La comunitat de Sant Egidi xifra en 3.000 el nombre de persones que no tenen llar a Barcelona, segons dades recollides al llarg del 2015. D’aquestes, 1.400 són considerades sense sostre, ja que 900 dormen al carrer i 500 en assentaments com edificis abandonats no habitables. 1.600 troben acollida en equipaments socials públics o privats. En aquest sentit, la coordinadora del servei d’atenció als ‘Amics del Carrer’ de la organització, Raquel Sancho, ha destacat que “en mitja illa de cases de l’Eixample es podrien allotjar tots els sense sostre de la ciutat”. “Si mirem una mica la història de Barcelona, barris com la Mina van néixer per ubicar les persones que malvivien a les barraques”, ha exemplificat.

L’entitat ha presentat aquest dimarts la guia actualitzada ‘On menjar, dormir i rentar-se’ a Barcelona, que serveix per fer “una radiografia de la solidaritat”, tal com ha expressat el responsable de la comunitat de Sant Egidi, Jaume Castro. A partir d’aquest document, s’estima que a la ciutat es donen una mitjana de 2.500 sopars i dinars al dia, a banda de 500 esmorzars calents, i es realitzen més de 240 dutxes diàries, sense comptar els serveis per toxicodependents ni els extres pel període d’acolliment hivernal.A més, la comunitat de Sant Egidi ressalta l’auge de grups organitzats que reparteixen menjar al carrer, que actualment arriben a 10, repartits en diferents barris. Sobre aquest aspecte, Jaume Castro creu que la ciutadania s’ha “obert a la solidaritat de manera espontània” i ha afegit que “no és una ingenuïtat ni un discurs paternalista pensar que això ajuda” als sense sostre. “Hi ha la temptació de dir” que aquest fenomen “perpetua la presència de les persones al carrer. Això no és veritat”, ja que “ningú està al carrer perquè vol”, ha sentenciat.D’altra banda, Castro ha alertat que “la soledat és la mare de totes les pobreses” i ha explicat que “encara que en els darrers anys no hi ha hagut un increment de persones que estan al carrer” cada vegada se’n troben més que “viuen soles o isolades”. “Això implica un augment de la fragilitat, una pèrdua de lligams que té com a conseqüència un major risc d’acabar al carrer”, ha assegurat.D’acord amb el llistat de la guia ‘On menjar, dormir i rentar-se’, Barcelona compta amb 17 centres estables per dormir (19 durant la operació fred), 33 menjadors socials, 13 serveis de dutxes i 96 centres d’acollida i orientació, 62 dels quals són parròquies que en un 85% donen resposta a la demanda d’aliments.En total, 695 persones troben aixopluc durant la nit en instal·lacions de titularitat pública, règim concertat i associacions de voluntariat o caire privat. La majoria, 385, ho fan en equipaments de l’ajuntament, mentre que 201 dormen en centres concertats i 109 són ateses per altres organitzacions. De la resta de persones sense llar, 481 troben lloc en pisos socials, 169 en pensions i 255 a habitacions de relloguer.En la presentació de la guia, la comunitat de Sant Egidi també ha fet balanç de les seves actuacions a l’any passat, quan van repartir més de 13.250 sopars pels carrers de Barcelona i 500 mantes i sacs de dormir. Els aliments distribuïts sumen gairebé 100 tones. Al menjador de l’entitat s’han servit 5.000 àpats a 731 persones, en un 83% homes. Pel que fa a l’acollida al centre de Sant Llàtzer, al barri de Sant Antoni, la organització ha atès 3.000 persones amb necessitats diverses de més de 21 nacionalitats. D’aquest nombre, un 11% són refugiats sirians de prop de 50 famílies.