El 24 d’abril es recorda el centenari de la massacre dels armenis. Aquell dia de 1915 començà a Istanbul, amb la detenció de notables, intel·lectuals i dirigents armenis, la massacre d’un milió i mig de persones assassinades, deportades en marxes extenuants i cruels, condemnades en camps de la mort. Per als armenis és el Metz Yeghern (el Gran Mal). Aquesta antiga Església cristiana que el patriarca Atenàgores li agradava anomenar «l’altre Orient», fundada pels apòstols Bartomeu i Tadeu, ha estat provada des de l’inici de la seva història quan les invasions perses li van impedir la participació en el Concili de Calcedònia.

El govern turc va proposar una purificació ètnica dels armenis, una massacre preventiva acusant-los de separatistes. Però per mobilitzar els kurds i els musulmans de l’Anatòlia van utilitzar l’odi religiós contra els «infidels». S’acabava així un món de convivència secular entre cristians i musulmans.

No es tractava doncs d’un enfrontament només entre turcs i armenis, sinó que el disseny laic-nacionalista dels Joves turcs va desencadenar el fanatisme contra tots els cristians. Van assassinar sobretot armenis ortodoxos, però també armenis catòlics, siríacs ortodoxos i catòlics, caldeus, assiris, protestants, catòlics llatins. Els siríacs, assiris i caldeus anomenen la massacre Seyfo, «el temps de l’espasa».

Aquest centenari s’esdevé precisament en un moment on les antigues ferides s’ha tornat a obrir amb la persecució dels cristians. Molts dels descendents d’aquells cristians que van emprendre l’exili el 1915 avui tornen a patir persecució a Síria o l’Iraq. Com ha assenyalat recentment Andrea Riccardi «la passió de Jesús recorda que el sofriment del Mestre no és un fet isolat, sinó que continua entre els seus deixebles». El segle XX ha estat un veritable «segle del martiri» i ara el segle XXI s’obre amb els mateixos dolors. Aquest centenari no afecta només l’Església armènia, toca totes les Esglésies, perquè com recordava Joan Pau II «en la sang dels màrtirs els cristians ja estan units». La pregària i la memòria en aquest aniversari de la massacre són un signe important.