La Comunitat de Sant’Egidio va presentar el dimecres 13 de febrer a la Casa de Sant Llàtzer la novena edició de la guia On menjar, dormir, rentar-se, corresponent a l’any 2013, adreçada a les persones que dormen al carrer. «Aquesta guia s’elabora gràcies a l’experiència i a la tasca voluntària de les persones de la Comunitat de Sant’Egidio, que treballen amb els sense sostre de Barcelona des del 1989 amb una xarxa de més d’un centenar de voluntaris», va explicar Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona.
«Hem detectat —va constatar Castro— un augment de la “solidaritat espontània” per part de ciutadans, entitats i associacions, que palesa una sensibilitat molt grant envers aquelles persones que més pateixen davant de la situació crítica socioeconòmica actual.» L’exhaustiva informació que recull aquesta guia (en català i en castellà) s’estructura en 208 pàgines, 737 entrades i 14 seccions. Enguany s’han imprès dos mil exemplars que seran distribuïts pel carrer a persones necessitades i institucions i serveis públics que s’ocupen dels sense sostre. Àngel Miret, gerent de l’àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, va expressar el somni que algun dia Barcelona «no tingui necessitat d’editar una guia com aquesta». I va afegir: «Això voldria dir que el col·lectiu de persones afectades per la pobresa i l’exclusió social ja no existiria, i que tot aniria molt millor.» Miret va revelar que «el que més dol als sense sostre és que la gent no els veu, els tracten com si fossin invisibles». També va informar que enguany l’anomenada «operació fred» s’aplicarà quan les temperatures baixin per sota dels cinc graus. L’objectiu és oferir als sense sostre allotjament i alimentació fins que la previsió  Meteorològica anunciï la recuperació de temperatures. Fins ara l’operatiu només s’aplicava si els termomètres estaven sota zero.
Ajut i acollida
Per la seva banda, Raquel Sancho, membre de la Comunitat de Sant’Egidio, va definir la guia com «una brúixola per tenir a la butxaca i conèixer on es pot trobar ajut i acollida». «Més de la meitat de les entitats que surten a la guia —va ressaltar— són d’inspiració cristiana o parròquies.» Sancho considera que «la Comunitat de Sant’Egidio és, per a molts, la família que no tenen: aquella que és al seu costat, que els orienta… En el període hivernal la nostra presència s’intensifi ca. Cerquem, en petits grups de voluntaris, les persones amb més dificultat de defensar-se del fred i els oferim sopar, beguda calenta, mantes i sacs de dormir».
«És la història de moltes amistats amb els pobres pels carrers de la nostra ciutat. Comencem aturant-nos per intercanviar amb ells dues paraules a la vorera, un petit ajut, un entrepà, una beguda calenta… I d’aquí s’inicien itineraris sorprenents per alliberar de la necessitat persones colpides per la duresa de la vida que tornen a trobar una relació personal en l’amistat a la recerca d’un futur millor», posa de manifest Raquel Sancho.
Així mateix, va voler destacar el fort increment en el nombre d’àpats: es donen 2.110 àpats calents al dia a tot Barcelona, 560 més que l’any 2012. Això no obstant, va reconèixer que «el dormir és encara el servei més deficitari».