change language
te itt vagy: home - sajtószemle newsletterlink

Support the Community

  
November 24 2013

En record de la Nit dels Vidres Trencats

La marxa ha estat organitzada per la Comunitat de Sant’Egidio

 
nyomtatható verzió

Tragèdia versus memòria, violència contra silenci, antisemitisme contraposat a convivència. Aquests eren els binomis més evidents durant la commemoració del 75è aniversari de la Nit dels Vidres Trencats. El representant de la comunitat israelita de Barcelona, Jorge Burgman, va explicar perfectament la diferència entre la nit del 9 al 10 de novembre del 1938 i la marxa silenciosa que va tenir lloc a Barcelona: «Una nit de tragèdia contra una nit de llum.» En efecte, el centenar de persones que es van aplegar el 10 de novembre passat a la capital catalana duien espelmes enceses en record d’aquella nit de violència.

L’inici de la persecució antisemita

La marxa estava convocada per la Comunitat de Sant’Egidio i recordava uns dels episodis més importants de l’inici de l’Holocaust. Recordem la història de la Nit dels Vidres Trencats. Un jueu polonès que vivia a Alemanya va assassinar un diplomàtic de l’ambaixada germànica a París. Com a venjança, el partit nacionalsocialista, en especial els temuts grups d’assalt dels nazis van organitzar una represàlia a gran escala contra els jueus alemanys i austríacs. En total, van morir un centenar de jueus, un miler de sinagogues van ser destruïdes o cremades i uns trenta mil jueus van ser arrestats i confinats en camps de concentració. Igualment, uns set mil comerços van ser saquejats. Els vidres dels aparadors van quedar trencats al terra i d’aquí prové el nom amb què és coneguda aquesta nit. Un dels supervivents de l’Holocaust, el jueu hongarès Jaime Vándor, recordava aquesta nit al final de la marxa que va tenir lloc a Barcelona. «Allà va començar la persecució en massa dels jueus organitzada per les autoritats nazis», va relatar Vándor. Efectivament, els historiadors reconeixen que la Nit dels Vidres Trencats va suposar un punt d’inflexió perquè va exterioritzar l’antisemitisme a través d’un acte massiu i generalitzat a tot Alemanya.

En la marxa silenciosa pels carrers de Barcelona hi va participar l’escriptor Vicenç Villatoro; el primer tinent d’alcalde de la Ciutat Comtal, Joaquim Forn, el president de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona, Jaume Castro; el representant de la comunitat israelita, Jorge Burdman, i el supervivent de l’holocaust Jaime Vándor. Juntament amb tots ells, també va assistir Mn. Armand Puig, rector de la basílica de Sant Just i Pastor, on té la seu la Comunitat de Sant’Egidio. El director general d’Afers religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, també va prendre part de la marxa silenciosa.

Al darrere d’una gran pancarta, marxaven un centenar de persones que duien espelmes i també cartells amb els noms dels diferents camps de concentració. El recorregut va començar a la plaça del Pedró i va acabar davant de la basílica de Sant Just i Pastor. Pere Sobreroca, de la Comunitat de Sant’Egidio, va dir unes paraules abans que la marxa arrenqués i va explicar el perquè de la ruta triada. «Aquests eren els antics camins medievals que entraven a Barcelona i ara recorrerem la mateixa ruta que els jueus van haver de fer fugint de la ciutat després de l’expulsió del 1492», va explicar. Així doncs, la marxa va discórrer a la inversa del que van fer els jueus expulsats més de cinc segles abans. D’aquesta manera van voler fer evident que l’antisemitisme ve de lluny i també ha estat present a la nostra societat. La idea central de tota la marxa s’evidenciava ja en el seu recorregut: la persecució contra els jueus no és cosa només dels nazis, sinó que és un mal que ha existit anteriorment i es pot tornar a repetir. «Volem restituir la memòria dels jueus de Barcelona i acompanyar-los de nou a les seves antigues llars del Call», va explicar Sobreroca.

Finalment, la marxa va arribar a la basílica. Allà van prendre la paraula alguns dels presents. L’escriptor Vicenç Villatoro va defensar la utilitat d’actes com aquest. «Aquesta marxa és un acte de rebel·lió pòstuma contra el mal», va dir. També va reconèixer que l’acte tenia un caràcter pedagògic per «intentar entendre els mecanismes del mal». Va reflexionar que van ser petites coses les que van portar a Auschwitz. En aquest sentit, va alertar el següent: «No podem esperar a aturar el tren a l’última estació, l’hem d’aturar al principi de tot.» En la mateixa línia es va expressar el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Joaquim Forn, que assistia en representació de tot el consistori. Va exigir una «lluita quotidiana» contra el racisme, l’antisemitisme i tota mena de discriminació.

