A Albània, «el país de les  àguiles»,  homes i  dones  de  diferents religions  i  cultures  s’han  reunit  a  la Trobada Internacional per la Pau per invitació de la Comunitat de Sant’Egidio. Albània va ser proclamada el 1967 el primer estat totalment ateu del món. Qualsevol acte religiós estava prohibit i durament castigat: un país amb una història  de  martiri  i  de  recerca  de  la llibertat.

Aquest  petit  país  de  la  perifèria d’Europa, gris i tancat durant la dictadura comunista, és un lloc de convivència pacífica i fructífera entre persones i comunitats de diverses religions. «Això és  l’esperit  d’Assís!  —ha  recordat  el papa Francesc en el seu missatge—. Viure junts en pau, recordant que la pau i la convivència tenen una base religiosa! La pregària sempre és l’arrel de la pau!» L’esperit d’Assís va néixer impulsat per Joan Pau II el 1987 amb l’esperança de crear un moviment interreligiós de pau. Aquest mes de setembre, quan es difon la idea que la violència, el terrorisme i la guerra són fenòmens imparables, des d’Albània s’ha renovat un missatge  necessari  i  esperançador:  «La  pau sempre és possible.»

Actualment trobem en el món complicats escenaris on es pertorba la pau i  la  convivència.  Han  estat  motiu  de reflexió en aquesta trobada. Els horrors de  la  guerra  a  Síria,  l’Iraq,  Líbia.  La persecució i la memòria de la matança dels cristians avui i durant la primera guerra mundial (Seyfo «l’espasa» per als  siroortodoxos  i Metz  Yeghern «el gran mal» per als armenis) ha comptat amb les reflexions del patriarca siroortodox d’Antioquia i tot l’Orient Ignatius Aphrem  II  i  el  patriarca  de  Babilònia dels caldeus, Louis Raphael Sako. S’ha afrontat la crisi dels refugiats i la crisi mediambiental. Però també s’han aprofundit temes espirituals com la pregària arrel de la pau, el diàleg entre cristians, la  gratuïtat  o  la  misericòrdia.  La  pau sempre  és  un  gran  ideal,  un  somni  a realitzar, que ha de guiar la política i la vida per fer-se realitat.

A la plaça de la piràmide de Tirana, construïda  pel  dictador  Enver  Hoxha com a monument a l’ateisme d’estat i lloc on havia de ser enterrat, les religions han plantat la seva tenda de pau. Un  gran  arc  de  sant  Martí  abraçava la diversitat  religiosa  i  cultural.  «Les religions poden determinar la revolta de l’Esperit contra un pensament resignat (i únic) sobre la guerra», afirmava Andrea  Riccardi.  És  veritat,  el  nostre temps necessita homes i dones pacífics capaços de revelar-se en nom de la pau. És una revolta espiritual perquè el món canviï i de la qual els creients ens sentim responsables. L’actual situació del món ens  fa descobrir  la  necessitat  de  ser guiats  per  un  esperit  (el  d’Assís) que ens  demana  canviar  per  transformar el món. L’any que ve es recordaran els 30  anys  de  l’esperit  d’Assís  i  aquesta trobada se celebrarà on va néixer, a la ciutat de sant Francesc, per agafar un nou impuls en aquests temps difícils. La profecia de Joan Pau II es fa més necessària que mai: alliberar les religions de la temptació de la violència, animar el diàleg entre elles i recercar la pau.