ARA | 2 Diciembre 2014 |
“Amb una condemna a la pena de mort, no et pots equivocar” |
|
“La pena de mort només alimenta el cercle viciós de la violència”, diu Bill Pelke, cofundador de l’organització contra la pena de mort Journey of Hope, from Violence to Healing. Si l’hi haguessin preguntat fa poc més de 29 anys, la seva resposta hauria sigut ben diferent.
El 14 de maig del 1985, quatre noies d’entre 15 i 16 anys van sortir d’un institut de l’estat nord-americà d’Indiana i es van reunir a casa d’una d’elles, on van beure alcohol i van fumar marihuana. Volien anar a una sala recreativa, però tenien un problema: no tenien diners. Una de les joves, l’April, va proposar visitar una veïna seva, Ruth Pelke -l’àvia del Bill-, que ensenyava la Bíblia. Sota el pretext de voler assistir a una de les seves lliçons, les altres tres es van colar a casa l’àvia, amb la intenció de robar-li els diners, mentre l’April vigilava des de fora. Però Paula Cooper va anar més enllà: va treure un ganivet de la bossa i va apunyalar repetidament la dona, mentre les altres dues buscaven diners. A la casa només hi van trobar 10 dòlars i les claus d’un cotxe vell, i van deixar l’àvia a terra agonitzant. L’havien apunyalat 33 cops.
Totes es van considerar culpables en el judici, un any després. L’estat d’Indiana -on la pena de mort s’aplicava a partir dels 10 anys- va dir que la demanaria per a les quatre. Però finalment només Paula Cooper va ser condemnada a la cadira elèctrica, en ser considerada autora de la majoria dels apunyalaments. Tenia 15 anys en el moment de l’assassinat i havia patit abusos del seu pare.
“Creia que la justícia havia fet el que havia de fer, encara que això no em tornés la meva àvia”, assegura Bill Pelke en un debat organitzat per la comunitat Sant’Egidio a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Però tres mesos després, Pelke va viure una transformació espiritual que el va dur a comprendre que la pena de mort no era la solució i que calia “perdonar”.
La sortida del corredor de la mort
Des de llavors, l’home ha dedicat la seva vida a lluitar per l’abolició de la pena capital, i ha explicat la seva història en més de 40 països. El 1989 una campanya internacional va aconseguir treure Paula Cooper del corredor de la mort i commutar-li la pena per 60 anys de presó. El juny del 2013, la jove va aconseguir la llibertat condicional per bon comportament i té previst unir-se a la campanya internacional amb Pelke. “Amb una condemna a la pena de mort, no et pots equivocar -diu Pelke-, si les persones demostren que han canviat han de tenir una altra oportunitat”. “Una societat que aspira a ser decent, no pot donar per perdut a ningú”, diu Carlos Ruiz, expert en ètica de la comunicació.
Diumenge, per defensar el dret a viure, els monuments de les ciutats de 98 països del món es van il·luminar com a clam contra la pena de mort.
Mireia Quingles
|
|
|