Benet XVI va dinar el 27 de desembre amb alguns dels més necessitats que viuen a Roma i va recordar que hi ha més alegria en compartir que en l’egoisme. Després d’haver resat l’Àngelus, el Papa es va traslladar al tradicional barri de Trastevere per visitar un menjador creat per la Comunitat de Sant’Egidio. Amb ell van compartir aliments en una mateixa taula dotze persones necessitades, entre elles, una família gitana de quatre persones; un refugiat polític afganès xiïta de 34 anys; un ancià italià, exbarber, vidu de 90 anys; una italiana de 82 anys; un jove de 25 anys, en cadira de rodes des del seu naixement, que va ser abandonat per la família. A taula també s’hi asseia una senyora musulmana de Somàlia, de 63 anys, que va arribar a Itàlia als anys vuitanta perquè el seu fill minusvàlid pogués rebre tractament mèdic; un nigerià catòlic de 35 anys que va travessar el desert de Líbia abans d’arribar a terra italiana; i dos italians: un venedor ambulant de 52 anys, sense casa, i un antic treballador de circ, de 66 anys, que mentre treballava amb el seu circ a Teheran, va ser sorprès per la guerra entre l’Iraq i l’Iran el 1980, i es va veure obligat a tornar a Itàlia, després d’haver perdut la feina.

Els pobres, gairebé dos-cents, repartits en diferents taules, van degustar lasanya, mandonguilles, llenties i puré. Havent dinat es van distribuir dolços oferts pel Papa i es va brindar amb vi escumós. Els 31 nens presents també van rebre regals de mans del Papa. Als més grans els va regalar nines, camions, avions, trencaclosques, llibres, llapis: als nadons, sonalls i ninots de peluix. El Papa els va assegurar que els va venir a visitar «precisament en la festa de la Santa Família, perquè en un cert sentit, ella se us assembla». «De fet, també la família de Jesús, des dels primers passos, va trobar dificultats: va viure la preocupació de no trobar hospitalitat, es va veure obligada a emigrar a Egipte per la violència del rei Herodes.» «Vosaltres sabeu bé el que significa la dificultat, però teniu algú que us estima i us ajuda», referint-se al «servei diligent de la Comunitat de Sant’Egidio, que ofereix un signe de l’amor de Déu pels pobres».

Desprès de resar la pregària de la benedicció i compartir el dinar, el Papa va adreçar unes paraules d’agraïment als organitzadors de l’esdeveniment, però sobretot als convidats. «Durant el dinar he pogut sentir les històries doloroses i carregades d’humanitat d’alguns de vosaltres: històries d’ancians, emigrants, gent sense llar, gitanos, minusvàlids, persones amb problemes econòmics i altres dificultats...; tots, d’una manera o altra, colpejats per la vida. Sóc aquí entre vosaltres per dir-vos que estic amb vosaltres, que us estimo, i que les vostres vicissituds no estan lluny del pensament del Papa, sinó al centre i al cor de la comunitat dels creients.» Reconeixent el servei que fan els voluntaris i membres de la Comunitat de Sant’Egidio, va assegurar que «estimar, servir dóna l’alegria del Senyor que diu: “fa més feliç donar que rebre”». «En aquest temps de dificultats econòmiques especials cadascú ha de ser signe d’esperança i testimoni d’un món nou per a qui, tancat en el propi egoisme i il•lús de poder ser feliç sol, viu en la tristesa o en una alegria efímera que deixa el cor buit.»