Els soldats del governador es van endur Jes�s dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata i li posaren al cap una corona d'espines que havien trenat, i a la m� dreta una canya. S'agenollaven al seu davant i l�escarnien dient: �Salve, rei dels jueus!� Despr�s li escopien, prenien la canya i li pegaven al cap. Acabada la burla, li tragueren la capa ,li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo. Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Sim�, i l'obligaren a portar la creu de Jes�s. Arribats a un indret anomenat G�lgota -que vol dir �lloc de la calavera�- li donaren a beure vi barrejat amb fel, ell el va tastar, per� no en volgu� beure. Despr�s de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus. I s'estaven asseguts all� custodiant-lo. Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: �Aquest �s Jes�s, el rei dels jueus�. Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.
(Matteo 27,27-38)

Giotto
La via del Calvario

Despr�s de la tortura hi ha l'execuci� de la sent�ncia, amb una trista comitiva fora de la ciutat, en un lloc anomenat �de la calavera�. Despr�s, la motivaci� de la condemna: �Aquest �s Jes�s, el rei dels jueus�. Com arreu del m�n: hi ha molts homes i dones que s�n torturats. No en coneixem els noms, preferim potser no parlar-ne, per� sabem que aquesta dura realitat existeix, per m�s que avui ens faci m�s vergonya que en el passat de parlar-ne. No �s sempre la mateixa creu, per� hi ha moltes creus que maten. Jes�s no va passar per altre cam� que pel dels torturats, dels condemnats. Va optar per no evitar, entre els molts camins, el m�s lleig, dolor�s i humiliant de tots: aquell per on no tan sols ning� no vol passar, sin� que tothom el vol oblidar ben de pressa.

Veient-lo, passaven de pressa movent el cap: Tants discursos, i despr�s, qu�? Els sacerdots se'n reien. I riure era per a ells una manera de demostrar que al capdavall estaven serens, segurs, tranquils. Reien, havien ven�ut; �era possible que aquell homenet que ara penjava a la creu fes tanta por? Havien tingut por per� ara reien tranquils: �Mireu aquell que guareix els leprosos�, �Mireu el qui ressuscita els morts i que fa caminar els coixos�. I despr�s el desafiament: ��s rei d'Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell�. Li tiren en cara la paraula de D�u. �Ha confiat en D�u; que l'alliberi, doncs, si tant se l'estima!�. Per a ells, la creu era el final d'un malson.

Des d'aquell moment, a Jerusalem, nom�s parlarien ells. En la foscor de la tortura i del corredor de la mort, Jes�s no podia veure ja res davant seu. Per� va confiar en el futur que ve de D�u. Ara, veient-lo crucificat, tothom pot moure el cap i dir: s'ha equivocat, ha perdut la partida. Se'l passegen fins i tot els lladres crucificats igual que ell. Com tot home ven�ut, Jes�s est� sol. Jes�s est� totalment sol dalt de la creu.

En la vida hi ha qui �s capa� de divertir-se amb els altres, fent-los la vida impossible. S�n els petits poderosos que poden fer mal i fer viure malament. Aquesta manera de fer �s causa de l'amargor de la vida de molts. Els soldats no s�n carnissers. Probablement s�n bones persones amb la seva gent, per� dolents amb aquell home que sofreix. Per a ells, no tots els homes s�n iguals: la vida de Jes�s, un condemnat a mort, no val res. Per� Jes�s mor com tothom i per tothom, perqu� tota vida t� un valor.

El sol es pon, i Jes�s �s el sol que ha il�luminat la vida de molts, la llum de molts homes. El Divendres sant, a l'hora de la creu, el sol es pon i es fa fosc. �Es va estendre una foscor per tota la terra�: per� quan el sol es comen�a a pondre cadasc� de nosaltres s�adona de com ha viscut, en la seva breu o llarga jornada, de les complicitats per a aquella creu i aquella posta.