Lampedusa, el lloc escollit pel papa Francesc per fer el seu primer viatge fora de Roma, representa la gran porta d’Europa cap al Sud. Una illa que ha estat el port d’acollida de molts desesperats procedents de les regions africanes amb dificultats i marcada en moltes ocasions per les històries doloroses de qui no hi ha pogut arribar. Des del 1988 han perdut la vida prop de 20.000 persones a la Mediterrània i molts altres en la travessia del desert. Encara avui, moltíssims homes, dones i infants deixen la seva terra amb l’esperança de fugir de la guerra, de persecucions, de malalties i de caresties, per intentar arribar a un lloc on puguin construir el seu futur. Tot i que cada estiu arriben
notícies de la tragèdia de pasteres que intenten arribar a les costes italianes, gregues o espanyoles, fàcilment
queden en l’oblit, i les autoritats estatals i europees tampoc no han assumit la responsabilitat: mirem cap
a una altra banda.

El papa Francesc ha arribat fins a l’extrem de la frontera meridional d’Europa per pregar per tots aquells que han mort en el camí cap a Europa. Sense sortir encara d’Itàlia, ha volgut allargar la seva mirada cap al Sud per veure les pobreses, les guerres i les grans contradiccions entre el Nord i el Sud. En l’homilia durant la celebració de l’eucaristia penitencial pels immigrants que troben la mort en el seu viatge cap a Europa ens va voler despertar la consciència: «En aquest món de la globalització hem caigut en la globalització de la indiferència. Ens hem acostumat al patiment de l’altre, no ens pertany, no ens interessa, no és cosa nostra!» Ha interpel·lat la comunitat internacional perquè «avui ningú no se’n sent responsable, hem perdut el sentit de la responsabilitat fraterna» i tot seguit ha demanat «perdó per la indiferència cap a tants germans i germanes».

L’històric viatge ha estat un exercici pràctic del que a l’inici del seu pontificat va explicar que li agradaria: «Una Església pobra i per als pobres.» Un viatge que ha tingut al centre la memòria dels que han perdut la vida, els immigrants i la població d’aquesta petita illa que els acull. No hi ha hagut un protocol excessiu amb la presència de moltes autoritats civils o bisbes. La cerimònia litúrgica ha estat simple i plena de simbolisme. La creu pastoral que portava el papa Francesc estava feta amb la fusta de les pasteres i l’altar en forma de barca evocava les que arriben a l’illa.

El breu viatge del Papa ha abraçat el Sud del món. No es pot llegir en clau política o protocol·lària. Es tracta d’un pelegrinatge cap al dolor del Sud del món que toca la consciència dels europeus temptats de viure tancats i lamentosos. «La cultura del benestar ens porta a pensar en nosaltres mateixos, ens fa insensibles als clams dels altres, ens fa viure en una bombolla», ha dit el papa Francesc, i «la globalització de la indiferència ens ha manllevat la capacitat de plorar»... «Qui ha plorat? Qui ha plorat avui en el món?»