Llavors Jes�s els digu�: �Aquesta nit, davant el que em passar�, tots vosaltres fallareu, perqu� diu l'Escriptura: Matar� el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. Per� quan haur� ressuscitat anir� davant vostre a Galilea�. Pere li va contestar: �Ni que tots fallin, jo no fallar� pas�. Jes�s li digu�: �T'ho asseguro: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'haur�s negat tres vegades�. Llavors Pere li diu: �Ni que em calgui morir amb tu, no et negar�. I tots els altres deixebles digueren el mateix. Llavors Jes�s va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getseman�, i els digu�: �Seieu aqu� mentre vaig all� a pregar�. Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i comen�� a sentir tristor i abatiment. Llavors els digu�: �Sento a l'�nima una tristor de mort. Quedeu-vos aqu� i vetlleu amb mi�. S'avan�� un tros enll�, es prostern� amb el front a terra i pregava dient: �Pare meu, si �s possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Per� que no es faci com jo vull, sin� com tu vols�. Despr�s va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: �Aix�, doncs, �no heu estat capa�os de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptaci�. L�esperit de l�home �s prompte, per� la seva carn �s feble�. Se n�an� per segona vegada i va pregar dient: �Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat�. Despr�s torn� i els trob� dormint: �s que els ulls els pesaven. Els deix� i se'n torn� a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. Llavors va cap als deixebles i els diu: �Dormiu ara i reposeu! S'acosta l'hora, i el Fill de l'home ser� entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja �s aqu�.�
(Mt 26, 31-46)

Duccio di Buoninsegna
Preghiera nell'orto degli ulivi

A la nit, a la perif�ria de la ciutat de Jerusalem, hi ha un home que no reposa: est� desvetllat i sense dormir. Als seus amics, abans d'allunyar-se'n, els ha dit el que sent: �Sento a l'�nima una tristor de mort�. Realment, al seu davant hi ha el fantasma de la mort. L'odi que fa temps l'envolta, ja des de la Galilea, ha esdevingut una conjuraci�; i un dels dotze, anomenat Judes Iscariot, un dels seus amics, s'ha posat d'acord per una recompensa de trenta denaris amb els summes sacerdots. �s el preu de la seva col�laboraci�. De fet, diu l'Evangeli, des d'aquell moment cercava l'ocasi� de trair-lo. I Judes, com hem vist durant la cena, �s all�, al costat de Jes�s, malgrat que ja ha donat la seva adhesi� a la conjuraci�.

Jes�s, per salvar-se, podria anar-se'n de Jerusalem i refugiar-se en una altra banda; d'aquesta manera podria trobar com escapar-se de la conjuraci� que est� a punt d'esclatar. Se'n podria anar, agafar aquell cam� que va de Jerusalem a Jeric�, on havia situat l'encontre amb el Bon Samarit�: l'encontre del Bon Samarit� amb l'home mig mort. Per aquell cam� arribaria a una zona deserta i llunyana, on Joan Baptista havia predicat. Fugint de Jerusalem potser se salvaria. Per� no ho fa. No ho va fer.

�No est� b� que un profeta mori fora de Jerusalem�. Un profeta ha de dir alguna cosa durant la Pasqua, durant aquell temps especial que �s el pas de la Pasqua. Jes�s �s a Jerusalem per manifestar a tothom el seu Evangeli. El volen matar per aix�. Potser, si hagu�s fugit, haurien estat igualment contents. Haurien pogut dir que era un fals profeta, un xerraire com tants d'altres. Per� Jes�s no vol trair el seu Evangeli i els seus amics. Es queda i ofereix la seva vida, sense cercar de salvar-se ell mateix.

Jes�s no se'n va anar fora de Jerusalem, sin� que es va quedar a la ciutat: anar-se'n volia dir renunciar al centre, al motiu fonamental pel qual havia viscut. No �s q�esti� d'heroisme: el mateix Pau fuig de Damasc, despenjant-se per la muralla, Jes�s ha de donar a tothom la seva bona not�cia. Les multituds ho esperaven. Per aix� Jes�s es queda a Jerusalem i aix�, una nit, el trobem a penes algun centenar de metres enfora de les muralles, en un jard�, des d'on es veu la ciutat, quan s'apaguen els llums i domina la foscor. �Qu� prepara aquella foscor per a Jes�s? De nit les coses perden les seves dimensions, es tornen m�s grosses, les amenaces es tornen m�s concretes, com fantasmes. Tot passa en la solitud, perqu� Jes�s est� molt sol.

�Quedeu-vos aqu� i vetlleu amb mi�, demana Jes�s als seus amics. Per�, quantes coses els havia dit! I ells s'havien acostumat a la seva manera de parlar. Potser pensaven que exagerava, que les seves reflexions eren excessives. Per a ell qualsevol petit problema, un gra de llavor, es tornava una cosa gran: tota discussi� esdevenia un drama. Llavors els deixebles s'havien acostumat, amb una mica de murrieria, a no prendre's massa seriosament el que ell deia. Sentia a la seva �nima una tristor de mort: �Segur que exagera!�, devien haver pensat. I es van posar tots a dormir, segurs que Jes�s havia estat excessiu. El Mestre era excessiu. Treballava de dia, i de nit no dormia gaire. Els darrers temps, a m�s, veia perills pertot arreu, tot moment el sentia com a dram�tic. Quantes vegades, tot i que els fes un mica de vergonya, potser havien pensat: �Haurem de prendre una mica de temps per a nosaltres�, �ens haurem de distreure una mica�. Jes�s parlava, per� algunes vegades les paraules s�n com la pluja, que no amaren l'interior i es queden a fora.

Els ulls dels deixebles s'havien tomat pesants i hi havia raons per al seu cansament. Jes�s es va quedar sol: com m�s hi pensava m�s estava conven�ut que aquella era la seva darrera nit, com a home lliure, com a vivent. Ning� no el consolava. Ja l'havien abandonat completament i l'amic �aquell qui fins ahir caminava amb ell� l'estava traint. Un altre amic, Pere, estava dormint. �Pare meu, si �s possible, que aquesta copa s'allunyi de mi�. Jes�s no vol ; morir. Vol viure. �s com un condemnat a mort que sent l'amor profund per aquesta vida que li ser� arrencada. Recorda la seva terra, la Galilea, la seva gent, els seus amics. Pensa en el treball que encara havia de fer, en els seus deixebles que s�n encara tan fr�gils, si aconseguiran tirar endavant el seu Evangeli. Li v�nen al pensament aquelles multituds que el cerquen. �Que aquesta copa s'allunyi de mi�, diu.

La seva preg�ria no dubta de l'amor de D�u, a qui anomena Pare. Aquella nit, m�s encara, en la gran solitud d'aquella nit, l'�nica cosa certa �s l'amor del Pare: �Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat�. Jes�s repet� aquesta preg�ria tres vegades, i despr�s s'al��, s'acost� als deixebles i va veure que la seva gran amistat, el seu desig de morir per ell, s'havien esva�t en un gran son. Ara Jes�s est� sol: amics i enemics l'han deixat. No �s lluny d'aquell jard� el comen�ament del cam� de Jeric�, per fugir d'all� que l'espera. Per� Jes�s s'aixeca, no se'n va. Es gira de cara a Jerusalem, sent passes: �El qui em traeix ja �s aqu��.