«Què em portarà el pare Noel aquest any?», va preguntar un vagabund de Barcelona a la Mariona Téllez fa unes setmanes. La Mariona, optometrista de 39 anys, és voluntària de la comunitat de Sant Egidi des de que en tenia 16. El dia de Nadal no dinarà amb la seva família –«la de sang», que diu ella–, sinó que ho farà amb els pobres –«l'altra família»–. «Em reuniré amb persones sense sostre, famílies necessitades de la Barceloneta i de la Mina, gent immigrant, ancians. I també amb persones sense cap tipus de necessitat. El dinar de Nadal és l'expressió del que voldria que fos el món.»
Després del dinar, que aquest any convocarà a unes 700 persones distribuïdes entre la Basílica de Sant Just i Pastor i altres espais, tots els assistents rebran un regal entregat pel pare Noel. «Es tracta d'un regal personalitzat, que s'ajusti a les necessitats de cadascú. Per a una persona sense llar, un sac de dormir és un bon regal», explica la Mariona, qui aclareix que els seus pares no la trobaran a faltar durant el dinar de Nadal, ja que ells també participen a l'hora de comprar els regals per a les persones més necessitades. El seu marit dinarà amb ella.
A la comunitat de Sant Egidi, el Nadal perd el seu sentit més consumista. «Visc el Nadal en tot el seu sentit profund: acollint algú que ho necessita», conclou la Mariona.