change language
you are in: home - press review newslettercontact uslink

Support the Community

  
November 20 2016

«Ser refugiada és començar de zero»

Diana Tchamitchian, refugiada siriana, és arquitecta

 
printable version

Quan va esclatar la guerra a Síria, Diana Tchamitchian estudiava Arquitectura. «Veia les notícies per televisió mentre preparava el projecte de final de carrera. Moltes parts de Síria estaven en flames, però Alep semblava el lloc més segur.» Es va graduar primera de la seva classe, va obtenir una feina com a professora i esperava una beca per fer un doctorat i un màster. Ara, amb 27 anys, Diana Tchamitchian viu refugiada a Barcelona. Va venir amb la seva germana petita, Marina, de 25 anys. Fa un curs de monitora de temps de lleure per a joves i nens alhora que col·labora amb la Comunitat de Sant’Egidio. Ajudar els pobres, diu ella, li guareix la ferida profunda per haver deixat el seu país i la seva família. Diana Tchamitchian és un dels testimonis en la celebració de Santa Maria del Mar del 19 de novembre a les 18 h. La Comunitat de Sant’Egidio acull actualment uns 150 refugiats sirians.

Com va canviar-li la vida a Alep arran de la guerra?


Quan el foc va arribar a Alep, la por constant per la meva vida i la de tots els qui estimava em consumia. Amb cada estrèpit per la detonació d’una bomba, m’aturava un segon per assegurar-me que encara estava viva i després començava a trucar els meus amics per saber si estaven bé. No hi havia somnis de demà ni futur. Durant cinc anys vaig anar cada dia a la feina i hi arribava viva amb l’única protecció celestial de Déu i del meu àngel de la guarda. Amb l’increment d’estudiants i la educció dels membres del personal, i amb l’adaptació que es va haver de fer a causa de la guerra, les classes ja no es van poder impartir. La part més dura, però, és quan es neguen els drets humans més simples: aigua, llum, electricitat, internet, calefacció i molts cops el menjar. La vida va passar d’una felicitat en curs a una mena d’espera. Només sobrevius dia a dia i la mort esdevé visitant habitual.

Com i quan van poder marxar d’Alep i arribar a Barcelona?

Fa tres anys va haver-hi un setge terrible al voltant d’Alep, un dels molts que van seguir. Però quan es va obrir la primera ruta segura als civils, la meva família va marxar de la ciutat amb cotxe, però no tots junts, perquè mai no saps què pot passar. Ens vam establir a la costa siriana i fins ara la meva família hi viu. Venir a Barcelona va ser una decisió que vaig prendre perquè no hi havia cap futur a l’horitzó. Per sort un familiar nostre era a Barcelona i podia acollir-nos i ajudar-nos després que se’ns haguessin tancat totes les portes: cap país no volia ajudar un sirià ni tan sols acceptar-lo. El meu oncle em va ajudar a mi i a la meva germana per arribar a Barcelona de manera segura amb avió, on vam començar els tràmits per demanar asil.

Quina és l’esperança per a Síria i per a la seva ciutat?

El dolor de deixar el país i els meus éssers estimats encara el tinc present al cor. Tot el que ara puc fer és tenir esperança. Espero que arribarà un dia en el qual el valor d’una vida humana prevaldrà per sobre dels diners i de la cobdícia política. Sé que potser és un somni de nens, però als ulls de Déu no hi ha res impossible i sense esperança no té sentit la nostra existència. Espero que la gent trobi un altre cop la pau i pugui tornar a somriure. Els nens que han nascut durant la guerra i que no coneixen res més que la por i la mort podran conèixer la bella Síria real. Seran capaços de somiar. L’hivern serà el temps per aprendre i jugar amb la neu, i no per congelar-te sense un sostre que t’aixoplugui. Espero que la gent torni a dir «Uau!» quan senti el nom d’Alep i no «Quina tristesa!».

Com l’ajuda la fe en els moments difícils?

