Dimarts es va clausurar oficialment al pla de la Catedral de Barcelona la Trobada Internacional per la Pau de la Comunitat de Sant Egidi. Durant tres dies Catalunya ha acollit aquest encontre que ha aplegat centenars de líders eclesials, socials i polítics d’arreu del món, convocats sota el lema Conviure en un temps de crisi. Família dels pobles, família de Déu.

A més de les cerimònies oficials d’inauguració al Palau de la Música i de cloenda, cuidades fins al mínim detall, també s’han desenvolupat 24 taules rodones a Barcelona, Tarragona, Manresa, Sant Feliu del Llobregat, Badalona i Terrassa. La pau, el diàleg israelià-palestí, la globalització, els pobres, la justícia, la unitat dels cristians, diàleg interreligiós, Àfrica, la família i la pregària han estat els principals temes sobre els quals un ampli ventall d’experts han dialogat i formulat propostes de futur.

Durant tres dies, doncs, Barcelona s’ha convertit en la capital mundial del diàleg interreligiós. A partir de gestos i símbols explícits d’entesa i de concòrdia, els organitzadors han aconseguit transmetre eficaçment la idea que la convivència i el diàleg entre les religions és factible. Hi ha ajudat el gran ressò mediàtic de la Trobada que s’ha traduït en reportatges i àmplies informacions a la premsa i també a la televisió. Tot plegat ha servir per subratllat el gran pes de Barcelona i de Catalunya, també eclesialment. No endebades, la Comunitat de Sant Egidi ha escollit –i no per casualitat- dues vegades Barcelona com a seu de la trobada.

Una mostra d’aquest reconeixement són les paraules que va pronunciar el professor i historiador Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant Egidi, en la cerimònia de clausura davant de milers de persones i d’un gran nombre de personalitats eclesials de les diferents religions, també de l’Església catòlica. “Barcelona ha convertit en un cor que batega diàleg” va dir textualment. I no es referia només al batec social, cultural o polític sinó també eclesial. Ben segur que als habituals hooligans de l’integrisme catòlic català i espanyol no els va agradar gens aquest reconeixement.

Ara, amb motiu de la propera visita del Sant Pare a Barcelona, van desesperats per repetit malaltissament que Barcelona és la capital anticatòlica, desafecta i el summum de la increença. Aviat diran que som Sodoma i Gomorra i proposaran que es cremin a la foguera la majoria dels capellans, religiosos i laics de l’Església catalana. Segons ells, Benet XVI ve a Barcelona per desmuntar “una Església Nacional, una Religió Nacional, pretesa per tants capellans i atiada per la més alta jerarquia”. La Trobada de Sant Egidi ha estat, un cop més, una mostra que les seves barroeres maniobres no aconseguiran capgirar la realitat.