4/10/2002
Roma, Basilica di Santa Maria in Trastevere
Mem�ria de Sant Francesc d'Assis
|
|
4/10/2002 Mem�ria de Sant Francesc d'Assis |
|
Back to:
Select Language:
|
Estimats germans i germanes, En aquesta vig�lia de la festa de Sant Francesc conv� retrobar-nos al voltant de la seva mem�ria despr�s d�haver llegit l�Evangeli de les Benaurances. Francesc, despr�s de tants segles, continua sent un testimoni per tots nosaltres, en mig d�aquest mon de la complexitat i de la impossibilitat entrecreuades, que �s possible viure l�Evangeli. Esc�ndol pels savis, fills d�un temps que ens fa a tots savis!! De fet, tamb� entre els cristians, no tots estem conven�uts que �s possible viure veritablement l�Evangeli. Es un ideal, per� la realitat es una altra. Tots ho hem pensat o ho pensem alguna vegada: hi ha quelcom m�s complex que l�Evangeli. Francesc, avui, predica enmig nostre: viure l�Evangeli �s possible, encara m�s, �s un gran do que D�u ha fet a homes que sense m�rits. Potser � aix� no sembla suggerir amb molta convicci� per� tamb� sense al�ar la veu- �s el moment de viure l�Evangeli, de decidir-se a viure l�Evangeli. Per aix� cal deixar, com el jove ric o el noble, moltes riqueses que tenim dins nostre, per anar darrera del Senyor i seguir-lo. El problema no �s aconseguir-ho, afirmar-se, tenir, prevaler, ser reconegut... Aquesta sovint �s la nostra l�gica. Son les nostres riqueses, darrera de les quals �entre avidesa i tristesa- nosaltres ens distraiem durant tot el nostre temps. Per� no �s natural tot aix�? Com es pot anar en contra del nostre car�cter, de la nostra natura, de la nostra m�s profunda voluntat. De fet, nosaltres estem malalts d�altivesa, d�aquesta forma ens sentim propietaris de la nostra vida o de la de la Comunitat, fins a considerar tot aix� com una natura profunda. Un dest�, una natura,.... El dest� de la altivesa i de l�orgull. I la nostra altivesa a la fi sempre �s trista. Per aix�, Francesc, pobriss� �com li agradava definir-se- retorna en aquesta bas�lica que ja l�havia vist durant les seves visites a Roma, davant de l�Icona de la Clem�ncia o davant del Crist d�aquest mosaic. Segurament que va venir aqu� l�any 1215 en motiu de la consagraci� de l�altar de la bas�lica feta pel cansat i malalt Inocenci III durant el concili lateranense IV. Francesc retorna. I nosaltres li ho agra�m, com feia la gent de les zones rurals italianes o de les ciutats, com feien els romans, quan tothom l�envoltava. Aqu� Francesc no �s estranger. Per� tamb� es veritat que podria sentir-se estrany. Francesc retorna i es troba despla�at davant de tanta trista altivesa, com la nostra. ��No hem de ser savis i prudents segons la carn, sino m�s aviat hem de ser simples, humils i purs. I despreciem-nos a nosaltres mateixos, perqu� tots, per culpa nostra, som miserables, podrits i pudents...� �Sant Francesc escriu aix� als fidels de la terra. �Mai no hem de desitjar d�estar per sobre dels altres, sin� que hem de ser servents...� Francesc es presenta com l�humil i aconsella els cristians que siguin humils. Per aquest consell se sent estrany entre nosaltres. Per� ens ofereix una clau. La clau per travessar la porta i sortir dels murs sufocants de l�orgull i de la trista altivesa �s la humilitat. La humilitat �s la clau de la llibertat d�aquells murs que sembla que em defensin, per� que en realitat m�empresonen i sobretot ofenen als altres que es xoquen contra. Xoquen contra el mur del meu rostre obscur, del meu parlar per sobre de tots, del meu pensar en mi mateix... del meu no fer espai als altres, de la meva humanitat no acollidora i tr�gicament protagonista. Es el mur contra el que xoquen els nostres amics, per� tamb� tantes persones que nosaltres ni tansols coneixem i de les que no ens adonem. De fet -com diu l�ap�stol- fem el mal que no volem fer. La humilitat �s la clau que s�ha d�utilitzar per sortir d�aquests murs. Es la clau de la llibertat. L�Evangeli lliura a cadasc� de nosaltres aquesta clau. Estiguem atents a no perdre-la� No hi ha altra manera per ser lliures que ser humils. Francesc es presenta com el germ� humil, que no demana per ell, que no s�afirma, per� que viu l�Evangeli com la paraula decisiva de la seva vida. Francesc recomana viure l�esperit de l�Evangeli que comen�a amb la humilitat: �els maten les paraules a aquells religiosos que no volen seguir l�esperit de la divina Escriptura, sin� que nom�s desitgen saber paraules i explicar-les als altres�. Es una d�aquelles monicions que ens han arribat i que ens fan arribar fins a nosaltres com un antic registre de la vida del Sant d�Ass�s. Cal prendre seriosament l�Evangel, la paraula que D�u ens ha donat: cal fiar-se de D�u prenent-se seriosament l�Evangeli en la nostra vida. Per aix�, amb coratge i for�a, hem d�obrir la porta d ela vida amb la clau de la humilitat. Diu Francesc sempre en les monicions: �on hi ha paci�ncia i humilitat, all� no hi ha ni ira ni torbament�: La humilitat ens fa acostar a l�Evangeli amb respecte: aquell llibre entre totes les coses, m�s grans i m�s boniques, que no valen res. I Francesc continua: �Siguem germans seus, quan fem la voluntat del seu Pare que est� al cel. Siguem mares seves, quan el portem en el cor i en el nostre cos amb amor l�amor i amb la pura i sincera consci�ncia, i el generem a trav�s de les santes obres.