«La guerra és una bogeria.» És la denúncia que va fer amb fermesa Francesc quan va visitar el cementiri de Fogliano de Redipuglia. Allà ha recordat les víctimes europees de la I Guerra Mundial. Davant de la «massacre inútil» de la guerra, només recollint el dolor i les llàgrimes per totes les víctimes de la bogeria de la guerra de tots els temps —com ha dit el Papa— és possible trobar les energies per treballar veritablement per la pau. Fent memòria de la Gran Guerra, el Papa ha alertat que en l’actualitat es pot parlar d’una guerra mundial que es desenvolupa «per parts». Assistim a les diverses declinacions de l’horror i el patiment que produeix la guerra i la violència en diverses parts del món. Cristians amb una presència mil·lenària a l’Iraq i a Síria són perseguits i massacrats o obligats a fugir per evitar una conversió imposada per l’islam totalitari. Els crims com a conseqüència de les màfies o el narcotràfic. Dones yazidís del nord de l’Iraq han estat segrestades i entregades als homes, moltes nenes abusades. L’exhibició de la crueltat ha arribat als mitjans de comunicació social amb soldats afusellats i periodistes decapitats. A més, la guerra ha tornat a territori europeu amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna, dos països germans i ortodoxos.

Els conflictes del Pròxim Orient, Nigèria, Centreàfrica, Síria i l’Iraq i l’augment de l’islam totalitari, ha portat a pensar de nou que l’única forma d’aturar la violència és amb la guerra. Estem condemnats inevitablement a la guerra? No hi ha cap més alternativa que respondre a la violència amb més violència?

Trobada de pregària per la pau

La bogeria de la guerra, l’aspiració dels pobles a la pau i la contribució que els homes de religió poden fer per a la construcció d’una civilització de la convivència han estat alguns dels temes que la Comunitat de Sant’Egidio ha reflexionat recentment durant la Trobada de Pregària per la Pau d’Anvers, juntament amb més de tres-cents líders religiosos, personalitats polítiques, homes de cultura, al costat de milers de joves procedents d’arreu del món. A Anvers, del 7 al 9 de setembre, amb el títol La pau és el futur, es van recordar els cent anys de l’inici de la I Guerra Mundial. La memòria de la Gran Guerra és com una campana d’alerta perquè la nostra generació trobi camins per construir un futur de pau.

És possible un futur sense guerra, en pau? Com aconseguir-ho? El fundador de la Comunitat de Sant’Egidio, Andrea Riccardi, ha explicat: «Al llarg del camí que s’inicia a Assís l’any 1986, any rere any, hem aclarit que la pau és una cosa massa seriosa com per convertir-la en una empresa de pocs. Va dir aleshores Joan Pau II: “La pau és un planter obert a tothom, no només als especialistes, als savis i als estrategues.” D’aquí sorgeix aquest moviment de pau i de diàleg, que ha recorregut tants escenaris difícils.»

En l’anomenat «esperit d’Assís», homes i dones de diverses religions i cultures es troben l’un al costat de l’altre, no l’un contra l’altre, amb el convenciment que en el més pregon de cada tradició religiosa hi ha un fonament
de pau per trobar-se i pregar junts per la pau. Durant els dos dies a Bèlgica els 25 pannels (www.santegidio.org) han construït una reflexió col·lectiva entre moltes veus que s’han trobat en el rebuig de la violència.

Avui dia, la presència d’un totalitarisme islàmic agressiu en diverses parts del món posa en qüestió el rebuig de la violència per part dels homes de religió. El gran muftí d’Egipte, Ibrahim Karim Allam, ha demanat als fonamentalistes que no desfigurin l’islam: «Les religions s’han d’aliar per resistir el terror del califat. El veritable, el pur islam prohibeix la violència, condemna el terrorisme, la destrucció, les massacres.» El xiïta iranià Sayyed Mahammad Ali Abtahi ha definit el radicalisme com una aliança entre tirans i ignorants. El rabí Abraham Skorka ha associat la interpretació fanàtica de les religions com a expressió d’un nou paganisme. Són reflexions que ens allunyen de les afirmacions fàcils i simplificadores, les que ens porten inexorablement a l’enfrontament amb el món islàmic.

La pau és el futur? Una mirada resignada i simplificada al panorama internacional podria fer pensar que no. La pau no és fàcil, però és possible. «La guerra no és mai necessària ni inevitable. Sempre hi ha una alternativa: el camí del diàleg, de la trobada i de la recerca sincera de la veritat», ha afirmat el Papa en el seu missatge a la trobada d’Anvers. Des d’aquesta ciutat que ha conegut la destrucció per la guerra ha sorgit un nou impuls de pau del més pregon de totes les tradicions religioses.

La pau és possible. El diàleg entre les religions, les cultures i les persones és la resposta més adient per viure plegats en regions i ciutats que cada vegada són més complexes i amb una composició ètnica i religiosa més variada. És una pràctica diària, una cultura, que esdevé proposta. Entre altres motius perquè les guerres sempre deixen el món pitjor de com l’han trobat.