|
El president de la Generalitat, José Montilla, i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, van inaugurar ahir a la tarda la trobada de la comunitat laica de Sant Egidi fent un clam per aconseguir la pau entre Israel i Palestina.
En el marc del Palau de la Música, Montilla va confiar que aquesta trobada entre líders de diferents religions –que fins dimarts, i per segona vegada, té lloc a Barcelona (la primera el 2001)– serveixi “per avançar en el diàleg” i va afegir que són necessàries “la tenacitat i la perseverança” per continuar amb les negociacions i arribar a una pau “justa i duradora”. Per la seva banda, Sistach va afirmar que “urgeix” el treball de totes les religions, la comunitat internacional i la societat en general per avançar en els processos de pau, el respecte a la llibertat religiosa, la superació de la crisi i el desenvolupament de tots els pobles.
Al matí els representants de diferents tradicions cristianes van celebrar una eucaristia catòlica a la basílica de Santa Maria del Mar. Les 3.000 persones que van omplir el recinte van ser testimonis del llarg intercanvi de salutacions entre representants de les Esglésies cristianes en el ritu de la pau.
Malgrat que els diversos representants de les Esglésies cristianes no poden compartir el mateix ritu eucarístic, el metropolita Filaret, exarca de Bielorússia, va pronunciar una homilia després de les paraules del cardenal Lluís Martínez Sistach, que presidia la celebració acompanyat de diversos cardenals, una vintena de bisbes i abats i una seixantena de capellans. El moment més emotiu va ser quan el patriarca ortodox de Moscou, en finalitzar l'homilia, i amb els aplaudiments dels assistents, es va abraçar amb el cardenal Sistach. Tots dos van beneir conjuntament els presents a la basílica.
El metropolita Filaret va centrar la seva homilia en el sentit i la força de la pregària, que va emmarcar en “un món que fuig persistentment de l'Evangeli” i en què “a tot arreu es veu la ruïna de la família tradicional, ja que en lloc seu neixen formes de convivència que l'Escriptura defineix com a pecat”.
|
|
|