� De fet, el cor del ser cristians no �s un fer particular, sin� un ser humils i deixebles: d�aqu� sorgeix un fer que �s m�s profund que qualsevol fer. Per aix� les benaurances son vivibles: per aix� els mansuets, tot i ser-ho, heretaran la terra i no l�heretaran els forts i els grans. Per� mansuet i humil no vol dir trist. EL nostre mon sovint �s trist, tamb� quan canvia per joia l�exaltaci� d�un mateix. Es la tristesa d�aquell jove ric o d�aquell notable que veia els seus somnis esmicolats i que sent l�aferrament a les seves riqueses. Escriu Tom�s de Celano, un bi�graf de Sant Francesc, que el Sant estava conven�ut de com l�alegria fos el remei m�s segur contra el mal: �El diable sobretot exulta quan pot robar al servent de D�u el gaudi de l�esperit. Ell porta la pols que intenta llen�ar en els espirals, tot i ser petits, de la consci�ncia... Per� l�alegria de l�esperit omple el cor, in�tilment la serp intenta injectar el seu ver� mortal.... Si en canvi l��nim �s melanc�lic, desolat o ploraner, molt f�cilment o ve es ven�ut per la tristesa o �s transportat a joies fr�voles.� La tristesa obre el cor al mal. L�alegria expulsa el mal del cor. Que diria Francesc si entr�s enmig nostre? Potser tindria a la boca les mateixes paraules adre�ades al seu company amb una cara trista i melanc�lica: �EL servent de Deu no ha de mostrar-se als altres trist i RABBUIATO, sino sempre ser�. Sobre els teus pecats, reflexiona-hi a la teva habitaci�... Per� quan tornis entre els germans, deixa la tristesa i fes com fan els altres�. I encara diria: �Que s�abstinguin els frares de mostrar-se tristos fora i ofuscats com els hip�crites, sin� que es mostrin joiosos en el Senyor, rialles i convenientment graciosos�. S�, diu exactament graciosos, utilitzant aquesta paraula tant cort�s i femenina tamb� parlant dels seus frares. La humilitat no �s imposar-se, sin� ser joiosos, riallers i graciosos. Prenguem-nos seriosament, amb humilitat, l�Evangeli, i apliquem-nos per viure les seves paraules� La clau de la humilitat ens alliberar� dels murs melanc�lics i tristos de nosaltres mateixos. La paraula de l�Evangeli ens guiar� pels camins del m�n. Per�, si no som humils, ni agressius, ni forts, no aconseguirem ni tansols a fer el b�. Francesc havia compres que era in�til assenyalar l�error als altres, utilitzar paraules severes; o fins i tot grans programes de reforma no son �tils: sino que conv� comen�ar a reformar-se un mateix comen�ant per l�Evangeli. Hi ha una for�a de transformaci� que es desenvolupa en l�Evangeli viscut. Tots nosaltres estem conven�uts que hi ha necessitat d�una nova orientaci� en aquest temps, quasi d�una reforma profunda. D�aquesta reforma, estimats germans, avui en t� necessitat el nostre mon que est� llen�ant, com si estigu�s pres d�un exc�s de bogeria, el gran b� de la pau; que est� llen�ant tantes riqueses que serien la possibilitat d�un mon millor, pres per l�avidesa o pel victimisme. Per� aquesta reforma o aquesta nova orientaci� comen�a per nosaltres mateixos, de mi, del fiar-se de D�u vivint veritablement l�Evangeli. Cadasc� pot comen�ar a canviar el mon. Partint d�ell mateix. Per aix� germans, nosaltres estem conven�uts que aquest dia de Sant Francesc pot complir el miracle de fer-nos simples, osigui, humils en l�Evangeli. Es, potser, el miracle d�un camell que passa pel forat d�una agulla. Per� per D�u tot �s possible! Es llegeix en les Floretes de Sant Francesc, en aquell itali� antic que ens porta a le converses del 1200, que fra Masseo va demanar a l�home de D�u: �Per qu� a tu, perqu� a tu, perqu� a tu? Sant Francesc va respondre: Qu� �s el que vols dir? Va dir fra Masseo: Dic, perqu� tothom ve darrera teu, i tothom sembla que desitgi veure�t, escoltar-te, obeir-te? Tu no tens un cos bonic, tu no ets un home de molta ci�ncia, tu no ets noble; doncs perqu� tot el mon et ve al darrera?� I Francesc: �Vols saber perqu� a mi? Vols saaber perqu� a mi? Vols saber perque tothom ve darrera meu? Aquest jo t� aquells ulls de l�alt�ssim D�u, que en qualsevol lloc contemplen els bons i els dolents: es per aix� que aquells ulls sant�ssims no han vist entre els pecadors ning� m�s vil, ni m�s insuficient, ni m�s gran pecador que jo; per� en fer aquella operaci� meravellosa, la qual ell mira de fer, no ha trovat m�s vil criatura sobra la terra... faig que es conegui que cada virtut i cada b� �s d�ell i que cap criatura no es pugui gloriar en la seva pres�ncia; sino que el que es glori�, que es glori� en el Senyor...� Aquest �s el secret de Sant Francesc: la seva for�a est� tota en ser un humil. Hi ha una gran joia, la de creure aquell home humil pot fer canviar el mon. Es el miracle de Francesc. Per� no �s tamb� aquell miracle que, avui fa precisament 10 anys, el dia de Sant Francesc, es va complir quan es va firmar la pau a Mo�ambic? No �s un miracle aquella obra de gent sense for�a, per� que ha portat a la pau? I no es un miracle que aquella pau hagi resistit durant 10 anys entre dificultats insuperables? S�, els miracles son possibles!!
|
|
|