Al principi va ser molt dur per a la meva germana i per a mi acceptar que ens diguessin refugiades. Sentia com si estiguéssim perdent el nostre orgull com a sirians si ho acceptàvem. Però ara ho veiem com una oportunitat. L’acceptació de la gent d’Espanya és un gran ajuda. Sempre som benvingudes amb un somriure i una abraçada. Ens deien que Europa era un continent fred, però ara creiem que la gent d’aquest país té el cor càlid. Ser un refugiat vol dir començar de zero: nova terra, nou idioma, o dos en el nostre cas, noves persones, nova cultura, buscar educació i feina. És com tornar a començar la teva vida en un llibre amb les pàgines en blanc amb nous somnis. Res no és fàcil, però el meu pare diu que mai no s’han de veure les dificultats com a pedres en el camí, sinó com a oportunitats per superar i aprendre coses noves. Amb el temps hem guanyat nous amics i una nova família, la de la Comunitat de Sant’Egidio. Ara no em sento mai sola, que és el pitjor sentiment de tots. Tinc fe i força en el Seu amor per tots nosaltres i aquesta és l’ajuda més gran que demano.


 ALSO READ
• NEWS
January 30 2018

Questa mattina l'arrivo a Roma dei primi corridoi umanitari del 2018 dalla Siria: la via della speranza

IT | ID
December 18 2017

Giornata Internazionale dei diritti dei migranti: per una cultura del dialogo, dell'accoglienza, dell'inclusione

IT | ES | DE | FR | CA
November 28 2017

Profughi, corridoi umanitari: giovedì il primo arrivo dall'Africa

IT | ES | CA
November 22 2017

Anche in Belgio si aprono i corridoi umanitari per i profughi

IT | ES | DE | FR | PT | CA | NL | RU
November 7 2017
BANGLADESH

I primi aiuti di Sant'Egidio per i profughi rohingya arrivano nei campi in Bangladesh

IT | ES | DE | FR | CA | NL | RU
November 7 2017

Ancora 1000: nuovo accordo per corridoi umanitari. Impagliazzo "favoriscono sicurezza e integrazione”

IT | FR
all the news
• PRESS
March 13 2018
RP ONLINE

Flucht, Abi, Studium

February 26 2018
Roma sette

Congo e Sud Sudan, Gnavi: «La liberazione ha il nome di Gesù»

February 21 2018
OnuItalia

Rohingya: la crisi nei colloqui di Sant’Egidio con la premier del Bangladesh

February 14 2018

Der Weg bleibt beschwerlich

January 30 2018
La Vanguardia

Treinta sirios llegan a Italia con los llamados "corredores humanitarios"

January 30 2018
Avvenire

Corridoi umanitari. Italia, Francia, Belgio, Andorra: l'Europa che accoglie i siriani

the entire press review
• NO DEATH PENALTY
October 10 2017

On 15th World Day Against the Death Penalty let us visit the poorest convicts in Africa

October 7 2015
UNITED STATES

The World Coalition Against the Death Penalty - XIII world day against the death penalty

October 5 2015
EFE

Fallece un preso japonés tras pasar 43 años en el corredor de la muerte

September 24 2015

Pope Francis calls on Congress to end the death penalty. "Every life is sacred", he said

March 12 2015
AFP

Arabie: trois hommes dont un Saoudien exécutés pour trafic de drogue

March 12 2015
Associated Press

Death penalty: a look at how some US states handle execution drug shortage

March 9 2015
Reuters

Australia to restate opposition to death penalty as executions loom in Indonesia

March 9 2015
AFP

Le Pakistan repousse de facto l'exécution du meurtrier d'un critique de la loi sur le blasphème

March 9 2015
AFP

Peine de mort en Indonésie: la justice va étudier un appel des deux trafiquants australiens

February 28 2015
UNITED STATES

13 Ways Of Looking At The Death Penalty

February 15 2015

Archbishop Chaput applauds Penn. governor for halt to death penalty

December 11 2014
MADAGASCAR

C’est désormais officiel: Madagascar vient d’abolir la peine de mort!

go to no death penalty
• DOCUMENTS

Dossier: What are the humanitarian corridors

all documents

PHOTO

970 visits

709 visits

689 visits

986 visits

855 visits
all the related media