change language
jesteś w: strona gŁÓwna - archiwum prasowe newsletterkontaktylink

Support the Community

  
10 Październik 2010

Jerusalem de tots. En la taula rodona més concorreguda de la Trobada Internacional per la Pau es va parlar de Jerusalem

Capital de la fe de jueus, cristians i musulmans, ha de ser lloc de pau

 
wersja do druku

Oded Wiener, director general del Gran Rabinat d'Israel, es va aixecar de la cadira (amb tanta força que fins i tot la va tirar a terra) i es va dirigir cap a Mahmud Al-Habaix, ministre dels Awqaf i d'Afers Religiosos de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), i el va abraçar. Tots dos participaven en la taula rodona que duia per títol Jerusalem, organitzada per la Comunitat de Sant Egidi. Va ser aquest dilluns dia 4 a les cinc de la tarda, hores després que a Cisjordània colons jueus ataquessin la mesquita de Beit Faixar. En l'atac, condemnat després per Israel, els assaltants van cremar diversos exemplars de l'Alcorà i van fer pintades antiàrabs.

El conflicte àrabo-israelià sempre es fa present quan es parla de pau. Però aquest cop encara més, perquè el tema a debat no era altra que la ciutat de Jerusalem: sagrada primer per als jueus, després per als cristians i, finalment, per als musulmans. “Els llocs sagrats, siguin de la religió que siguin, són llocs per anar a adorar-hi Déu. Han de ser llocs de pau i tothom els ha de respectar”, va concloure Wiener.

“Tots els profetes han cantat les glòries de Jerusalem, tots els profetes hi han trobat la substància de l'amor. No hi ha cap profeta que no hagi passat per Jerusalem. No hi ha cap pelegrinatge complet que no passi per Jerusalem”. Ho va dir Gregori II Laham, patriarca grecocatòlic d'Antioquia, Alexandria i Jerusalem. “M'atreveixo a dir –va insistir– que Jerusalem és la capital de la nostra fe. De la nostra, de la vostra, de la d'ells. Per això proposo que sigui només una capital de la fe, religiosa, i no necessàriament política. Que els jueus i els palestins traslladin la seva capital política a un altre lloc, perquè la ciutat és de tots”.

Després del patriarca, Joan Enric Vives, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, va reivindicar també la capitalitat cristiana d'aquesta ciutat: “Per a un cristià, Jerusalem és la nostra mare. Segons els Evangelis, tot el ministeri de Jesús va ser un camí cap a Jerusalem. Pujar a Jerusalem és sinònim de patir amb Jesús, de sofrir la seva passió”.

Estatut jurídic propi

I, partint de la base que Israel té dret a existir i Palestina a viure en pau i sobiranament, Vives va apostar pel diàleg i va recordar que els cristians hi poden fer molt. “Els cristians de Jerusalem poden ser la llavor de la reconciliació i la pau”, va insistir, i va concloure que “cal un estatut jurídic propi per conservar intactes els llocs sagrats de les tres religions perquè tothom pugui quedar-se allà, on els ha posat la divina providència”.

Jerusalem va ser una de les conferències més concorregudes de totes les que s'han fet en aquesta 25a Trobada Internacional per la Pau, organitzada per la Comunitat de Sant Egidi. El Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona va quedar petit i molts dels oients es van haver de conformar a escoltar des del passadís. A la mateixa hora, i al mateix Ajuntament, però al Saló de Cent, representants de diverses parts del món parlaven de Conviure en un món de ciutats. La Trobada de Sant Egidi, que va acabar dimarts demanant el diàleg interreligiós i la pau al món, va organitzar, en total, trenta taules rodones.