L’emoció de la comunitat israelita


Una de les intervencions més emotives va ser la del representant de la comunitat israelita de Barcelona, Jorge Burdman. Visiblement emocionat, va destacar les diferències entre aquella llunyana nit del 1938 i la marxa silenciosa de Barcelona. «Avui és una nit de llum i aquestes espelmes són símbols de l’esperança i de l’emoció que sentim», va afirmar. També va denunciar que el nazisme «no era una ideologia sinó una malaltia de mort que lluitava contra la humanitat i no només contra els jueus». Va recordar també que altres col·lectius com els catòlics, els polonesos, els comunistes, els gitanos i els homosexuals van ser víctimes de la persecució nazi. Entre els presents encara ressonaven les paraules inicials de Pere Sobreroca: «Quan s’encén l’esca del mal, la violència arriba a tothom, a tots els col·lectius i a totes les minories.» Per la seva part, Burgman va destacar que en la marxa hi havia musulmans, catòlics i jueus però també rodamons, gitanos i altres persones en risc d’exclusió.

En representació de la Comunitat de Sant’Egidio va prendre la paraula Jaume Castro, que va relacionar la memòria de l’Holocaust amb la denúncia contra les discriminacions actuals. «Encara ara s’atribueixen a les minories tots els mals de la societat, com ara està passant amb la crisi», va dir Castro. Anteriorment, Burgman havia recordat que «el patiment i la crisi econòmica ens porten a ser més Caín que Abel». Jaume Castro també va denunciar alguns discursos que apareixen als mitjans de comunicació.  «Impunement i sense escrúpols se senten veus amb un to racista, filonazi i antisemita», va alertar.

La marxa silenciosa va produir una forta expectació entre les persones que passejaven pel centre de Barcelona. Molts turistes i curiosos es van acostar per veure de què es tractava. Entre ells, hi havia un matrimoni provinent de Haifa (Israel), per bé que nascuts a l’Uruguai. Marit i muller van quedar molt impactats. «Ens ha sorprès molt que a Barcelona hi hagués un acte per commemorar la Nit dels Vidres Trencats», reconeixien emocionats. Passada la sorpresa, van demanar una espelma i es van unir a la marxa. «Per a nosaltres és molt important fer memòria i que vosaltres ho feu ha estat una sorpresa preciosa», van explicar. Sobre la memòria també va parlar el papa Francesc en un missatge per commemorar la deportació dels jueus de Roma. «La memòria del passat ha d’ensenyar el present i convertir-se en llum que il·lumina el camí del futur», va dir. Per això, va animar «a no justificar mai el mal que trobem i a no baixar la guàrdia contra l’antisemitisme i contra el racisme».


 OLVASSON
• HÍR
Január 25 2018

Küldetésünk: a barátság globalizációja (Global Friendship)

IT | EN | DE | FR | HU
November 16 2017

Andrea Riccardi: Giuseppe Laras-szal a holokauszt egy fontos túlélője, mai kultúránk egyik meghatározó szereplője hunyt el

IT | HU
Október 15 2017
RÓMA, OLASZORSZÁG

Rómában a zsidók elhurcolására emlékeztek

IT | PT | HU
Május 15 2017
PÉCS, MAGYARORSZÁG

Pécsen a vészkorszakban a városból elhurcolt zsidókra emlékeztünk

IT | ES | DE | HU
Január 26 2017

Az emlékezés napja: Mondjunk nemet a közönyre, ne legyünk az intolerancia és az új rasszizmus cinkosai

IT | EN | ES | DE | PT | HU
November 23 2016
BARCELONA, SPANYOLORSZÁG

Diana, a fiatal aleppói menekült lány tanúságot tett az együttélésről Barcelonában a szentévet lezáró szentmisén

IT | ES | CA | HU
minden hír
• RELEASE
Február 18 2018
Il Mattino di Padova

La memoria è un presidio di umanità contro l’indifferenza

Február 3 2018
La Repubblica - Ed. Roma

Roma, Sant'Egidio: messa in memoria Modesta, clochard morta perché troppo sporca

Február 2 2018
el Periódico

La brújula de los sintecho

Február 2 2018
SIR

Senza dimora: Comunità Sant’Egidio, domenica memoria di Modesta Valenti nella basilica di Santa Maria in Trastevere

Február 1 2018
La Vanguardia

La dificultad de acceso a vivienda aumenta el riesgo de pobreza en Barcelona

Február 1 2018

La ''Guia Michelin pels pobres'' s'edita per primera vegada com a aplicació de mòbil

minden sajtóközlemények
• DOKUMENTUMOK

Omelia di S.E. Card. Antonio Maria Vegliò alla veglia di preghiera "Morire di Speranza"

Per un mondo senza razzismo – per un mondo senza violenza

az összes dokumentum

FOTÓK

576 látogatások

715 látogatások

610 látogatások

546 látogatások

593 látogatások
a kapcsolódó média